LES OPINIONS DEL GALL

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 29-09-2016

 

rooster-161546_1280

 

El gall canta clar i no dissimula el que pensa.

Diu la veritat, i la diu tota: alaba sense exagerar el que li sembla bé, i critica sense embuts el que li sembla malament.

Essent d’aquesta manera, hauria de tenir amics autèntics, doncs a qui no li ha d’agradar saber que aprecien les seves qualitats, i també d’altra banda, li ha d’agradar conèixer els seus defectes, per tractar de corregir-los.

Però, no sembla que sigui així:  i molts al contrari, acusen el gall de no tenir pèls a la llengua, o d’injust, i li tenen ràbia.

L’ovella, per exemple, no el pot veure: és veritat que en certes ocasions el gall va alabar la qualitat i valor de la seva llana i el seu amor matern; però també es va permetre insinuar que era pobre d’esperit: “Mireu com és.”

La cabra sense dubte, hauria conservat la seva amistat, si s’hagués limitat a parlar de la seva formalitat i de l’excel·lència de la seva llet; però també va dir d’ella que tenia el geni una mica capritxós: “Una mentida sens dubte.”

El txajà hauria quedat molt conforme d’escoltar que el gall alabava les seves abundants plomes, el seu color gris discret i el seu bonic plomatge; però no li va perdonar haver criticat el seu cant.

El ruc també tenia unes bones relacions amb el gall mentre comentava d’ell, la seva moderació i el seu amor al treball; però es va trencar el dia que es va atrevir a dir-li que els seus modals eren poc refinats: “Fixeu-vos!”

La viscatxa, no volia saber res del gall, i es mantenia a distància, doncs que la jutgés un senyor amb tants pocs mèrits, que ni tant sols mai se’n havia  recordat d’ella.

Moralina:

 

Per suau que sigui l’almívar de l’alabança, qualsevol àtom de crítica el torna amarg;

però més amarga  encara que la crítica, és la indiferència.

Autor: Godofredo Daireaux

 

File source: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tach%C3%A3_no_Parque_Nacional_da_Lagoa_do_Peixe.jpg

El Txajà Emplomallat

 

( Autor imatge: Nortondefeis)

 

 

viscacha

 

La Viscatxa

 

 

 Autor imatge: Alexandre Buisse (Nattfood)

 

 

LA GUINEU I EL LLEÓ VELL

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 07-07-2016

 

zpage078

Il.lustració: Milo Winter

 

Un  vell  lleó, incapaç d’obtenir amb la seva força  menjar, va decidir fer-ho utilitzant la seva astúcia. Per aconseguir-ho  va dirigir-se  a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls.

 

 

L’havien anat a veure forces animals i tots havien mort a les seves urpes, quan la guineu, esbrinà quin era el seu propòsit, també el va anar veure, va quedar-se a una distancia prudent de la cova, i li va preguntar al lleó com es trobava de salut.

 

 

-Per què no vols entrar a la cova guineu? – va demanar-li el lleó.

 

 

-De bon grat entraria –respongué  la guineu-. Si no veiés totes les petjades dels animals que han entrat i no han tornat a sortir.

 

 

Moralina:

 

Adverteix sempre a temps els indicis de perill, i així evitaràs que et facin mal.

Autor:  Isop

 

 

EL PAÓ REIAL I ELS SEUS ADMIRADORS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 01-06-2016

 

 

milo winter

                                                            Il.lustració: Miló Winter

 

 

El paó reial, amb la cua desplegada, orgullós en una magnífica estampa de prats verds, d’aigües lluents i d’arbusts, semblava fer-se lloc al seu voltant, sota els raigs de sol, una pluja de cristalls, una rosada de maragdes, de safirs i or.

El rodejava un nombrós cercle d’admiradors extasiats, i ell gaudia de debò.

Però se li va ocórrer a un dels que eren allí  dir en veu alta que el faisà daurat també era molt bonic. Per cert, no li treia cap mèrit al paó reial, i ell en canvi es va quedar tan trist, gairebé com si li haguessin dit que era lleig.

 

Moralina:

 

Hi ha molts paons, que no sempre són reials, i que pensen que el mèrit dels altres minimitza el d’ells.

 

 

 

Autor: Godofredo Daireaux

EL LLOP I EL GOS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 10-03-2016

 

 

wolf-863561_1920

 

 

Un llop que estava mort de gana, va trobar un gos mastí, gras i sa que corria pel bosc. El llop el podia haver atacat i haver-se’l menjat, però no es va veure amb prou forces per lluitar amb ell.

