L’altra (Marta Rojals)

octubre 12th, 2014

Marta Rojals

Excel.lent, superb, magnífic.

Feia temps que no gaudia tant d’un llibre. Per mi el millor que he llegit el 2014. Per suposat que buscaré el primer que ha escrit aquesta dona, perquè de segur que també m’agradarà.

L’altra… Vaig estar a punt de comprar-me’l per Sant Jordi, però la veritat és que no n’havia sentit parlar mai, de la Marta Rojals, i només em basava en l’èxit de vendes que estava essent el llibre. Al final va primar la Care Santos, que ja sabeu que m’agrada moltíssim. Però fa 3 setmanes em va caure a les mans a la biblioteca, i no me’n vaig poder estar d’agafar-lo.

Doncs vés per on que “L’altra” m’ha agradat més que “Desig de xocolata”. Són històries diferents, és clar, no es poden comparar, però “L’altra” té una part de mi. Com en el cinema, les meves històries predilectes són les de “passa la vida”. Les que descriuen la realitat d’una manera que jo no sabria fer-ho, i potser per això admiro tant.

Tinc alguns trets semblants a la personalitat de la protagonista. Com ella, no  m’agrada estar massa temps entre la gent, m’agrada moooooolt estar sola, o amb algú que no m’exigeixi conversa contínua. M’agrada observar i callar. He sentit com ella la necessitat de dir que no en relacions sexuals que no em venien de gust i has acabat cedint per la parella (d’això ja fa molt temps i pensó que n’he sortit reforçada amb la meva relació amb en Pep).

El fet de sentir-me’n tan reflexada en ocasions ha fet que m’enganxés al llibre, que intentés veure’m a través dels amics de la protagonista. M’ha fet reflexionar: els meus amics em veuen així? M’entenen? Si més no, em comprenen? Comprenen que cadascú és com és i que jo necessito la dosi justa d’humanitat? De vegades se’m fa difícil, sobretot quan et relaciones amb gent que necessita estar envoltada de gent, i parlar i parlar i parlar.

He de dir, i potser ja ho vau veure en el comentari que vaig fer de “L’analfabeta que va salvar un país”, que no és fácil fer-me riure amb els llibres. Riure no és el meu objectiu principal quan llegeixo. Doncs la Marta Rojals va ver que em saltessin les llàgrimes de riure en 2 pàgines. L’endemà vaig tornar a llegir-les, i vaig tornar a plorar de riure. És una mena d’al.legat feminista entre mig de paraules malsonants i renecs. Realista, divertit, extraordinàriament tal com sona”.

Els personatges ben treballats, definits, coherents, tan reals que sembla que ho hagi filmat primer en un dia a dia en qualsevol barri de Barcelona i després ho hagi expressat en paraules.

I encara més: el final, el desenllaç, m’ha sorprès. No t’ho esperes, en una novel.la així, que el final et sorprengui. En els llibres de “Passa la vida” passen coses, com a la vida, que per això els classifico així, i res és inesperat. En aquest llibre sí, o almenys ho ha estat per mi, d’inesperat, el final.

Només dir-vos que el recomano molt, especialmente als que la novel.la de quotidianitat els agrada tant com  a mi. Li dono un 10.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 




Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Website

Speak your mind

    Històric
    octubre 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « set.   nov. »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites