Els calaixos de la memòria, segona part

febrer 12th, 2014  Tagged ,

 

En Juli no tenia relacions sexuals amb la seva dona. Ja els anava bé així fins que… Alguna cosa devia notar, la dona del Juli. No sé, potser va notar la distància d’ell, potser li va semblar que el perdia… Fos el que fos, va començar a estar més carinyosa amb ell, i li va proposar que tinguessin relacions, que ja se sentia preparada. En Juli no s’hi va negar, suposo que no podia, o no volia. I li va dir a la Laura. Ella, destrossada per dins, el va felicitar. I també, per dins, va decidir que no es quedaria esperant al Juli. Ell mai no li havia dit que deixaria a la seva dona, no li volia fer mal; ella no s’havia portat malament amb ell, ans al contrari, era ell qui havia traït el pacte que havien fet. Aixi que la Laura va tornar a intentar conèixer gent nova, aquesta vegada essent més curosa amb la tria. Bé que hi havia d’haver homes que no fossin poca-soltes, al món!!!

Ambdós anaven jugant amb els calaixets, ara obro, ara tanco, però per a la Laura era més dur, no tenir-los oberts alhora. Va conèixer un noi molt maco, intel.ligent, independent, romàntic, que estaba molt per ella… No podia demanar més, però quan estava amb ell pensava amb en Juli. I en Juli estava gelós de tot el que li oferia aquest noi que ell no podia. S’estaven tornant bojos, per culpa de la maleïda situació, perquè cadascú es veia amb un altre i entre mig quedaven ells dos d’amagat.

Va arribar l’estiu, i la dona del Juli volia sortir amb ell de vacances. Aìxò va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de la Laura. Va dir-li que no podia seguir així, i que si marxava de vacances es deixarien de veure. Que no sabia tenir una relació doble, i que no volia esperar-lo eternament. El Juli, que no la volia perdre, va separar-se de la seva dona aquell estiu. Tenia tants remordiments que li va deixar que visqués com si només fos seu al pis de tots 2 ( que en realitat pagava ell), li va deixar el cotxe, i li va prometre que mai la faria fora del pis.

La relació del Juli i la Laura va durar, a partir de llavors, 2 anys, més o menys. Va ser intensa, estranya, ambdós van ser molt feliços però també es van fer molt mal. El passat del Juli, la relació amb la seva ex, la familia Monster del Juli, els perseguia. Tenia una familia molt estranya, anticonvencional per a la Laura, a qui mai no va conèixer. En canvi, ell sí que va conèixer a la seva familia i s’hi va integrar molt bé. Als fills de la Laura els va costar, acceptar al Juli, però quan ho van fer, el van arribar a estimar molt.

El primer any el van gaudir, no es desenganxaven l`un de l’altre, i van fer un munt de coses junts: sortides, anar a ballar, excursions sols i amb la familia, vacances… El següent any la feina el va reclamar molt, al Juli, fins i tot en cap de setmana, i la familia Monster també, i un amic li va començar a demanar diners, i se li anaven acumulant els problemes i la Laura el sentia lluny. Van tenir alguna discussió forta que els va deixar tocats, però tot i així, seguien junts… Quan el veia trist la Laura li suplicava que no la deixés, que l’estimava molt…

Però un bon dia, una bona nit millor dit, abans d’anar a dormir, en Juli li va dir a la Laura que la deixava, que necessitava estar sol, que la relació que tenien no li estava fent, a ell, cap bé. La Laura va estar tota la nit plorant, implorant-li que no ho fes, que li expliqués millor què passava, que ho parlessin, que no la podia deixar d’aquella manera… Però en Juli havia decidit tancar definitivament el calaix d’aquella relació i no va cedir. L’endemà quan es va llevar, es va emportar totes les seves coses de casa de la Laura.

Encara m’allargaré una altra entrada, perquè els jocs dels calaixos no es va acabar aquí…

 

 

 




Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Website

Speak your mind

    Històric
    febrer 2014
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « gen.   març »
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    2425262728  
    Categories
    Entra/surt
    Visites