Llavors el llop es va acostar per parlar amb el gos  i afalagar-lo sobre el seu estat físic.

El mastí li va respondre:

-No estàs tan bé com jo, perquè no vols, deixa el bosc i els teus amics. Segueix-me i tindràs una vida excel·lent.

I el llop li va preguntar:

-I què hauré de fer?

-No gaire res –va dir el gos –hauràs d’atacar a qui posi en perill la vida del teu amo; estimar als teus propietaris, i sempre complaure’ls. Amb una cosa tant simple com això que et dic, tindràs les sobres de tots els dinars, ossos de pollastre, carn fresca, fruita, verdures i també  l’estimació dels teus amos com agraïment per la  teva tasca.

El llop es va sentir feliç i ple d’esperança.

Mentre caminava cap a la casa de l’amo del mastí, el llop es va adonar que el gos tenia un pelat al coll.

-Què és això? –va preguntar.

-Res.

-Com que res?

-Una tonteria.

-Però per algun motiu tens el coll pelat?

-Deu ser la marca del collar que fa servir l’amo per lligar-me.

-Lligar-te! –va exclamar el llop-. Tu no vas on vols?

-No sempre, però això que importa?

-És tan important, que no vull ni el més gran dels tresors per renunciar a la meva llibertat –va dir el llop, i va marxar corrents, sense mirar enrere.

 

Moralina:

 

A vegades per aconseguir més benestar, hem de renunciar al que  més estimem.

 

Autor: Isop

 

LA MOTXILLA

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 11-02-2016

amigos del zoológico animales mamiferos ilustración

 

 

Conten que Júpiter, antic déu dels romans, va convocar un dia a tots els animals de la terra.

Quan es varen presentar els preguntà, un per un, si creien que tenien algun defecte.

En aquest cas, ell els prometia millorar-los fins que quedessin satisfets.

-Què dius tu mona?

-Em parla a mi? –respongué la mona-. Jo defectes? M’he mirat en un mirall i estic esplèndida. En canvi l’ós,  ho ha vist? No té cintura!

-Que parli l’ós –demanà Júpiter.

-Aquí estic –digué  l’ós -amb aquest cos perfecte que m’ha donat la natura. Sort de no ser tan robust com l’elefant.

-Que es presenti l’elefant…

-Francament, senyor –va dir –no tinc de què queixar-me, encara que no tots puguin dir el mateix. Allà ho té!  l’estruç, amb les seves orelletes ridícules…

-Que passi l’estruç.

-Per mi no es molesti –digué  l’au-. Sóc tan proporcionat! En canvi la girafa, amb aquell coll…

Júpiter va fer passar la girafa qui, a la seva vegada, va dir que els déus havien estat generosos amb ella.

-Gràcies a la meva altura veig els paisatges de la terra i del cel, no com la tortuga que només veu els rocs.

La tortuga, per la seva part, va dir que tenia un físic excepcional.

-La meva closca és un refugi ideal. Quan penso en la serp, que té de viure a la intempèrie…

-Que passi la serp –digué Júpiter una mica cansat.

Arribà la serp arrossegant-se i va parlar amb la seva llengua viperina:

-Per sort tinc la pell llisa, no com el gripau que està ple de berrugues.

-Prou! –exclamà Júpiter-. Només falta que un animal cec com el talp critiqui els ulls de l’àguila.

-Precisament –començà  el talp –volia dir dues paraules: l’àguila té bona vista però, no és horrible el seu clatell pelat?

-Això ja passa de mida! –va dir Júpiter, donant per acabada la reunió-. Tots es creuen perfectes i pensen que els que han de canviar són els altres.

Sol passar…

Només tenim ulls per als defectes dels altres i portem els propis ben amagats, en una motxilla, a l’esquena.

Autor: Jean de la Fontaine

ELS MICOS BALLARINS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 07-01-2016

 

nuevo-1

 

Un príncep tenia alguns micos entrenats per ballar.

Essent, naturalment, grans imitadors de les accions de l’ home, ells demostraven ser uns alumnes apropiats, i quan els vestien amb les seves robes  i màscares, ballaven tan bé com qualsevol dels cortesans.

L’espectacle era sovint repetit amb grans aplaudiments, fins que en una ocasió, a un cortesà se li va ocórrer fer una trapelleria, i va agafar de la seva butxaca un grapat de nous que va llançar sobre d’ ells.

Els micos en veure les nous es van aturar, i es varen posar a actuar com el que eren micos, en lloc d’ actors.

