Orgulll de mare (2)

març 19th, 2015

Reunió amb la tutora de la meva filla. Com sempre, per molt que escrigui entrades preocupada per ella, el dia que tinc reunió amb la tutora o el tutor, en surto inflada com una lloca.

Els resultats acadèmics de la nena (nena?) són correctes. Coixeja en ciències, i treu millor nota del que més li interessa, com la majoria, suposo. No suspèn, però d’alguna aprova mooooolt just, li valoren molt el treball constant, que sóc perfectament conscient de que el fa.

Fa un any més o menys, jo escrivia, en una entrada amb el mateix títol, que em preocupava  que la meva filla no tingués amigues, de les inseparables. Avui, parlant amb la meva tutora, m’ha confirmat que no en té, per decisió propia, i que l’entenia, perquè la majoria de companyes de clase no valien prou la pena com per ser considerades bones amigues. No tenen coses en comú, i a més, algunes, el mal costum de posar-se allà on no els demanen, criticar la resta i fer que els més ben avinguts es barallin. M’ha dit que estigués tranquil.la, que la decisió era de la nena, no pas de que la rebutgessin, que tenia amigues d’altres classes.

Comença a relacionar-se amb una noia que pensa com ella. La profe va dir, davant de tota la classe, que la meva filla era molt intel.ligent perquè havia clixat a les conflictives a la primera, i en lloc de caure en el seu parany, passava d’elles i anava a la seva. Va renyar a les companyes que no eren bones companyes ni bones amigues, i la va posar d’exemple de maduresa. I això m’ha fet sentir orgullosa d’ella, perquè patia de que estigués massa sola, però no ho està del tot, i si ho està, sé que és la seva decisió. De moment, s’estima més estar amb la familia que amb amics.

La tutora ens ha dit que li queda molt de temps per conèixer gent, i que quan vagi trobant gent amb els seus gustos (boja per la música, no pensa en una altra cosa), deixarà d’aillar-se.

Estic contenta per ella, què voleu que us digui.

Coc, coc coc cooooc….

Disgust

març 15th, 2015

No he passat gaire bon cap de setmana. He estat disgustada amb en Pep.
És el nostre cap de semana sense nens, i per mi, són sagrats. De la mateixa manera que quan els tinc, miro d’estar amb ells i de fer coses amb ells, quan no els tinc, vull no tenir-los, perquè necessito descansar d’ells. M’agrada gaudir de la intimitat amb en Pep: poder fer els nostres àpats “especials”, que no podem fer quan els nens hi són; estar més carinyosos, sigui l’hora que sigui… En definitiva, i bàsicament, per mi suposa relaxar-me moltíssim. Ho necessito, perquè la feina m’estressa molt.
Doncs aquest cap de semana, el divendres es queda a dormir el seu fill a casa. En Pep no li va donar més importància. I jo sí, digueu-me egoista, però el fill d’en Pep m’altera, per mi suposa tot el contrari al relax. Papa amunt, papa avall, què soparem, ja vam haver de fer menú de nens, tot i que ja no ho és gaire, però sí a l’hora de menjar. Em va sentar fatal, que es quedés.
I l’endemà, a dinar a casa de l’altra filla d’en Pep, que és un encant, ho reconec, però ja et toca desplaçar-te, agafa el cotxe, estar pendent dels 2 gossos (a mi em fan por, els seus gossos)…
Ho sé, no sona tan malament, i jo quedo com una histèrica, però era el meu capd de tranquil.litat, d’estar a soles amb ell!!!! Jo he estat tan cabrejada que no li he fet cap carícia ni cap amoreta.
Ell està ressentit amb mi, ara, i jo no m’he tret l’estrés de la setmana. Ara en comença una altra….
M’agradaria poder dominar els meus sentiments, bons i dolents, quan calgués fer-ho, però em resulta tan difícil…

Tinc el cap com un timbal, de no parar de donar-li voltes…

    Històric
    març 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.   abr. »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites