Avui fa un any

agost 31st, 2014

Avui fa un any que en Pep i jo ens vam posar a viure junts.
Fa un any que després d’un dia dur de trasllat, ell i jo sols, celebràvem amb 2 copes de cava que començàvem una nova vida junts. Va ser un moment màgic per mi. Ell tenia amgada l’ampolla de cava, un benjamí, al cotxe, on l’havia mantingut força freda, i també portava les 2 copes, de plàstic. No era gaire glamorós, pèrò tot just havíem muntat el llit per dormir-hi nosaltres. La nevera havia d’estar un dia sense res, pel trasllat. El cert és que la semana següent ens quedava molta feina per fer. Però com que no m’ho esperava, això del cava, em va fer molta il.lusió. Vam destapar l’ampolla des des la terrasseta, i el suro va anar a parar a la teulada del davant.
L’endemà ja vam tenir als nens amb nosaltres.
I ara fa un any.
Què puc dir que no hagi escrit aquí?
En Pep és un sol d’home. Ha tingut cura de la casa, més que no pas jo. Té cura del seu fill, dels meus, i de mi. Em porta en un núvol, de vegades massa i tot. Tot és molt fácil amb ell.
No me’n penediré mai, de la decisió que vaig prendre.
He escrit moltes entrades amb tot el que em costa conviure amb el seu fill, i com necessito, després de molts dies seguits amb els nens, els dies de relax corresponents ell i jo sols. Si no fos així, no podría, crec que no, hauríem de pactar noves normes, fer-ho d’alguna altra manera. Se’m fa molt dur, de vegades, però no ho canviaria pel que tenia abans.

El meu propòsit per aquest nou curs és aconseguir aprendre a conviure amb el seu fill. A no enrabiar-me, a entendre’l una mica, a comunicar-me amb ell. Encara no sé com ho faré, i a qui demanaré ajut, perquè en necessitaré, però crec que li dec, a en Pep.
L’altre propòsit és reaprendre a relaxar-me. Vaig pasar una temporada molt dolenta, ja fa anys, en què dormir em costava molt, i vaig aprendre a relaxar-me. sabia control.lar la respiració de manera que el meu cos es relaxava moltíssim. He perdut la pràctica, i ara, després de trasbalsos de feina i de la novetat de la convivencia, em costa moltíssim tenir un son tranquil. La veritat és que m’adormo de seguida, en 3-2-1, com diu en Pep, però quan ja he dormit 4 horetes, em desperto, i el meu cervell no deixa de donar voltes a qualsevol rucada que m’amoïni una mica. Això fa que durant el dia no respongui massa bé, que estigui més irascible del compte, i el meu nivell de tolerància sigui baixet baixet.

He d’aconseguir canviar tot això. Si algú sap com puc fer-ho. ja sap on trobar-me. Qualsevol idea será ben rebuda.




Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Website

Speak your mind

    Històric
    agost 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « jul.   set. »
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031
    Categories
    Entra/surt
    Visites