CONTES D'ANIMALS per reflexionar 

Ens retrobem

al Setembre amb les

energies renovades!

Bon Estiu! 

Fa molt de temps quan el món era jove, un vell líder espiritual de la tribu dels Lakota, estava en una muntanya alta i va tenir una visió. En aquesta visió Iktomi, el gran mestre bromista de la saviesa, va aparèixer en forma d’aranya.  Parlava en un llenguatge sagrat, que només els líders espirituals dels Lakota podien entendre.

Mentre parlava Iktomi, l’aranya va agafar un cèrcol d’un  salze molt vell, algunes  plomes, pèl de cavall, abaloris i ofrenes i va començar a teixir una teranyina.

Ell parlava amb l’ancià sobre els cercles de la vida, de com comencem la vida com nadons i creixem en la infantessa, en seguim desenvolupant en  l’edat adulta i arriba la darrera etapa, la vellesa, on nosaltres hem ser curosos com quan érem nadons completant el cercle.

Però Iktomi, va dir mentre continuava teixint la xarxa:

-A cada etapa de la vida hi ha moltes forces, algunes són bones, però d’altres són dolentes, si et trobés amb les bones forces, elles et guiaran en la direcció correcte. Però si escoltes a les forces dolentes, elles et provocaran dolor i et guiaran en la direcció equivocada.

Va prosseguir:

-Hi ha moltes forces i diferents direccions i et poden ajudar a interferir amb l’harmonia de la natura. També amb el gran esperit i les seves meravelloses ensenyances.

Mentre l’aranya parlava continuava teixint la seva teranyina, començant de fora i treballant cap al centre.

Quan Iktomi va acabar de parlar, li va dir a  l’ancià Lakota:

-Mira la teranyina és un cercle perfecte, en el seu centre hi ha un forat, fes servir la teranyina per ajudar-te a tu mateix i a la teva gent, per aconseguir les teves metes i fes-ne un bon ús amb  les idees de la gent,  els seus somnis i visions. Si tu creus en el gran esperit, la teranyina atraparà les teva bones idees i les dolentes sortiran pel forat.

L’ancià Lakota li va passar la seva visió a la seva gent i també el indis Siux varen fan servir l’atrapasomnis com una xarxa  de la seva vida.

Aquest es penja sobre els seus llits, en una casa per captar els somnis i visions.

Les parts bones dels somni són capturades per la teranyina de la vida i s’aprofita en benefici d’ells i  la part dolenta dels somnis s’escapa a traves del forat  i  no formaran  part de la seva vida.

Ells creuen que l’atrapasomnis sosté el destí del seu futur.

Llegenda de la tribu Lakota

Amèrica del Nord

Orelles dretes  i  una gepa,

potes curtes al davant,

potes llargues  al darrera,

i arrossegant una cua gran.

A la panxa té una bossa

on es forma la seva cria;

excel·lent saltador

i un bon boxejador.

Marta Vilà

Instint Animal: El Cangur

Explicava la mestra als seus alumnes:

La hiena és un animal que viu al nord d’Àfrica, menja carronya i s’aparella una vegada a l’any; també per comunicar-se entre elles, emeten uns sons  semblants al riure de l’home…

-A veure, Pepito, què has entès?

-Sí, senyoreta, la hiena és un animal que viu a l’Àfrica, menja carn podrida, s’aparella un cop a l’any, i fa uns sons semblants al riure de les persones.

-Molt bé Pepito! A veure tu Carlitos?

-La hiena és un animal que viu lluny, a l’Àfrica crec; menja carn podrida, riu com un home, i veu a la seva parella un cop l’any.

-Molt bé Carlitos! A veure, Jaumet, què has après?

-Jo només tinc una pregunta, senyoreta:

La hiena, que viu  molt i molt  lluny, amb el poc que s’aparella, i la merda que menja; de què se’n riu?

TREBALLADORA  COM  LA  PRIMERA,

GENEROSA  COM  LA  QUE  MÉS,

VIU  EN  COMUNITAT,

I  ES  MORT  UN  COP  HA  PICAT.

Marta Vilà

La resposta la trobareu en el vídeo

Els micos quina meravella,

acròbates de la selva,

funambulistes, bromistes,

llestos i oportunistes.

Ens fan gràcia les seves bogeries,

excel.lents mestres de la diversió,

com els pallassos ens treuen una rialla

i ens sentim com la quitxalla.

Marta Vilà

Els micos de la neu

La pell del camaleó

és com un mosaic de color,

que canvia de composicions,

segons les seves emocions.

Disposa d’ulls giratoris,

una visió telescòpica,

dispara la llengua com un arpó,

és un letal depredador.

Marta Vilà

Informació interessant del camaleó 

Il.lustració: Milo Winter

Un  vell  lleó, incapaç d’obtenir amb la seva força  menjar, va decidir fer-ho utilitzant la seva astúcia. Per aconseguir-ho  va dirigir-se  a una cova i es va estirar a terra, gemegant i fingint que estava malalt. D’aquesta manera, quan els altres animals passaven per fer li una visita, els atrapava immediatament per menjar-se’ls.

L’havien anat a veure forces animals i tots havien mort a les seves urpes, quan la guineu, esbrinà quin era el seu propòsit, també el va anar veure, va quedar-se a una distancia prudent de la cova, i li va preguntar al lleó com es trobava de salut.

-Per què no vols entrar a la cova guineu? – va demanar-li el lleó.

-De bon grat entraria –respongué  la guineu-. Si no veiés totes les petjades dels animals que han entrat i no han tornat a sortir.

Moralina:

Adverteix sempre a temps els indicis de perill, i així evitaràs que et facin mal.

Autor:  Isop

Diminut i sorollós,

no sembla gaire ferotge,

però pot fer més mal

que cap altre animal.

I si el clima és molt calorós,

el mosquit és més rabiós.

I encara no te’n has adonat,

que ja t’ha picat.

Marta Vilà

El cicle de vida del mosquit