Hi ha dies en què m’atabalo sola

maig 3rd, 2014

Sí, és exactament això. Hi ha dies en què m’atabalo jo sola: potser em marco objectius ambiciosos i no dóno l’abast, potser em toca fer coses que no són massa del meu gust, potser fa massa dies que no vaig al gimnàs i  em manquen endorfines esportives…

El cas és que arribo a la nit molt més cansada del normal i malhumorada. No hi ha res que em faci riure ni m’aixequi els ànims. I faig pagar el meu malhumor a qui no en té cap culpa, com per exemple, en Pep.

Ara em passa més sovint, des que treballo, perquè tinc molt poc temps per organitzar-me, i perquè últimament tothom s’entesta a organitzar.me la vida:
La meva mare que passa per casa cada dos per tres, per una cosa o altra, i que et té de xarrera (ella xerra i tu escoltes, és clar) un mínim de mitja hora.
La meva germana, que em diu els caps de semana que té lliures per veure quin podem pasar tota la familia.
La filla d’en Pep, que per comunicar qualsevol cosa ha de decidir ella quin dia i a quina hora pots parlar-hi.
I en Pep, que organitza les vacances per tots dos amb la seva familia quan jo necessito uns dies de pau, cosa que no tinc envoltada de gent i de nens.

I últimament necessito tant la pau…. Aquests horaris de feina m’atabalen molt. Sóc una eremita, sempre ho he estat, i  a mesura que em faig gran, cada vegada més.

 

 

 


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

    Històric
    maig 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « abr.   juny »
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites