No em cau bé el teu fill

març 13th, 2014

La Marta té un problema, que se li està fent gran al cervell. Primer es pensava que amb el temps s’aniria esvaint, però no, va a més. No sap com solucionar-lo, només sap que no poden anar passant els dies i quedar-se plegada de braços.

Us explico, a la Marta no li cau bé el fill de la seva parella, així de clar. Fa uns mesos que viuen junts, la Marta i en Quim, els 2 fills de la Marta, la Clara i en Jordi, i el fill d’en Quim, en Sergi. La Marta i en Sergi són incompatibles, i ella ja ho sabia, això, molt abans de la convivència, però no es pensava que se li pogués fer tan costa amunt intentar que li caigués bé en Sergi.

En Sergi, un adolescent en plena efervescència, cosa que encara complica el tema. Tot i això, el carácter i la manera de fer del Sergi, independentment de que sigui adolescent, no lliga amb el carácter de la Marta.

La Marta, planificadora i tranquil.la. Quan està nerviosa, els nervis li van per dins. Li agrada anar al gimnàs, caminar, el cinema, llegir, i escriure, ballar, l’art. S’emociona davant un quadre, o una escultura, o a la Sagrada Familia. Quaranta llargs, però encara conserva la ingenuïtat i la capacitat d’entussiasmar-se per moltes coses. Aquest és un dels trets que van fer que en Quim se n’enamorés. Acostumada a esforçar-se i valorar l’esforç, a treballar dur, i a la satisfació per la feina ben feta. Ordenada, disciplinada i amb força de voluntat.

En Sergi, adolescent de 14 anys, nerviós fins al punt de tenir molts tics i trobar-se malament davant d’un examen. Impacient, no mastega el menjar quan menja, intol.lerant amb els que no són ràpids. El pupes, amb tol.lerància zero al dolor. Gandul, però llest i intel.ligent. Només s’esforça una mica pel que li agrada, tecnologia i mates. Per la resta, esforç just. No li agrada llegir, ni caminar, ni res que suposi esforç. Molt menys cap expressió d’art. Els grafitis, com a molt. Què li agrada? El menjar del Mc Donalds, la resta el protesta tot. Les pel.lícules d’acció i molts efectes especials, de matances extremes i ciencia-ficció, si tenen acció, és clar. Jugar a l’ordinador, al mòbil, a la Tablet, i el maleït Call of Duty, de la Play. No li agrada estar sol, però vol anar a la seva. És incapaç de sentir compassió, o empatia, o pena, o tristesa. Només sap presumir del que pot (que ha viatjat en avió, que coneix Madrid com la palma de la mà, que ha estat a Anglaterra…)

No tenen en comú ni el sentit de l’humor, els fan riure coses molt diferents. En comú?  Les matemàtiques, els agraden a tots 2.

A la Marta tampoc no li agrada com el Sergi contesta al seu pare. Es posa a un milímetre de la falta de respecte. En Quim té molt clar que no permetrà que el seu fill li falti al respecte, però en Sergi està aquí, temptant, temptant a la bona sort. La Marta sap que és una actitud molt típica d’adolescents, però els seus fills no gosarien contestar així, per molt que tinguin els seus conflictes. Saben on han d’aturar-se.

És com si el Sergi no hagués estat educat en alguns valors. I li estranya, perquè el seu pare en té molts, de valors. Què ha passat? Té clar que l’han educat com a fill únic (té una germana amb qui es porta 12 anys), i que és una mica especial, però tenir tants pocs valors? Tenir tan poca empatia amb la resta de la gent? No entussiasmar-se per res més que un joc d’ordinador o una atracció de fira que et fa pujar l’adrenalina?

Què pot fer la Marta? Una amiga li va dir que intentés esbrinar què li podia aportar en Sergi de bo, que segur que hi havia alguna cosa. Però no ho ha trobat. La seva relació no és conflictiva, senzillament és la justa. Ell la respecta perquè sap que si no, el seu pare s’enutjaria molt.

En Quim s’encarrega del Sergi, i la Marta dels seus fills, en el sentit de disciplina, perquè tenen punts de vista molt diferents. La Marta és molt més estricta amb l’educació de la Clara i en Jordi. Els fa llegir, i els dóna poc temps per a tablets quan hi ha escola. En Quim deixa jugar al seu fill cada dia, si té la feina feta. El fa llegir, però a en Sergi no li agrada i no ho fa gaire sovint. No han estat capaços de trobar un llibre que li pugui interessar. La lectura es lenta, són millors les pel.lícules, diu el nen.

Arriba un moment en què la Marta ja no troba bé res del que fa el nen. Deixa sempre menjar al plat, menja en 10 minuts, li fa mandra pujar escales, quan s’impacienta amb la Clara li parla malament, per qualsevol esforç es queixa, res no li està bé, planificar els menús setmanals és un trencacaps (ella i els seus fills han deixat de menjar alguns plats perquè el Sergi no els vol), creu que tot ho sap i no sap res, ha decidit no apuntar-se a un grup d’escoltes només perquè van de campaments al mig de la muntanya un cop l’any i es banyen al riu!!!!! etc etc etc

La seva relació cada vegada és més freda, i a ella li sap tan greu… En Quim no li ho comenta, no sé si perquè no se n’adona (els homes són així) o no li dóna importància. Però la Marta sap, que, tard o d’hora, hauran de parlar del tema. I li fa molta por… Com dir-li: No em cau bé el teu fill?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

    Històric
    març 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.   abr. »
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    24252627282930
    31  
    Categories
    Entra/surt
    Visites