Es treiren les seves mascares i s’estriparen  les robes, posant-se a lluitar l’ un amb       l’ altre per les nous.

L’espectacle del ball va arribar així al seu final entre els riures i  les burles de                 l’ auditori.

Moralina:

Si vols canviar la naturalesa d’ un ésser, primer pensa en totes les circumstàncies possibles i diverses que podria trobar.

Faula  d’ Isop

EL BERNAT PESCAIRE

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 03-12-2015

 

grey-heron-357150_1920 - Còpia

 

 

Un cert dia  un bernat pescaire, recorria la seva llacuna, les aigües estaven tan calmades que es podien veure tots els bonics peixos que l’habitaven. El bernat pescaire va veure passar una carpa i li hauria resultat molt fàcil, apressar-la amb el bec i que es convertís en un excel·lent mos.

Però com que en aquell moment no tenia gana va decidir esperar per menjar.

Unes hores més tard, va pensar en prendre l’esmorzar i va buscar a l’aigua la suculenta carpa, però ja se’n havia anat. Va poder veure nedant al voltant de les seves llargues potes unes tencas, les va mirar i va pensar:

-Tencas per mi? Com m’ acontentaré, amb una carn tan ordinària i amb gust de fang?

Va seguir esperant a veure si la carpa apareixia, però només va passar un gobi molt petit.

I va dir:

-Obrir el bec un bernat pescaire, per un mos tan escàs? Déu no ho vulgui!

Però… al final el va tenir d’obrir, per un simple cuc, quan la gana ja era insuportable i sense voler-ho la necessitat va fer que deixes de costat les exigències.

 

Jean de la Fontaine

Moralina:

 

No menyspreïs el que és humil i bo; no siguis ruc, i tingues sempre present el bernat pescaire i el cuc.

 

ELS DOS GOSSOS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 22-10-2015

 

 

nuevo-1

 

 

Un home tenia dos gossos. Un era un gos de cacera i l’altre un gos guardià.

Quan l’home sortia a caçar portava el gos de cacera, i si agafava alguna pressa, al tornar, l’amo li regalava un tros al gos guardià. Descontent per aquest motiu  gos de cacera, va recriminar al seu company :

Que sempre li tocava a ell anar a caçar, mentre el gos guardià es quedava a casa sense fer res, i a més a més, rebia una recompensa de caça per una feina que ell  no havia realitzat.

El gos guardià li va respondre:

-No es amí a qui tens de reclamar, sinó al nostre amo, perquè en comptes d’ensenyar-me a treballar com a tu, m’ensenya a viure tranquil del treball dels altres!

 

 

Moralina: Demana als teus pares que et donin una preparació i un treball digne per afrontar el teu futur, i esforçat en aprendre-ho correctament.

 

Faula: d’ Isop

EL LLEÓ I L’ ÓS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 13-09-2015

 

 

leon y oso 2

 

 

Un lleó i un ós es trobaren  en el mateix moment un cervatell , es varen batre  en duel per veure quin dels dos era el guanyador de la presa.

Una guilla que passava per allà, els va veure tan extenuats en  la lluita,  que va agafar el cervatell  i se’l emportà  a corre-cuita.

Quan l’ós i el lleó estaven esgotats i sense forces per aixecar-se, es varen adonar del què havia succeït i varen murmurar:

-Desgraciats de nosaltres! Tant d’esforç i tanta  lluita que hem fet i tot s’ho emportarà la guineu!

Moralina:

Per entossudir-nos en no voler compartir, ho podem perdre tot.

Autor: Isop

ELS LLADRES I L’ASE

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 01-07-2015

burro3

 

Dos homes que havien robat un ase, no es posaven d’acord amb el destí que li donarien a l’animal. Un el volia vendre immediatament per gaudir dels diners i l’altre el volia fer servir per carregar la mercaderia que robarien posteriorment.

 

No arribaven a un acord i la discussió cada vegada es va tornar més violenta, fins que en un determinat moment varen arribar a les mans. Mentre els dos rodaven pel terra en plena lluita, va passar pel lloc un tercer lladre, que per curiositat es va acostar a escoltar la baralla i va veure l’escena.

 

A aquest se li va ocórrer, que podia treure partit de la situació, aprofitant que els altres dos lladres, no se’n donaven conte del que passava al seu voltant, perquè  estaven concentrats en la baralla, llavors, va agafar l’ase i va marxar.

 

Moralina: Has de saber que el béns, mal obtinguts de la mateixa manera es perden.

 

 

Autor:  La Fontaine