EL MICO I EL GAT

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 07-05-2015

 

 

el mono y el gato

 

 

A la casa de un bon home, hi vivien dos animals dolents, trapelles i desagraïts. Un mico  anomenat Roko, al que li agradava trencar tot el que estava al seu abast només per diversió i un gat amb el nom de Ratolí,  al que no li agrada caçar però sí menjar en excés.

Un dia que tots dos passaven per la porta de la cuina, varen veure sobre el  foc unes castanyes que l’amo de la casa, havia deixat coent. El mico va dir:

-Amic, és hora de fer de les nostres! Si jo tingues les urpes que tu tens, aquestes castanyes ja serien al meu estómac.

El gat que era molt ràpid, sense dir ni piu, va començar a agafar una a una les castanyes del foc, m’entres el mico se les anava menjant, sense que el gat  se’n adonés. Quan el felí encara no havia menjat cap castanya, va entrar a la cuina l’amo de la casa i els lladres varen sortir corrents del lloc, amb un gran descontent per part del gat.

 

Moralina: En una societat a vegades el burlador és burlat.

 

Jean de la Fontaine

 

LES CABRES MUNTESES I EL PASTOR

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 13-03-2015

 

 

sheep-198076_1280

 

 

Una vegada un pastor va portar a pasturar les seves cabres i de sobte va veure que seguien el ramat unes cabres munteses. Un cop arribada la nit, les va portar totes al seu tancat.

L’endemà va caure una forta tempesta i no va poder portar les cabres al prat,  les va cuidar a dins. Però mentre a les seves pròpies cabres només els donava un grapat de farratge, a les cabres munteses els donava molt més menjar, amb el propòsit de quedar-se amb elles.

Va aparèixer el sol i varen sortir totes les cabres al camp, però les munteses varen marxar cap a la muntanya. El pastor les va acusar de desagraïdes, per fugir després de haver-les cuidat tant bé; però elles varen respondre:

Em desconfiat de tu, perquè si a nosaltres que hem acabat d’arribar, ens tractes millor que a les teves pròpies cabres que són velles i lleials, vol dir que si després vinguessin unes altres cabres, ens menysprearies a nosaltres per les  nouvingudes.

 

 

Moralina:

 

Mai confiïs amb qui pretén la teva amistat a canvi

 

d’abandonar a les que ja tenia.

 

Faula:  d’Isop

 

TENIA ALES

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 21-01-2015

 falcó 1

 

 

Hi havia una vegada un rei molt capritxós que tenia una filla molt maca. El rei volia casar-la i va posar com a condició que seria escollit aquell home que fos capaç de fer volar un falcó que des de feia temps estava posat en una branca i que ningú absolutament ningú fins llavors havia aconseguit fer-lo volar.

Molts homes van aparèixer al palau i amb diferents tàctiques van intentar que l’ocell volés, fins que un matí, el rei va veure volar el falcó pel seu jardí.

Quan va preguntar a l’autor d’aquesta proesa con s’ho havia fet per fer volar el falcó, l’home li va explicar:

– No ha estat difícil, majestat, he tallat la branca i llavors el falcó s’ha adonat que tenia ales i simplement ha volat.

Moralina : De vegades tenim davant nostra la

resposta i no la veiem.

 

Autor desconegut

  EL PAÓ REIAL I LA GRUA

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 05-12-2014

el pavo real i la grulla

 Il.lustració: Milo Winter

 

Una vegada un paó reial va començar a parlar amb una grua que va baixar del cel  disposada a beure aigua. Al cap d’una estona, es varen posar a discutir sobre les qualitats de cadascun d’ ells.

El paó reial no deixava de presumir sobre les boniques plomes que vestien la seva  cua acolorida. M’entres obria la cua i passejava al voltant de la grua va dir:

-Mira quin ventall de  colors més vistosos que té la meva cua, segur  que tu no posseeixes una cosa més bonica que aquesta.

La grua es va mirar les seves plomes grises i després de reflexionar uns instants va recobrar  l’ànim i li  va dir:

-No nego la bellesa de les teves plomes, confesso que són boniques i llampants.

-I tant, -va respondre el paó que va estendre encara més les plomes.

Llavors, la grua segura sí mateixa va dir:

-Les meves plomes no són tan boniques però són més útils, ja que em porten fins els núvols. La senzillesa de les meves plomes m’agrada perquè gràcies a elles puc anar d’un lloc a un altre i admirar bonics paisatges.

 

Llavors va aixecar el vol i es va despedir, m’entres el paó reial es va quedar a terra observant la seva cua.

Moralina:   Accepta les qualitats que tens i treu profit d’elles.

Autor:  Isop 

ELS TRES LLEONS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 13-07-2014

3 lleons

 

A la selva vivien tres lleons. Un dia el mico, el representant elegit pels animals, va convocar una reunió per demanar una presa de decisions.

-Tots nosaltres sabem que el lleó és el rei dels animals, però tenim un problema: Hi ha tres lleons i els tres són molt forts. A quin d’ells ens cal prestar obediència? Quin d’ells ha de ser nostre Rei?

