La ladrona de libros

juny 22nd, 2014

L’he llegit en castellà, per això escric el títol en aquesta llengua. M’ha encantat, és un dels millors llibres que he llegit en força temps. Llegeixo tot el que em cau a les mans, i és clar, hi ha de tot. Però aquest llibre val la pena, el recomano.

No n’he vist la pel.lícula, no sé si està bé, tot i que hi surten actorassos, com en Geoffrey Rush i l’Emily Watson. Ja faré per veure-la.

Què és el que més m’ha agradat:

Original. El llibre té un narrador, i en aquest cas és la mort qui ens explica la història de la lladre de llibres. Una narradora original, per ser qui és, per la manera com ens conta els fets, perquè vol que canviem la imatge tètrica que tenim d’ella,  perquè és tendrá i comprensiva amb els humans, i especialmente, és tendrá amb la protagonista, la Liesel, la lladra de llibres.

La mort s’anticipa als fets, a cada capítol ens diu 4 paraules del que passarà, però no ens treu les ganes de seguir llegint, és més, amb el breu resum fa que vulguis continuar llegint. Els nazis, tema ja usat i reusat tantes vegades, però la tendresa dels protagonistes, a qui la mort defensa amb totes les seves forces, fa que t’enamoris d’aquesta nena, i de la familia que l’adopta. Fa que te n’adonis de que tots els alemanys no odiaven els jueus, i que molts els van ajudar i van arriscar llurs vides per salvar ni que fos un sol jueu. L’excusa és un pacte, un jurament de joventut, però la realitat és que per a molts alemanys, els jueus eren éssers humans tan alemanys com ells mateixos. Llàstima que només uns quants ho demostressin.

L’amistat, la lleialtat, la generositat, la il.lusió, la valentia… Tot això surt en aquest llibre, on la mort, que es queixa de la feina que li donen els humans quan s’entesten en “guerrejar”, és una narradora molt més tendrá i comprensiva del que hauríem esperat.

I un darrer valor que és molt important per mi: la passió per la lectura. La paciència del pare per ensenyar-li a llegir, la voluntat de la nena per aprendre’n, el poder de les paraules escrites de fer màgia quan el cor ho necessita… Tant de bo els joves d’ara també en poguesssin seguir l’exemple.

 

“El lobo de Wall Street” o com ser tot el que no voldríem que fossin els nostres fills

juny 15th, 2014

Molt bé pel DiCaprio. Ho fa molt bé, a la pel.li, i els secundaris també. Li sobra una hora, com a la majoria de pel.lícules de l’Scorsese. La veritat, no puc dir que m’agradés.

Fa mesos que em queixo de la manca de valors de la gent jove, de com els valors creixien, a la meva época, com una cosa força natural. Sí que els vèiem a casa, però ara veig bones famílies  amb fills que creixen amb pocs valors, inclosos els meus. Em veig impotent per inculcar-los, perquè tot el que envolta als nostres fills els està dient “agafa el que puguis, salva el teu cul, pensa només en tu, llei del mínim esforç”… em fa molta ràbia perquè mai he estat així, jo. Què he fet malament? Segurament donar-los les coses amb facilitat, que no els falti mai res, que no aprenguin el valor de les coses… Sobreprotegir-los, resumint.

Tornant a la pel.li, mentre l’anava veient anava sentint-me fastiguejada, de veure tota una empresa sencera dedicada a estafar a la gent, a riure-se’n, a sentir-se poderosos pel fet de guanyar amb la pèrdua dels estalvis de gent modesta… em va recordar tot el merder de les preferents, tot i que sóc conscient de que en el cas de les preferents molt dels qui les van vendre no eren tant conscients de l’estafa. Però els caps d’aquestes entitats sí que n’eren, i són tan fastigosos i hipòcrites com per no sentir cap remordiment per haver-ho fet.

Tornant a la pel.li (una vegada més),  tot el vici, snobisme i luxe innecessari del que s’envolten. Cada petita estafa acompanyada de ratlles i ratlles de coca, de sexe deslleial, del que fereix famílies i denigra a les dones. Per molt que el protagonista rep el que es mereix, i es destrossa la vida, com era d’esperar, la sensació de “no vull conèixer a ningú com ell, no vull que formin part de la meva vida, no vull que ningú de la meva família sigui ni un 0.001% com el que representa el llop de Wall Street”; la sensació de no tornaria a veure la pel.lícula, perquè odio tot el que representa.

Aquest és el sentiment que em va deixar.

Laura

juny 8th, 2014

L’estic escoltant i no puc parar de plorar.

No puc evitar sentir una admiració molt gran per persones com en Lluís LLach, que saben escriure lletres tan boniques, i posar-hi una melodia que em posa la pell de gallina i em fa plorar. És poesia en l’estat que més m’agrada, la música. Gent com ell s’han de protegir, mimar-los i fer-los sentir que fan girar el món. Que fan que gent com jo senti que val la pena seguir endavant. I ho dic sense tenir en compte idees polítiques, ni les seves ni les meves.

Porto gairebé una hora escoltant sense parar “Laura”, “Amor particular”, “El Cant de l’enyor”, “Si em dius adéu”. Feia molt de temps que no les escoltava, i mira què bleda, no puc parar de plorar.

Vivim en un món on tot són presses, on aturar-te a escoltar cançons com aquestes és perdre el temps. De segur que la majoria dels nostres fills no entenen la poesia, la màgia, el valor d’aquestes notes i paraules. L’amor, l’amistat, expressades sense embuts però amb poesia.

Avui, que m’he passat la tarda netejant i planxant i malhumorada per haver de fer-ho, escoltar Lluís Llach m’ha tornat … bé, no puc dir el somriure, perquè no puc parar de plorar, però sí, l’alegria.

 

    Històric
    juny 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « maig   jul. »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    30  
    Categories
    Entra/surt
    Visites