Cançons per a la Paula

febrer 6th, 2015

Se’m va acabar la lectura i era dissabte vespre, de manera que no podia anar a la biblioteca a agafar un llibre en préstec. Els diumenges sempre estic una hora ben bona llegint al llit, és una estona que no perdono gairebé mai, un dels meus grans plaers.
Així que vaig anar a l’habitació de la meva filla a veure que podía “pispar-li” per llegir. Segurament hi havia 2 o 3 llibres que m’haguessin agradat, però em vaig decantar per aquest, “cançons per a la Paula”.
Conscient de que era un llibre totalment destinat als adolescents, però amb curiositat, el vaig agafar.

Sentia curiositat per diferents motius.

Un d’ells, que és un llibre que va córrer per la xarxa en capítols, amb tanta viralitat que el final es va editar en paper. És a dir, si volies la història completa, havies de llegir el llibre en paper. Imagino que devien ser les condicions de l’editor. Aquest fet no em semblava pas garantia d’un bon llibre, la veritat, perquè el que es mou per la xarxa s’ha de saber cribar. Però, tot i així, em picava el cuquet.

I l’altre motiu era que és el món de la meva filla. No ben bé encara, perquè els protagonistes són un pelet més grans, però 2 anys només, així que també m’interessava llegir-lo, ja que ella me n’havia parlat tan bé.

Ha superat les meves expectatives. De primer no gaire, no m’enganxava massa. Però després d’unes quantes planes, sí que em va enganxar, ni que fos per saber amb quin dels pretendents es quedava la Paula, la protagonista. He de dir que el que m’ha enganxat és el mateix que et pot enganxar a un culebrot, el què passarà al següent capítol. No toco el tema literatura, perquè l’estil és senzill, gairebé com una crónica de la vida d’uns adolescents i uns altres que no ho són tant.

La reacció dels pares de la protagonista, que els porta el seu xicot a casa, més gran del que ells voldrien… Els diferents personatges que hi surten, força encertats i clavats, amics, amigues, la noia amb empenta, el que treu sempre bones notes però que tothom té per avorrit… M’ha fallat potser, tot i que el tracten de refiló, la visió del professorat de l’institut. Només parlen del “profe” de matemàtiques, i el pinten com una persona malvada, l’objectiu de la qual és suspendre els seus alumnes.

També m’ha agradat el final, que no puc explicar, però dóna bon exemple de com hauria de reaccionar una personeta de 16 anys que tingui seny. Tot i que dubto que, en la realitat, la majoria d’adolescents haurien fet el que fa la Paula al final del llibre.

Espero que la meva filla ho prengui com exemple.

Per cert, hi ha segona part, i potser tercera, em sembla.

    Històric
    febrer 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « gen.   març »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    232425262728  
    Categories
    Entra/surt
    Visites