Decepció

octubre 11th, 2014

Decepció, la que hem tingut amb el fill d’en Pep… Que ha decidit tornar-se’n a viure amb la seva mare per fugir de nosaltres. Ha escollit el que clàssicament se’n diu “males companyies”. Es dediquen a perdre el temps fumant tabac i altres coses.

Si s’hagués quedat vivint amb nosaltres l’haguéssim control.lat una mica més, i estàvem intentant allunyar-lo d’aquest mal ambient del que s’ha envoltat. Però ha convençut a la seva mare de que vol estar amb ella i en realitat el que ha fet és assegurar-se de que podrá fer el que li doni la gana perquè ella no té temps per control.lar-lo. Què n’ha sigut, de llest!

En Pep està irreconeixible. No li puc treure una rialla, ni puc fer que deixi de pensar en una altra cosa que no sigui el seu fill. Ell sap que jo el recolzo, perquè així li ho he dit, però penso que ha de deixar que les coses es calmin.

El nen segueix venint a dinar 2 vegades per setmana a casa, perquè el futbol no l’ha deixat, i vindrà cada 2 caps de setmana. Ara la relació entre pare i fill és tensa, conversa la justa. En Pep no sap com tenir-lo control.lat, perquè vol saber a tota hora on és ell, i ell li “fa la pirula”, perquè es pensa que té la paella pel mànec.

En Pep està obsessionat, i hauria de deixar que el nen s’equivoqui. El molt tonto s’estima més estar amb una mare amb qui mai s’ha avingut només perquè diu que el seu pare se li imposa massa. és un nen mimat, com sempre he pensat jo, que es mereix una bona entrebancada, perquè si no, no n’aprendrà. Crec que no anirà més enllà del típic dels adolescents, i que será prou conscient que el que ha de fer és estudiar i deixar-se d’històries, perquè és un noi intel.ligent.

Però ara per ara, no vol saber res del seu pare. Ens ha mentit amb la més gran de les desvergonyes, quan ha faltat a extraescolars, quan l’hem enxampat fumant a la seva habitació, que el fum baixava escales avall, i ell insistint en què no havia fumat, etc etc etc.

Estic convençuda que el dia que jo vaig perdre al meu per les festes, i que estava una mica al càrrec del fill d’en Pep, el nen es devia amagar per fumar i per això el meu fill el va perdre de vista.

I suposo que jo he decebut a en Pep.

Avui no l’he recolzat gens, ans al contrari, m’hi he enfrontat. Per mi ha estat un calvari, aquest estiu, el seu fill, per inquiet, per avorrit, per no saber fer res que no sigui tocar els nassos. Hem estat convivint 5 persones, acostumada a ser 3 i tenir perfectament control.lats als meus fills. Ha estat molt dura, per mi, la convivència. I com ja he comentat altres vegades, els caps de setmana que no tenim nen són sagrats per mi. Necessito descansar d’ells, necessito poder estar sola amb en Pep, poder menjar sense haver de fer menú d’adolescent, poder despertar-me i anar en boles per casa, tenir conversa d’adults… I si és així en circumstàncies normals, encara més aquesta setmana, que per més inri jo he portat un bon refredat i se m’ha fet duríssima. Tot plegat ha fet que aquesta setmana fos llarga i difícil. I això que el fill d’en Pep ja no hi era. En definitiva, necessito la pau que entre setmana no tinc.

Total, que ahir el nen es va quedar a dormir a casa i avui el Pep volia anar a sopar a casa de la seva filla gran per parlar del germà amb ella. Ja va estar aquí diumenge passat, i ens vam passar 2 hores ben bones parlant del tema.

Jo necessitava aquest cap de setmana per mi, i sobretot, descansar de sentir parlar del tema fill. Vaig dir-li que hi anés sol, a sopar, a casa de la filla. I així ho ha fet, i aquí estic, sola, escrivint això, enrabiada i sola.

En Pep, i segurament qui llegeixi això, pensarà que sóc egoista. Segurament sí, però no puc afrontar la setmana de feina amb més xerrades sobre un tema del qual, ara per ara, no en podrem treure més l’aigua clara. Crec que se li ha de donar temps al nen perquè reflexioni. Si és un trimestre, és un trimestre. Ja es posarà les piles quan toqui, que tinc comprovat que en sap.

Em sento malament també perquè fa temps que penso que no és una persona com cal, que té moltes mancances emocionals, però prou llest per quedar bé quan s’ha de quedar bé. No li he vist mai un sentiment de compassió, de generositat, de compartir, de constància i esforç, necessitat de fer coses bones. Està buscant el seu lloc al món, però quin lloc està buscant? No està agafant els seients més convenients…

Sento haver-me enfadat amb en Pep, però necessito que canvïi el xip, que agafi forces quan podem agafar-les, que em deixi a mi agafar-les, perquè ho necessito, i el necessito a ell…. per poder tirar endavant.

 

 

 

 

 

 

 

 




Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Website

Speak your mind

    Històric
    octubre 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « set.   nov. »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites