Molts propòsits, algunes fites i millors desitjos per al 2015

desembre 31st, 2014

Això és el que faig sempre: propòsits, com la majoria de gent (perdre pes, rutines diàries, estudis posposats…); em marco algunes fites, que ve a ser com un propòsit que ja no es pot posposar més, hahaha (he de dir que normalment l’aconsegueixo). I sobretot, molts i molts desitjos, que ja no depenen de mi per a que es compleixin.

Us proposo una cosa. Jo us explicaré avui els que tinc més clars que vull aconseguir, i cada setmana comentaré si he fet alguna cosa per avançar. Serà una manera d’esforçar-me  més per assolir-los. Em podeu renyar, aconsellar, recomanar…

I si goseu, i em voleu explicar els vostres propòsits, també pot ser una manera per vosaltres d’esforçar-vos. Se’m dóna bé planificar, preparar rutines setmanals, treure temps per fer coses. Si algú ho necessita, que m’ho expliqui, alguna cosa sortirà de tot plegat.

El meu primer etern propòsit, perdre pes. Ho vaig aconseguint, però molt lentament. M’agradaria perdre 3 kg, no és molt, però em costa de perdre, perquè no vull fer una dieta estricta, vull menjar “normal”, que dic jo, mirant una mica. He d’aconseguir reduir la quantitat de menjar per àpat. Estic a 60. Vull arribar a 57.

Segon propòsit: aprovar la segona part del curs que estic estudiant. Una meitat va ser al 2014, em queda l’altra meitat. El que més em costa és trobar moments per estudiar, perquè arribo molt cansada a casa. 3 hores setmanals és una quantitat raonable per dedicar-hi.

Tercer propòsit: tornar a la rutina del gim, 2 hores setmanals, que fa un mes que no hi vaig, per culpa de la feina. Penso que no em costarà gaire, una vegada torni a l’horari normal, d’aconseguir.

El quart propòsit es trobar temps per als meus fills. La feina i les aficions fan que aquest darrer trimestre els hagi oblidat una mica. He d’estar més per ells, ara que ells encara estan a casa i els agrada estar amb mi. He de donar unes quantes voltes a com organitzar el poc temps que la feina em deixa.

El cinquè i últim és el més difícil per a mi: he d’aconseguir millorar la meva actitud cap al fill d’en Pep. Em fa estar de mal humor, el seu nerviosisme em desestabilitza, no li ric mai les gràcies quan a la resta de gent els diverteix. He de trobar-li virtuts, que segur que les té, treure importància a tot el que no m’agrada d’ell.

I prou, que ja són molts! M’ajudareu, oi?

Que tingueu una mooooolt bona entrada d’any. Els meus millors desitjos per vosaltres!

 

 

Màgia a la llum de la lluna

desembre 8th, 2014

Magia_a_la_luz_de_la_luna-261991236-large[1]

La vaig anar a veure ahir, la darrera pel.lícula d’en Woody Allen.

Fluixeta fluixeta. Cal destacar les interpretacions dels dos protagonistes, que ho fan molt bé, especialment en Colin Firth, en la seva interpretació d’un home egocèntric, que es pensa que tot gira al seu voltant, i que creu que és impossible que no el considerin  l’home amb més atractiu del món per a una noieta jove i sense un ral. Impertinent, maleducat amb qui no li cau bé i moooooolt pedant, es fa irritant, insuportable, i cosa que sap fer molt bé en Woody Allen  amb els seus personatges, sap fer-nos riure amb un carácter com el del protagonista.

He de dir que l’ambientació està molt bé, els actors també, però l’argument és fluix, molt fluix. No s’hi ha matat gaire, el director, en la trama, ni en els personatges. És un fet al que ja ens té acostumats, aquest director. Una de bona i una de fluixa. Quina llàstima, per als actors que somnien per treballar-hi, que els toqui la fluixa.

El millor? Els ullassos de l’Emma Stone i el desqualicatiu “irritante liliputiense”, pronunciat pel Colin Firth i dirigit a l’Emma Stone, que vés a saber què li diu en la versió original.

No cal que aneu al cinema a veure-la, des del sofà de casa es pot veure perfectament.

 

 

Nido Vacío (Alicia Giménez Bartlett)

desembre 7th, 2014

L’he acabat de llegar avui. Ja n’he llegit uns quants, de llibres d’aquesta sèrie, en la que la protagonista és la inspectora de policia Petra Delicado. Es veu que en van fer una sèrie de TV amb Ana Belén interpretant a la protagonista. Jo ho recordo, però no en vaig veure cap episodi.

Què us en puc dir? Aquesta sèrie de llibres me la va recomanar una ex-companya de feina, lectora impenitent, consumada i addicta. Ara que està jubilada, segur que encara llegeix més. La veritat és que totes les seves recomanacions sempre han estat excel.lents. No ha fallat mai. I en aquests llibres de la Giménez Bartlett tampoc (m’encanta aquest cognom, hehehe).

Llegir qualsevol novel.la de la Petra Delicado té la combinació ideal de novel.la de detectius, humor intel.ligent i, no puc de deixar de dir-ho, femení (que és l’humor que m’agrada), i anàlisi de la duresa de la vida dels policies encarregats de resoldre casos impossibles.

En aquesta en concret, Nido Vacio, cada policia es fa entranyable , amb totes les seves imperfeccions, defectes, virtuts i esforços per tal de que el més dur al que s’han d’enfrontar cada dia, el costat més animal de l’espècie humana, els passi per sobre i quan arribin a casa puguin portar una vida normal. Busquen tenir una persona al costat que sigui aliena a l’horrror que no poden evitar copsar. Amics, fills i parelles que els reben amb els braços oberts per confortar-los.

A més, els diàlegs entre la inspectora Petra i el seu company Garzon són divertidíssims; sempre he tancat el llibre amb un somriure, després d’haver-ne llegit unes quantes pàgines.

Us els recomano. Són una font de pau per al meu cap atabalat. Em tornen el bon humor.

 

    Històric
    desembre 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « nov.   gen. »
    1234567
    891011121314
    15161718192021
    22232425262728
    293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites