En un rincón del alma (Antonia de J. Corrales)

juny 28th, 2015

Llibre curt i intens. M’ha agradat molt. Si us dic la veritat, no recordo haver-lo comprat, però sí, el tenia al meu e-reader. I en 2 dies me’l vaig acabar, perquè no podia deixar de llegir-lo.

Sé que queda molt feminista, molt excloent de dir-ho, però és llibre de dones, per a dones, sensibilitat i dolor femenins volcats en poques pàgines. Tot i no haver passat mai pel que passa la protagonista, et poses a la seva pell i la comprens com si el que t’està contant ho haguessis viscut ja. Genera una empatia tan gran…

És la història d’una dona que, aparentment, ho té tot, però en realitat és només de cara a una galeria que li ha muntat el seu marit. Per dins se sent sola i buida, menystinguda per la seva mare quan era petita, i deixada de banda per un marit que no és mai a casa. Fins aquí sembla una història com la de tantes altres dones, res de nou. Però està explicada com una carta a la seva mare, on va avançant coses que li passen, que fa que t’enganxis, esperant llegit com es fa valenta i forta en el seu silenci.

Efectivament, va omplint la seva solitud amb amistats per les que donaries la vida, d’aquelles que només se’n té una o dues a la vida. Es torna valenta, descobreix que s’ha de lluitar per les coses en les que creus, i no deixar que els que diuen que t’estimen només et facin servir d’aparença.

No explico més, ella emprèn un viatge que li canvia la vida. Descobriu-ho  vosaltres mateixos.

Final de curs

juny 24th, 2015

Ha estat un final de curs molt agobiant, amb  festes, celebracions d’escola, celebracions familiars, reunions, trobades…. Tot plegat, sense deixar de treballar molt, i amb la sensació de no donar l’abast.

S’acaba, s’acaba ara. El proper dissabte tinc la darrera celebració, la que menys relació té amb mi perquè és la del fill del Pep, i no tinc cap relació amb l’escola del nen, però he d’anar-hi, de la mateixa manera que el Pep m’ha acompanyat a mi en les dels meus fills.

Sóc ermitanya, ja ho he comentat altres vegades, i tot això em deixa esgotada mentalment. Tanta gent junta, tanta gent diferent, tanta opinió encertada, la mateixa quantitat d’opinió idiota… Somriures, males cares, gent a qui mai li sembla bé el que s’ha organitzat, gent sempre disposada a ajudar…. En realitat, m’agrada molt observar a la gent i intentar deduir el per què del que fan o deixen de fer, què els motiva o impulsa a certs comportaments…

Però aquests dies han estat de relacions publiques forçades, quan ja no et ve de gust socialitzar.

Per acabar-ho d’adobar, el dia del meu aniversari, ja fa uns dies, la meva parella es va despistar i no vaig tenir pastís d’aniversari, ni espelmes per bufar, ni un brindis vam fer. I ostres, un dia a l’any, que és el meu dia… em va emprenyar molt. Vaig estar de morros molts dies. Tantes jornades tan llargues dedicades a la resta de gent: que si la seva família, que si el casament de la filla, que si els seus pares, que si la seva ex, que si el meu fill, els pares dels companys del meu fill…. i en el meu dia no puc tenir ni una hora de glòria, que vam haver d’escoltar la filla parlant del viatge de noces, sense pastís, ni brindis ni res…. Mentalment vaig engegar tothom a la merda, i em reafirmo en que de vegades sol s’està molt i molt bé.

 

Habitacions tancades (Care Santos)

juny 14th, 2015

No sol decebre’m, la Care.

Havia sentit molt a parlar d'”Habitacions tancades”, i per Sant Jordi me’l vaig comprar. Un gran llibre, potser el millor que he llegit d’ella. Una trama senzilla, molta història pel mig, ja sol fer-ho , ella, quan escriu, i una trama complicada alhora, encara que es contradigui amb el començament de la frase, perquè en realitat és una historia senzilla que ella converteix en complicada amb molta gràcia.

Rerefons del món de l’art, que a mi m’encanta, una mica d’intriga, la barreja de món actual amb món d’època, que a la Care li agrada combinar… I sí, el títol és ideal, perquè el centre de tot és una “habitació tancada”.

Sempre m’ha agradat escriure, però mai se m’haurien acudit unes trames com les que la imaginació  de la Care Santos és capaç de plasmar en una història. Com l’envejo! (sana eh?, verd maragda, com diria una amiga). Més que res per que la Care va estudiar l’EGB a la meva escola. No, no vaig ser amiga seva, és més jove que jo, però resulta curiós que gent que has tingut prop teu acabin dedicant-se  a coses que a tu t’hagués agradat (encara que mai ho he provat, és més, vaig fer ciències en lloc de lletres, si bé m’encanta escriure, però la passió que tenia per les matemàtiques i la creença de que eren una ciència exacta va superar la incertesa de les lletres, que mai sabies per on et sortirien els comentaris de text).

L’admiro, l’admiro per saber escriure tan bé i per aquest llibre tan rodó que va escriure, ja fa uns quants anys. D’una habitació tancada porten sortir moltes coses inesperades, ja ho pots ben dir, Care. Segueix, segueix fent que llegir sigui un plaer tan gran…

 

 

 

 

    Històric
    juny 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « maig   jul. »
    1234567
    891011121314
    15161718192021
    22232425262728
    2930  
    Categories
    Entra/surt
    Visites