Anem endavant, però jo em sento com sempre

octubre 19th, 2014

Primer cap de setmana en què hem tingut al fill d’en Pep després d’una setmana de descansar d’ell.

Què vols que et digui? Ha estat com sempre, potser una mica millor perquè en Pep està una mica més content de tenir-lo, i perquè el fill està una mica més “suportable”.

Però com d’altres vegades, ha de preguntar quan marxarem, a quina hora, quanta estona estarem, i si és una opció no venir. “Papa” per aquí, “papa” per allà, no es pot treure `la paraula “papa” de la boca, com si tingués l’edat del meu nebot.

Decideixes anar a un restaurant a sopar, i el plat principal és a base de butifarres, que li agraden, doncs ell decideix que no li vénen de gust, però com que de les altres opcions, no li agrada res, doncs s’ha d’aguantar. Si l’haguéssim deixat, se n’hagués anat a casa a sopar. Són aquestes actituds les que em posen nerviosa, tan nerviosa…. Nen mimat!

Segueix sense caure’m bé, i he intentat mirar-me’l amb uns altres ulls, però no puc, no puc. És l’egoisme en persona. Avui li ha demanat permís al meu fill per fumar al seu balcó, el molt hipòcrita… Però el nen m’ha avisat, perquè jo li vaig dir que ho fes. Almenys vaig veient de quina manera aconsegueix fumar d’amagat, perquè estaba convençuda que ho faria. De totes maneres, quan vingui el finlandés, com que haurà de dormir amb el meu fill, li diré 4 paraules. Si no, és capaç de fumar cada nit al balcó, i per aquí no hi passo. Si convé li confiscaré el tabac.

I és clar, acabo el cap de setmana de mal humor, com sempre que hi és…

Santa paciència….

 


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

    Històric
    octubre 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « set.   nov. »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites