Mares

desembre 13th, 2013

Avui he dinat amb la meva mare. A ella li agrada molt que hi vagi a dinar. Jo hi vaig menys sovint del que ella voldria per un motiu molt senzill: m’atabala. Em sap greu, però és així, m’atabala molt  perquè no deixa de xerrar; no li agrada el silenci i viu sola, des de que es va morir el meu pare, fa ja més de 3 anys. Jo també em passo molt de temps sola, però és que a mi m’agrada, estar sola. Sempre m’ha agradat. En això m’assemblo al meu pare. Estar tranquil.la, poder estar amb els meus pensaments, amunt i avall de la casa, o fins i tot pel carrer. Jo xerro molt amb mi mateixa, de vegades en veu alta, que la gent et mira malament i tot, però m’és igual. No dic que no m’agradi quedar amb amics i amigues, fer un cafetó i xerrar una mica, però us asseguro que em fa molta i molta mandra. Després m’ho passo molt bé, i ric molt, és agradable compartir rialles, converses, records, bons i dolents, però em costa, em costa molt.

Amb la meva mare és un no parar de sentir-la xerrar. Fins i tot quan em deixa missatges al contestador, exhaureix tot el temps que li dóna el telèfon! I, a més, tenim opinions i maneres de fer molt diferents en moltes coses, així que sovint m’he de mossegar la llengua i  deixar-la dir… Intentar convèncer-la de que no fagi alguna cosa que es pensa que a mi em farà bé… El seu problema és que pateix massa per tothom, i això de vegades és pesat, tant per ella, perquè pateix, com per qui és subjecte dels seus patiments…

La conec molt bé, i la veig venir, i com que ja ens les hem tingut unes quantes vegades, miro de no prendre’m molt seriosament el que diu i amb el que no estic d’acord. Es va fent gran i les seves opinions, fonamentades o no (cada vegada més sovint poc fonamentades), són inamovibles, no li faràs entendre que pot estar equivocada. Segons ella, tots tenim llibertat d’opinió i s’ha de respectar. Hi estic d’acord, però segons ella, portar-li la contrària és prendre-li aquesta llibertat d’opinió, i aquí és quan em mossego la llengua i la deixo dir.

Sabeu per què li dono tantes voltes al tema, de  les diferents maneres de fer i de pensar que tenim les dues? Doncs perquè la meva mare i la meva àvia, que van viure juntes tota la vida, també estaven d’acord en poques coses. Jo les recordo discutint per tot diàriament. I ara, que la meva mare és gran, fa les mateixes coses que tant li recriminava a la meva àvia! I no puc evitar pensar que jo faré el mateix, quan tingui la seva edat!!! Senyor senyor, seré insuportable!!!!

Pobreta, sembla que no me l’estimi gens, i és la meva mare! Ho ha donat tot per mi, i de fet, encara ho fa. No vull ser desagraïda. Però algunes baralles que hem tingut, les més fortes, m’han fet mal, més mal del que ella s’imagina, i això m’ha fet posar barreres perquè no torni a passar . Ara ja fa una bona temporada que estem en paus perquè tant una com l’altra ens ho pensem 2 vegades abans de fer-nos mal. Ara només m’atabala.

Parlant de barreres, sembla mentida com les aixequem, quan algú ens fa mal! I no parlo només per la meva mare, sinó també amb les relacions personals… Però d’això en parlo un altre dia, del mal que podem fer i de les barreres que alcem quan això passa.

 

 


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

    Històric
    desembre 2013
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « nov.   gen. »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites