La música m’omple (Cantar a gospelsons II)

febrer 22nd, 2015

Assaig avui, en diumenge. Tenim un concert properament i hi havia un assaig pendent.

Ha estat genial! Amb músics, com m’agrada, i que només fem quan tenim assaig general. El pianista em té el cor robat. No, no penseu malament. M’agrada com toca, com improvisa, com deixa anar les notes amb la facilitat de qui porta la música dins i sap com fer-la arribar. Enveja sana, “verde esmeralda”, com diria una amiga que canta al cor. Jo, per més que ho he provat, he estat incapaç de treure del meu piano aquesta alegria que treu ell del seu.

Però bé, ho faig cantant. He descobert que em deixa com nova, una sessió d’assaig general. Avui, góspel, rumbeta i fins i tot rap!!! Ballar i cantar, que és el que més gaudeixo, fer vibrar les cordes vocals i sentir que, per fi, tens alguna cosa per donar que pot agradar molta gent. Gaudir i fer gaudir alhora. Es pot demanar més?

Sí, tenir uns companys i companyes de cor excepcionals, una petita familia que estem fent. A les meves Clans, dir-los que m’encantaria passar més temps amb elles, però no puc. Sento que els meus fills també em necessiten. De tota manera, cantar amb elles, poder notar que la seva pell de gallina és la mateixa que la meva, que els petits errors també els compartim… és gran, molt gran. Em fan feliç. Sóc feliç de compartir tot el que la música sempre m’ha fet sentir.

Tinc, tinc forces i energia per esperar fins divendres el concert al Monumental.

Ritos de muerte, d’Alicia Gimenez Bartlett

febrer 17th, 2015

No puc ser massa objectiva. M’encanta el personatge de la Petra Delicado. Me’l va recomanar una bona amiga de la que ja he parlat altres vegades, perquè sempre em recomana bons llibres.

He llegit uns quants llibres de la sèrie, perquè no segueixen un ordre específic, cadascun són novel.les independents, amb alguns personatges en comú. La inspectora Petra Delicado i el seu company, el sub-inspector Fermín Garzon, es dediquen a investigar i a intentar resoldre assassinats, al mateix temps que filosofen de la vida i intenten recomposar la seva. Cert que ha de ser difícil portar una vida “normal” quan no deixes de veure crims i et relaciones amb gent que els comet, o que, si més no, treballa al marge de la llei.

Els diàlegs entre la Petra i el Fermin són addictius per a mi. Em treuen un somriure, i sovint una rialla, per les diferents maneres que tenen d’entendre la vida. Són, per començar, home i dona, i amb això ja n’hi ha prou per actuar de manera totalment oposada. Però a la vegada, ella és una advocada culta i sembla que de bona família. Ell ve de Salamanca, vidu xapat a l’antiga que ha ascendit des de baix de tot. Ella cera la solitud a la seva vida privada, després de dos matrimonis enrera. Ell se sent molt sol i busca estar amb gent.

Ritos de Muerte és el primer llibre. La Petra i el Fermin es coneixen i comencen a treballar junts. Per ella és el primer cas, mai abans havia vist un cadàver. Ell no està acostumat a que el mani una dona, i els costa adaptar-se l’un a l’altre. Però la duresa de les investigacions, la premsa que se’ls tira a sobre, fan que uneixin esforços i vagin confiant l’un en l’altre, fins al punt de respectar-se, entendre’s, i finalment, fer-se amics.
En aquests llibres, el cas en si no importa tant com ells dos. Tot i que potser l’autora em renyaria, el relat és de  novel.la negra.

Val la pena conèixer-los. Us animo a llegir qualsevol dels llibres.  Aquest, però, és el primer, que us servirá com a presentació dels personatges.

Cançons per a la Paula

febrer 6th, 2015

Se’m va acabar la lectura i era dissabte vespre, de manera que no podia anar a la biblioteca a agafar un llibre en préstec. Els diumenges sempre estic una hora ben bona llegint al llit, és una estona que no perdono gairebé mai, un dels meus grans plaers.
Així que vaig anar a l’habitació de la meva filla a veure que podía “pispar-li” per llegir. Segurament hi havia 2 o 3 llibres que m’haguessin agradat, però em vaig decantar per aquest, “cançons per a la Paula”.
Conscient de que era un llibre totalment destinat als adolescents, però amb curiositat, el vaig agafar.

Sentia curiositat per diferents motius.

Un d’ells, que és un llibre que va córrer per la xarxa en capítols, amb tanta viralitat que el final es va editar en paper. És a dir, si volies la història completa, havies de llegir el llibre en paper. Imagino que devien ser les condicions de l’editor. Aquest fet no em semblava pas garantia d’un bon llibre, la veritat, perquè el que es mou per la xarxa s’ha de saber cribar. Però, tot i així, em picava el cuquet.

I l’altre motiu era que és el món de la meva filla. No ben bé encara, perquè els protagonistes són un pelet més grans, però 2 anys només, així que també m’interessava llegir-lo, ja que ella me n’havia parlat tan bé.

Ha superat les meves expectatives. De primer no gaire, no m’enganxava massa. Però després d’unes quantes planes, sí que em va enganxar, ni que fos per saber amb quin dels pretendents es quedava la Paula, la protagonista. He de dir que el que m’ha enganxat és el mateix que et pot enganxar a un culebrot, el què passarà al següent capítol. No toco el tema literatura, perquè l’estil és senzill, gairebé com una crónica de la vida d’uns adolescents i uns altres que no ho són tant.

La reacció dels pares de la protagonista, que els porta el seu xicot a casa, més gran del que ells voldrien… Els diferents personatges que hi surten, força encertats i clavats, amics, amigues, la noia amb empenta, el que treu sempre bones notes però que tothom té per avorrit… M’ha fallat potser, tot i que el tracten de refiló, la visió del professorat de l’institut. Només parlen del “profe” de matemàtiques, i el pinten com una persona malvada, l’objectiu de la qual és suspendre els seus alumnes.

També m’ha agradat el final, que no puc explicar, però dóna bon exemple de com hauria de reaccionar una personeta de 16 anys que tingui seny. Tot i que dubto que, en la realitat, la majoria d’adolescents haurien fet el que fa la Paula al final del llibre.

Espero que la meva filla ho prengui com exemple.

Per cert, hi ha segona part, i potser tercera, em sembla.

    Històric
    febrer 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « gen.   març »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    232425262728  
    Categories
    Entra/surt
    Visites