Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents, cinquena i darrera sessió

març 26th, 2014  Tagged ,

balaguer-valors[1]

Educar en valors, va ser la darrera reflexió de la Juani. Valors universals, independents de qualsevol creença o religió. Estan a la declaració dels drets humans, i és important que els nostres fills, que ja són prou grans per entendre’ls tots, siguin conscients de que són valors necessaris, la filosofia de vida que ens ha de moure.

Llibertat de pensament, de moviment, del teu cos, d’idees.

Amistat , a totes les relacions importants de la nostra vida.

Pau, no tan sols com a absència de guerra, sinó com a convivència pacífica.

Justícia, saber el que és just, el que està bé i el que no.

Solidaritat, relacionada amb l’empatia i amb la justícia. Que comencin aprenent a ser-ho entre els companys i amics.

Amor, no cal dir gran cosa sobre això.

Laboriositat, que siguin treballadors.

Respecte, és a dir, dignitat. Saber que tenen dret a ser respectats i també l’obligació de respectar als qui els envolten.

Responsabilitat, han de començar a assumir-les.

Sinceritat.

Compassió. Pels qui no han estat tan afavorits com ells, per qui està privat de qualsevol d’aquests drets. Empatia.

Força de voluntat. Relacionada amb la responsabilitat. Han d’aprendre a valorar l’esforç.

Igualtat. No distingir per sexe, ni per raça, ni per religió.

I per educar-los, l’exemple. Hem de ser conseqüents, i donar exemple, nosaltres els primers. És molt important.

Ens va recomanar 2 llibres: “El libro rojo de Carlota” i “El libro rojo de Flanagan”. Per als nostres fills.

Sobre fumar i beure, temes que ens preocupen i sobre els que els pares insistim. Ja ens n’havia parlat. Ens va dir: ho provaran, perquè no són perfectes, i s’han d’equivocar. Hem de valorar si el fet de que ho facin serà una lluita que farà la convivencia insuportable. Si ho fan amb responsabilitat, si poseu normes, com ara hores d’arribada a casa, que no arribin beguts, que no fumin a casa, que no es gastin tots els diners en això, és a dir, anar fent pactes, valorar si la resta ens compensa. Tenen dret a viure una mica, perquè tots ho hem fet.
Els hem d’acompanyar tant en l’amor com en la decepció, quan els deixin. Hem de ser al seu costat. Saber acceptar un no.
I pel que fa a l’homosexualitat, els hem d’acceptar com són, per no perdre’ls. El pitjor que podríem fer és no acceptar-ho.

Vam acabar amb un pica-pica i l’esperança d’un nou curs més endavant.

 

 

 

 

 

 

 




Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Website

Speak your mind

    Històric
    març 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.   abr. »
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31  
    Categories
    Entra/surt
    Visites