No sé on és el meu fill

juliol 27th, 2014

Són festes, a Mataró. I les estic gaudint força, aquest any, de vacances i amb nens. Com que ja es van fent grans, podem sortir amb ells de nit i són capaços d’aguantar fins més tard que nosaltres. De vegades, quan volem plegar veles, ens protesten i tot.

Però és clar, van a la seva bola. Vull dir que els va agradar el Gospel, però no el Cremat i les Havaneres. Van riure amb l’espectacle del TeatreMòbil, però no volien saber res de La Vella Dixieland. No donen opció a començar l’espectacle per saber si els agradarà, directament no s’esperen, i es busquen una altra distracció, com és ara anar en patinet per una plaça propera on estiguem nosaltres. Com que són grans (15, 14 i 11), i dels 3, 2 porten mòbil i claus de casa, ens en refiem, sempre i quan ens anem comunicant per whatsapp.

Ahir vam fer el mateix. També hi anava una cosina més petita, però bé, mentre anessin amb els 2 grans, cap problema. Però sí que n’hi va haver, de problemes. Les 2 nenes feien la seva i els 2 nens a part, fent voltes amb el patinet. El cas és que per una mala coordinació entre els 2 grans, tots van marxar de la plaça on eren per venir a buscar-nos menys el meu petit. Nosaltres tranquils, perquè en un missatget ens havien dit que venien a trobar-nos, i quan es presenten, només en vénen tres! Em volia morir. El lloc on érem de gom a gom, cap dels 2 grans em sabia donar raó on era el petit, l’un per l’altre “em pensava que estava amb tu”, etc etc etc. Em vaig enutjar molt, moltíssim amb ells, per la seva irresponsabilitat. Mira que els remarco sempre que ells són grans, porten clau i mòbil, i el petit depèn d’ells per un munt de coses.

Vaig anar corrent cap a casa, amb l’esperança de que em fes cas del que sempre li dic: “Si et perds, vés a casa, que algú hi trobaràs”. Em va agafar una suor freda quan vaig comprovar que no hi era. La una de la matinada, sol amb el patinet, on devia ser??? Tot el pitjor em va passar pel cap. Vaig haver de respirar fons per evitar les primeres llàgrimes i tranquil.litzar-me. Havia de poder pensar.

El meu ex ho sabia i m’estava ajudant, intentant que per megafonia ho anunciessin. Patint també, és clar, és el seu fill. Jo trucant al 112, donant la seva descripció… La meva parella recorrent la plaça on estaven jugant abans de perdre’s. I a la filla gran la vaig deixar a casa, per si hi acabava anant.

Fins i tot em vaig intercanviar el telèfon amb un parell de nens molt amables que em van dir que m’avisarien si veien un nen amb aquella descripció.

Què va fer el meu fill? Quan es va trobar sol, va anar cap a casa, fent cas del que jo sempre li havia dit. Però jo encara no hi havia arribat, així que va decidir anar a casa de l’àvia, força lluny per l’hora que era i que anava tot sol, però es va decidir, pobret. Em deia que havia tingut por, però com que anava en patinet n’havia avançat. Però l’àvia dormia, clar, i no el va sentir. No sé què hagués fet llavors, però per sort, uns veïns de l’àvia, que el coneixien, arribaven a casa, i quan se’l van trobar, el van acompanyar a casa nostra. Allà ja hi era la seva germana i la seva cosina, que ens van avisar a nosaltres.

El seu pare i jo abraçant-nos tot plorant, dels nervis, de l’alleujament, de la tensió, del patiment de l’hora (quina hora més llarga) que havíem estat buscant i fent cabòries.

Espero que em serveixi de lliçó. No en puc fer responsable als més grans, perquè no ho són tant, de grans. Per ells també ha estat una lliçó, sabent que els he perdut una mica la confiança.

Però el meu subconscient em traeix, estic molt emprenyada amb el més gran, el fill de la meva parella, a qui faig el més responsable de tots, i que és la segona vegada que em falla. Ara no ens parlem. Suposo que ja ens passarà.

 

 

 

 

 

 

 

Desig de xocolata (Care Santos)

juliol 19th, 2014

Ja fa temps que m’agrada la Care Santos. És de Mataró, d’on sóc jo, i vam fer l’EGB a la mateixa escola, tot i que ella és una mica més jove que jo.

Tot i que sabia que era escriptora, no la vaig començar a llegir fins fa un parell d’anys. No és que no m’interessés, però hi ha tants llibres, i tants escriptors, que mai dono l’abast per tots. Fins que un dia en Pep va venir amb un llibre d’ella, que no li havia costat ni un euro, d’aquests que les biblioteques intercanvien o donen ja per fer lloc a d’altres llibres: “Trigal con cuervos”. Ens va agradar molt a ambdós. Així que l’any passat ja va caure per Sant Jordi “L’aire que respires”. I aquest any, “Desig de xocolata”. He anat repetint autora perquè, sincerament, m’agrada mooooolt com escriu la Care.

Desig de xocolata et porta a través del temps, en històries diferents. Comença per una història actual, i n’explica 2 més, cada vegada retrocedint més en el temps. Totes tenen en comú la passió per la xocolata i, concretament, una xocolatera, que va passant per les mans de totes les protagonistes de les diferents narracions de la Care.

Per començar, vaig haver de buscar què nassos era una “xocolatera”, que ni sabia que existien, aquests objectes. A casa meva, de tota la vida, la meva àvia feia la xocolata amb llet, no amb aigua, que és molt més bona, deia ella, però la xocolata ja la comprava en pols. Per mi era la millor xocolata del món, ben espessa, i li sucàvem melindros, o trossos de coca, i quan ja no en quedava, pa torrat, que resistia més i no es trencava.

