Remenat

abril 19th, 2015

Atabalada, vaig per un munt de coses que tinc al cap.

La filla d’en Pep es casa a finals del mes que ve, i encara no he mirat res de roba per mi.

Tinc la del nen al complet: roba, jaqueta i sabates. Li he comprat roba bastant informal, perquè el casament és a la platja i m’imagino que acabarà descalç. Però al mateix temps, al maig, i de nit, encara fa fred. Complicat, la veritat.

La de la meva filla a mitges. El vestit ja el tenim, ens va costar 3 sortides trobar-lo. Però ara li he de buscar jaqueta i sabates.

Per mi, tinc el dubte. Sé que la majoria aniran de llarg, però jo no ho trobo gens pràctic, anar de llarg per la sorra. Jo sóc més d’anar senzilla, però sé que el Pep voldria que anés ben maca. La veritat, no vull competir ni amb la mare de la núvia ni amb la sogra de la núvia, 2 dones d’estils molt diferents però a qui els agrada ser el centre d’atenció. O sigui, que de discretes res. A més, què carai, vull ser jo mateixa. Se me’n fot com vagi l’altra gent. Encara no he començat abuscar, però imagino que de 200 euros no baixarà el vestit, pel que he pogut remenar per internet. Davant de casa tinc una botiga que els tè d’oferta, però els vaig trobar tan lletjos, semblaven vestits fets per a les germanastres de la Ventafocs, molta lluentor, molta gasa i colors tan vius que feien mal als ulls. Buf….

Jo volia trobar alguna cosa que després em pogués posar en una altra ocasió, encara que no fos un casament, però m’he rendit. Aquesta setmana em toca mirar per mi. Ja us aniré explicant què trobo…

Dissabte Gospelsons vam tenir concert, i el resultat va ser agredolç per mi. No vam sonar com altres vegades. Cert que en una església les veus ressonen molt, cert que els micros no anaven massa bé, i jo no sentia ni a la directora del cor ni al pianista, que per molt que em dolgui dir-ho, perquè l’admiro molt, no tenia el dia tampoc. En algunes cançons no vam lluir com solem fer-ho. En altres sí. Però no vaig gaudir tant com als darrers concerts. Què hi farem! Comentant-ho amb altres companyes, em diuen que elles s’ho van pasar molt bé. Serà que sóc massa perfeccionista?

En Pep porta uns dies molt descentrat, i no en sé el motiu. No arriba a tot arreu com fa uns mesos, està distret, i moix de vegades. Té alguns motius de pes per esta-ho, però m’amoïna que no me’n parli, i he estat tonta de demanar-li massa. AIxò em suposarà carregar amb alguna de les coses que carrega ell a casa, que fa bastant més que jo. Però no me’n veig amb cor!!!!

Em resum, i com començava l’entrada, ATABALADA!!!!

 

 

Los pazos de Ulloa

abril 12th, 2015

Em van regalar un e-reader pels Reis. Com la majoria d’addictes a la lectura, em resistia a tenir una d’aquestes andròmines, perquè passar pàgines amb les mans m’encanta. Poder anar endavant i endarrere, per fer memòria, buscant com es diu un personatge, o d’on ha sortit… O quan el llibre t’agrada molt, poder rellegir algun paràgraf, com em va pasar amb el de la Marta Rojals, que em vaig rellegir un tros 3 o 4 vegades de tant com em feia riure.
Però cert que m’encanta llegir al llit, i que hi ha llibres que pesen molt i costa trobar la positura per fer-ho molta estona. Cert que la meva vista és cada vegada pitjor, i hi ha llibres espessos, escrits per als qui encara no tenen l’edat de la vista cansada. El problema de l’espai a casa l’havia solucionat demanant els llibres en préstec a la biblioteca.
Total, que sentint meravelles de qui s’han passat a l’e-reader, en vaig demanar un per reis. He de reconèixer que és mooooolt més còmode per llegir, i més pràctic. Trobo a faltar passar pàgines, però a tot s’acostuma un. I no penso deixar de comprar-ne per Sant Jordi.
Anant al gra, que me n’he anat per les branques, que m’he llegit el clàssic Los Pazos de Ulloa, que era un e-book que em venia de franc amb l’e-reader. Em feia mandra, però vaig pensar, tots aquests clàssics que vas estudiar a l’EGB i BUP, que els tens de franc, per què no? Són considerats grans escriptors i escriptores de la Literatura castellana. Doncs endavant!
He de dir que em va enganxar, el llibre. Què bé que escrivia l’Emilia Pardo Bazan, ole i ole. El seu estil és el de l’època, una mica recarregat i molt descriptiu, però realment unes molt bones descripcions, de manera que et fas a la idea de cada camí recorregut pel protagonista, cada estança de la casa, cada personatge de Los Pazos.
He quedat ben admirada. M’he animat a llegir-ne més, i us convido a que ho feu vosaltres, perquè val la pena, davant de tanta lectura fácil com es ven avui en dia.
Un Best-seller no es pot comparar a un clàssic, cada dia n’estic més convençuda.

    Històric
    abril 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « març   maig »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930  
    Categories
    Entra/surt
    Visites