Laura

juny 8th, 2014

L’estic escoltant i no puc parar de plorar.

No puc evitar sentir una admiració molt gran per persones com en Lluís LLach, que saben escriure lletres tan boniques, i posar-hi una melodia que em posa la pell de gallina i em fa plorar. És poesia en l’estat que més m’agrada, la música. Gent com ell s’han de protegir, mimar-los i fer-los sentir que fan girar el món. Que fan que gent com jo senti que val la pena seguir endavant. I ho dic sense tenir en compte idees polítiques, ni les seves ni les meves.

Porto gairebé una hora escoltant sense parar “Laura”, “Amor particular”, “El Cant de l’enyor”, “Si em dius adéu”. Feia molt de temps que no les escoltava, i mira què bleda, no puc parar de plorar.

Vivim en un món on tot són presses, on aturar-te a escoltar cançons com aquestes és perdre el temps. De segur que la majoria dels nostres fills no entenen la poesia, la màgia, el valor d’aquestes notes i paraules. L’amor, l’amistat, expressades sense embuts però amb poesia.

Avui, que m’he passat la tarda netejant i planxant i malhumorada per haver de fer-ho, escoltar Lluís Llach m’ha tornat … bé, no puc dir el somriure, perquè no puc parar de plorar, però sí, l’alegria.

 


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

    Històric
    juny 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « maig   jul. »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    30  
    Categories
    Entra/surt
    Visites