Però tornant al llibre, les protagonistes són dones valentes, que no s’encongeixen davant de res, decidides a fer la seva i a lluitar pel que creuen. La Care sempre posa una mica de misteri a tot el que explica, i també, en més o menys quantitat, culleradetes de sexe. Una cosa i altra fa que t’enganxis a tot el que escriu. Ho va fer a “L’aire que respires”, i també a “Desig de xocolata”.

Ja he dit prou coses. Només espero que us agradi tant com a mi. Ah, i és clar, a part de saber contar bones històries, ho  fa de meravella, amb un llenguatge planer i divertit.

 

 

Cinquanta ombres més fosques

juliol 4th, 2014

9788401388453

Segon llibre de la trilogia.

És un llibre que es llegeix ràpid, com tots els èxits de vendes, que enganxen, són de lectura fàcil i en un no res ja estàs a la darrera pàgina. I per descomptat, com que és una trilogia,  encara que sembli que ja no ens pot explicar res més d’en Cinquanta Ombres, l’acaba amb unes línies que et piquen la curiositat per tal de que vulguis llegir el tercer.

Parlo pels dos llibres de la trilogia que he llegit. Imagino que el tercer deu ser si fa no fa.

Milers de dones s’hi han enganxat per l’erotisme de la història. Què voleu que us digui?!?!?! Sí que ho és, d’eròtica, i segurament els dos protagonistes fan sexe de manera diferent a la majoria de parelles. La química que hi ha entre ells no és una cosa corrent avui en dia. Que llegir el llibre fa pujar la temperatura? Cert, ho he de reconèixer. Està escrit amb l’erotisme i no pornografía que ens estimem més les dones, també ho reconec. No me’n sento orgullosa, però de joveneta estava enganxada al que s’anomenava “Novel.la rosa”. Anava a una parada del mercat on les canviaven, de manera que cada dissabte hi anava, en deixava dues i n’agafava dues més. Totes eren per l’estil, romàntiques, amb una mica de sexe, plenes de tòpics sobre els homes, les dones, el físic d’homes i dones, i sobre les relacions. Per descomptat, molt mal escrites; de fet, suposo que escrites com xurros. Però quan la teva vida amorosa no és massa bona, llibrets com aquests et fan somiar una mica i pots evadir la realitat. Així que per mi, aquesta trilogia no deixa de ser un seguit de novel.les rosa una mica més treballades i una miiiica més ben escrites.

Fan la seva funció, que és fer somiar en un príncep blau, encara que és més un dimoni que un príncep blau al començament. Tinc amigues que han millorat la relació sexual amb la seva parella després de llegir el llibre. Reconec que en llegia unes pàgines abans d’anar a dormir i quan el tancava, em girava cap a en Pep amb ganes de sexe. Si aquesta és la motivació d’escriure aquests llibres, doncs bé, ho aconsegueixen.

Però tot plegat és massa carregat de tòpics, com el de “noia maca, intel.ligent i una mica innocent cau en mans d’un home atractiu, arximil.lionari que caurà rendit als seus peus i li oferirà la lluna”.

Els punts que podrien ser originals, com ara les perversions sexuals del protagonista, i el tipus de contracte que ofereix a la noia, pensó que no es resolen bé. Resulten interessants al principi, sobretot si no has sentit parlar mai de BDSM, hi ha tot un seguit de termes que poden desconèixer-se. El món de les relacions sexuals “especials” és això, un món a part, però llibres com aquest poden fer-les una mica més properes.

Per mi falla l’anàlisi psicológica dels personatges, NO és que hi sigui, però aquest món dóna molt de joc a que surtin personalitats de tot tipus, gent que està “pirada”, gent peculiar, psiquiatres, etc. Les situacions del llibre, especialment del segon, donarien per molt més, segons la meva opinió, i en el llibre acaben essent només un motiu de gelosia per part de la noia.

Tot es soluciona al llit, qualsevol petita tibantor, ì problemas més grossos també. estic d’acord amb que el sexe relaxa, i puja els ànims. però d’aquí a fondre els problemes… I n’ha de tenir molts, aquesta parella, però molts més….

Finalment, el que a mi em posa dels nervis és l’actitud proteccionista, protectora en excés i possessiva del jove milionari. Què voleu que us digui, que t’ho paguin tot  del bo i del millor, exageradament car, i que a canvi hagis de retre comptes de tot el que fas, amb qui vas, o parles, o rius, i que ni treballar tranquil.la et deixin seria superior a més. Sóc anti-despeses exagerades i m’agrada ser independent. No m’agradaria tenir un “maromo” que em tingués a cos de rei però en una gàbia d’or. Que no pogués ser jo mateixa. Però pels comentaris que he pogut sentir al meu gimnàs, hi ha moltes dones que els estaria bé, un home així. Bé, de tot hi ha d’haver en aquest món.

L’altre dia llegia en un article que els llibres haruein de fer somiar una mica més. Ja m’agrada somiar, ja, però el de la novel.la no és la classe de somni que jo tinc.

Tot i això, us animo a llegar la trilogia (jo lleguiré el tercer quan en tingui ocasió), i em comenteu què us ha semblat. Potser em podeu fer canviar d’opinió…

 

 

 

 

 

    Històric
    juliol 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « juny   ag. »
     123456
    78910111213
    14151617181920
    21222324252627
    28293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites