CONTES D'ANIMALS per reflexionar 

Voldria saber què diu

el pollet quan fa “piu-piu”…

Si té gana, si té set,

si pateix calor o fred,

si està trist, si està content,

si m’entén o no m’entén.

Si ell no pot saber parlar,

hauré d’aprendre a piular.

Joana Raspall

 CANÇÓ

MÚSICA:  JOAN VIDAL SELGA

Vídeo YouTube

Naixement de pollets

Una gallina xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

va tenir sis fills xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

Si la gallina no hagués estat

xica, tica, mica,

camacurta i ballarica,

els sis fills no haurien esta

xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.

POPULAR CATALANA

Jo tinc cara de setciències  

i visc, de dia, ensopit;  

totes les meves sentències

  
les penso, immòbil, de nit.  

Josep Carner

El mussol de les neus

Ocellet

xiquet i valent

que al pit portes

per bandera

el cel rogent.

Lola Casas

Ja la cigonya s’ha aturat

au de pota ranca

duu mitjes d’un vermell pujat

i casaca blanca:

les granotes amb el bec

es cruspeixen tot fent qüec, qüec!

Saltant la xarranca.

Ha fet el niu al campanar

vola i mai no es cansa

quan vingui el fred se n’anirà

a cercar bonança.

Les granotes amb el bec

Es cruspeixen tot fent qüec, qüec!

Saltant la xarranca.

Artur Martorell

La cigonya comú

A dalt d’un pi

hi ha un rossinyol

que sempre esta

de panxa al sol.

Quan es fa fosc

i el sol se’n va

el rossinyol

no vol cantar.

F.Bofill, A.Puig, F.Serrat

Cançó:  El Rossinyol interpretada per Joan Manel Serrat.

Lletra i meravelloses imatges de rossinyols.

Amant de la mullena,
amb gregarisme rar,
com nosaltres emplena
les ribes de la mar.

Conserva tanmateix
el decòrum que ens manca
i neda com un peix
amb frac i armilla blanca.

Pere Quart

Llorito, que per el teu mal nom

et diuen el xerraire,

perquè de la gàbia enlaire,

esvalotes a tothom;

persisteix en ton aplom,

i, alçant la pota, amenaça

esbombant d’aquell que passa

el defecte principal.

Llorito real,

aixeca la pot que et donaré un ral.

Antoni Bori i Fontestà

Lloro gris Lola, parla i és del barça.

La llocada venturera

ja pastura fent piu- piu,

i els pollets sense barrera

s’encalcen per la carrera

com si fossin d’argent viu.

Són agradosos

i vivarrons,

rossets, sedosos,

i  tremolosos

i  petitons.

Per tot se fiquen,

graten i piquen

d’aquí i d’alla; 

quan els esmiquen

molles de pa.

Fragment del poema

M.Antònia Salva

-Tararí,tararí!

Toc de cornetí.

Les oques es lleven

i marquen el pas,

tris, tras,

patoses, feixugues,

de dues en dues,

amb el coll alçat

sobre les pitreres

 i el bec mig badat…

Són un regiment

d’oques baladreres

que es posa a cantar:

-Qua, qua!

I el gall, cornetí

que ha fet “tararí”,

les mira com passen

i es torna a adormir.

JOANA RASPALL

Una mica d’informació de les oques.