Els lleons varen saber de la reunió i varen comentar entre ells:

-És certa, la preocupació dels animals, té molt de sentit. Una selva  no pot tenir tres reis.

I  no volem lluitar entre nosaltres,  ja que som molt bons amics… Hem de saber quin serà elegit, però, com  descobrir-ho?

Altra vegada els  animals es varen reunir  i després de debatre molt, varen comunicar als tres lleons la decisió presa:

-Hem trobat  una solució molt simple al problema i hem decidit que tots tres escalareu la  Gran Muntanya. El que arribi  primer al cim serà coronat el nostre Rei.

La Gran Muntanya era la més alta i escarpada de tota la selva. El repte va ser acceptat i tots els animals es van reunir per assistir a la gran escalada.

El primer lleó va  intentar escalar però no va  arribar al cim.

El  segon va començar amb moltes ganes, però, també fou  derrotat.

El tercer lleó tampoc ho va aconseguir i va ser derrotat.

Els animals estaven impacients i curiosos; si els tres havien estat derrotats, com triarien un rei?

En aquell moment, una  àguila, de gran en edat i saviesa, va demanar la paraula:

-Jo sé qui hauria de ser el nostre rei! Tots els animals varen fer silenci i la varen mirar amb grans expectatives.

-Com?, varen  demanar tots.

-És simple… va dir  l’àguila. Jo estava volant molt a prop d’ells i quan van tornar derrotats de la seva escalada vaig escoltar el que cadascun d’ells va dir a la muntanya.

El primer lleó va dir: -Muntanya, m’has vençut!

El segon lleó va dir:  -Muntanya, m’has vençut!

El tercer lleó va  dir: -Muntanya, m’has vençut, per ara!

Però tu ja has arribat a la teva  mida final i jo encara estic creixent.

La diferència, va completar l’àguila, és que el tercer lleó va tenir una actitud de guanyador quan va sentir la derrota en aquell moment, però no va desistir i qui pensa així, demostra que la seva persona és més gran que el problema: ell és el rei  i està preparat per governar.

Els animals van aplaudir amb entusiasme i el tercer Lleó que va ser coronat  el rei dels animals.

 

Autor desconegut

 

Moralina :   No tenen  importància la mida de les dificultats o situacions que tinguis. Els teus problemes, la majoria de vegades, ja han assolit el nivell màxim; però tu no. Ets  més gran que tots els problemes i encara no has arribat al límit del teu potencial i de la teva excel·lència.

 

 

L’ELEFANT I EL RATOLÍ

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 22-06-2014

 

elefant i ratoli

 

Hi havia un elefant molt fort que sempre es burlava de tothom, sobretot d’un petit ratolí.

L’elefant sempre li deia:

“Mira que n’ets de petit, no podries ni aixecar un gra d’arròs”, mentre reia estrepitosament d’ell.

Però un dia va arribar un caçador al bosc. Tots els animals fugien, però el ratolí i l’elefant es van quedar allà es van amagar. El caçador va veure l’elefant i el va disparar. L’elefant va caure de potes rendit i el ratolí li va dir a l’orella:

” Que ha sigut de la teva gran força? No veig que  t’hagi servit de res “. I dit això, el ratolí s’amagà de nou.

*Moralina: No t’enriguis de les persones que creus que són menys que tu, perquè un dia elles se’n  riuran de tu.

 

Autor desconegut

    LA CIGALA I LA FORMIGA

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 19-05-2014

YouTube. Produït per PLIQULA.

 

Vídeo del Conte de la Cigala i la Formiga amb Final Feliç.

 

 

Faula d’Isop:  La Cigala i la Formiga.

 

Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres … però l’estiu, no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.

-Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred

– s’anava dient ella mateixa.

– I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?

I va pensar dintre seu.

-Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-me un refugi?

-Doncs és clar que no! -va dir tota convençuda  -havia de cantar. Però els meus càntics ara no m’alimentaran.

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

-Què vols? -Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.

El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:

-Tinc gana i … i … estic morta de fred …

I la formiga va contestar :

-I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa?

-Jo? Cantava i cantava tot el dia -va respondre la cigala tota orgullosa.

-I què?  -va preguntar la formiga

-Doncs … res …  -va murmurar la cigala.

-Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

 Moralina: 

 

Més val ser previngut, que no pas deixar les coses per fer.

 

 

 LES DUES CABRES

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 07-05-2014

 

Vet aquí que un dia, dues cabres de diferents ramats van decidir abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna. Per casualitat, es van trobar al cap d’uns dies, separades per un precipici; només un tronc, ben estret, unia els dos marges fent de pont. Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir; tossudes com eren, no es van voler avenir a cap raó, cadascuna volia que fos l’altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van arribar a la força; donant-se cops de banyes i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l’equilibri i totes dues es van estimbar.

Moralina:

*És més savi cooperar que ser obstinat i atreure la desgràcia.

Autor :   ISOP

 

foto dos cabres