CONTES D'ANIMALS per reflexionar 

Dins el cau del ratolí

hi ha trossets de pa i formatge;

són per ell i no per mi.

El seu cau és tan petit

que jo mai no puc entrar-hi;

només puc posar-hi el dit,

però de seguida el trec,

que no es pensi que és salsitxa

i el mossegui i faci “nyec!”

Joana Raspall

CANÇÓ

Música: Joan Vidal Selga.

Animal de cos menut

i de llom geperut

que amb diligent mossegada

es cruspeix una arengada.

Tot el dia menja i jeu

i de nit fa “marrameu”

Lola Casas

Gats divertits

La vaca panxuda

pastura pel prat.

Enllà d’una tanca

veu un camp de blat.

S’acosta i estira

el coll tant com pot.

-Ep!, de blat no em mengis!

-crida un escardot.

Ella la malesa vol justificar:

-De llet ja en tinc sempre;

-El que em falta és  pa!

Joana Raspall

Aquestes vaques gaudeixen escoltant música, són les vaques del centre ocupacional la Fageda,

que dona feina a nois disminuïts psíquics de la comarca de la Garrotxa.

El pèl roig

la cua dreta

i la vida dins la nit.

Al cel tot farcit d’estrelles

alces el morro exerit:

Lola Casas

Vida i naixement de la guineu.

Un dia al despertar-se el ruc va dir:

“Vull aprendre de llegir;

si els savis per ser savis fan això,

també vull ser savi jo.”

I alçant-se se n’anà sens més raons

dret al mestre de minyons:

“Bon dia senyor mestre, ja em té aquí;

vull aprendre de llegir”.

El mestre li va dir: “Molt ben pensat;

n’aprendràs si ets aplicat.”

I li posà al davant un cartipàs

ple de lletres com el nas.

“Aquesta que aquí veus i que és talment

la teulada d’un convent,

és la primera lletra es diu A.

Digues A per començar.”

El ruc obrí la boca tres pams

i engegà un parell de brams,

i el mestre, satisfet, digué: “Bé va!

dius perfectament la A.”

El ruc inflat d’orgull, pegant un bot,

exclamà: “Doncs ja ho sé tot!”

i ruc com va venir se’n va entornar,

i de ruc mai més passà.

Apel.les Mestres

El meu córrer meravella;
i si no em plauen estreps,
en ma esquena hi ha dos geps
i l’endemig fa de sella.

Espines menjo només
(tot el que el desert ens dóna).
De pares a fills, fa estona
que ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïts
no tinc fam ni cerco ajuda,
i set dies i set nits
puc estar sense beguda.

I on jamai cap casa hi ha,
si és que em toca traginar
gent d’espasa o gent de renda,
quan ve l’hora de dinar,
ma gran ombra els fa de tenda.

Josep Carner

So i imatges de camells.

L’eriçó

és rodó

cap per avall

un raspall.

L’eriçó

té calor

massa pell

sols per a ell.

L’eriçó

no té por

quan ve el gat

l’ha punxat

Bofill, Puig, Serrat

És la girafa, més alta

que no cap més ruminant;

des del dia que va néixer

s’anà estirant, estirant.

La seva cua davalla

sens tocar res de massís,

i son coll s’enlaira sempre

com d’enyor d’un paradís.

Contemplativa onsevulla,

oblidant cingles i esculls,

sa boca va més enlaire

que les orelles i els ulls.

 Quan, de cop, es tiri a córrer,

ningú no l’atenyerà

llevat d’un tret o sageta

del cobejós africà.

Josep Carner

Característiques de les girafes.

Unes llesques de foscor,

i un raig platejat de lluna

del cel s’ha desprès  tot d’una,

per retolar-se la cara

amb to blanc

i pinzellada estesa

de negre tinta xinesa.

Lola Casas

Nat en africana selva

he sentit dir més d’un cop

que assegut damunt la branca

faig cara de filosop.

Jo no tinc res de goril·la:

ben mirat, sóc un bon jan.

Puc tenir tractes amb l’home,

més savi que jo i més gran.

Mai no em dono a salvatgia:

ja m’ho deien de petit.

Vinc de fera prou minvada

que els segles han endolcit.

Josep Carner

Agraïment del ximpanzé Wounda, a les persones que el varen rescatar i rehabilitar.

Institut JANE GOODALL