LA CAMPANA DE LA JUSTÍCIA

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES DEL MÓN | Posted on 31-03-2016

 

la campana de la justícia - Còpia

 

 

En una petita població d’ Itàlia, el rei Joan havia ordenat que s’instal·lés una campana al mig del jardí principal.

Podia estirar la corda qualsevol persona que hagués sofert alguna acció injusta, o se li negués un dret que li correspongués.

Quan el rei l’escoltava, immediatament avisava als seus consellers perquè resolguessin el conflicte. El seu so era freqüent. L’utilitzaven les persones que no rebien un sou pel seu treball, o els clients d’algun venedor de fruita que pujava excessivament el preu de les taronges i les pomes.

La campana es trobava en una petita torre i, amb el pas del temps, les branques d’una planta enfiladissa que creixia en el jardí varen anar pujant mica en mica fins a la corda, i es varen embolicar amb ella.

Hi havia en el poble un comerciant que tenia un cavall de càrrega. Aquest havia estat un animal fort i bonic que l’havia ajudat molt en el seu negoci. Però després d’anys de treball, l’animal s’havia fet vell. Quan va deixar de ser-li útil, el comerciant simplement el va desatendre. Li va deixar anar les regnes i el va abandonar a la seva sort.

Trist, el cavall vagava pel poble a la recerca de refugi i aliment. Una tarda va arribar al jardí on hi havia la campana. Es va acostar a la planta enfiladissa  i va començar a mossegar les seves fulles, perquè tenia molta gana. Al mossegar les fulles, va estirar la corda  i la campana va començar a sonar.

El rei es va pensar que el cavall demanava ajuda i va fer venir als jutges. Aquests varen descobrir que l’animal havia servit a un amo, mentre era fort i valent. Per això varen resoldre que era  l’amo qui  tenia de cuidar-lo,  ara que el cavall ja no podia treballar, i així se li va manar  que ho fes.

El cavall va passar la resta de la seva vida en un estable confortable. Sortia al pati a prendre el sol i quan tenia gana  menjava palla i podia  beure aigua fresca de l’estany. De tant en tant el comerciant l’anava a veure i comprovava que estigués ben atès i  junts recordaven les aventures  viscudes en temps passats.

 

Conte   Italià

EL GAT

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes LA GRANJA | Posted on 27-03-2016

 

 

el gat

 

 

Quins ulls tenen el gats,

són una preciositat,

de color verd, blau, o mel,

els colors de la terra, el mar i el cel.

 

 

Llargs bigotis i  potents urpes,

de pèl curt o llarg,

un petit felí domesticat

per  estar al nostre costat.

 

 

Però com felí que és,

encara  conserva  la seva llibertat,

corre  i salta  per parets i teulats

d’ horts i cases del veïnat.

 

Marta Vilà

 

 

 

 

El  llenguatge  dels  gats

 

 

ELS CONILLETS DE PASQUA

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEOS DIVERTITS | Posted on 24-03-2016

 

 

 

Els conillets de Pasqua

 

LA GALLINA

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes LA GRANJA | Posted on 21-03-2016

 

la gallina

 

 

Formes arrodonides,

la cresta vermella,

i  els dits del peu

amb forma d’estrella.

 

 

Quan fa un ou,

cloqueja  i   informa al galliner,

que  a  post a la niera

un ou de primera.

 

Marta Vilà

 

 

 

Ous ecològics en un entorn sostenible

 

 

ACUDIT 11: EL CONCURS D’OCELLS

0

Posted by marta24 | Posted in EXPLICA'M UN ACUDIT | Posted on 17-03-2016

 

En un concurs d’ocells li toca el torn a un francès, un anglès i un espanyol:

El francès porta un falcó li treu la caputxa i el deixa volar. En pocs segons quan el falcó està a una gran alçada, es treu una palleta de la butxaca i la llença a l’aire, el falcó baixa en picat agafant una velocitat de 120 km,  i aconsegueix recollir la palleta abans que aquesta caigui al terra, i li donen 8 punts.

Ara li toca el torn a l’anglès, aquest porta una àguila reial, li treu la caputxa, la deixa volar i quan està a una gran alçada, es treu una palleta, la parteix en dos i la llença a l’aire, l’ àguila baixa en picat a una velocitat de 160 km,  i aconsegueix recollir els dos trossets abans que caiguin a terra, i li donen 9 punts.

Li toca el torn a l’espanyol, aquest porta un lloro petitó de casa seva i el sent cridar:

-Treu-me aquesta porqueria del cap que no veig res!

loro-imagen-animada-0083

El lloro es llença a volar, quan està a una gran altura, l’amo es treu una palleta, la parteix en tres i la llença a l’aire, el lloro baixa en picat agafant la vertiginosa velocitat de 240km i quan es va acostant al terra li crida al seu amo:

-Tira més palla!  tira més palla, poca-solta, que em mato!

M’ ENDEVINES ?

0

Posted by marta24 | Posted in ENDEVINALLES CASOLANES | Posted on 17-03-2016

 

 

BLANCA  COM  LA  NEU

 

POTA  CURTA,  CRIDANERA,

 

OBRE  EL  BEC  I  TREU  PITRERA.

 

 

Marta Vilà

Si no sabeu la resposta, mireu el vídeo

 

 

EL CAVALL

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes LA GRANJA | Posted on 14-03-2016

 

cavall

 

 

Encantador i seductor,

nascut per ser lliure,

inquiet i desafiant,

no li agraden els lligams.

 

D’esperit aventurer,

li agrada l’adrenalina,

valent i musculós,

és un animal preciós.

 

Marta Vilà

 

 

Cavall  Salvatge  Islandès

 

EL LLOP I EL GOS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 10-03-2016

 

 

wolf-863561_1920

 

 

Un llop que estava mort de gana, va trobar un gos mastí, gras i sa que corria pel bosc. El llop el podia haver atacat i haver-se’l menjat, però no es va veure amb prou forces per lluitar amb ell.

Llavors el llop es va acostar per parlar amb el gos  i afalagar-lo sobre el seu estat físic.

El mastí li va respondre:

-No estàs tan bé com jo, perquè no vols, deixa el bosc i els teus amics. Segueix-me i tindràs una vida excel·lent.

I el llop li va preguntar:

-I què hauré de fer?

-No gaire res –va dir el gos –hauràs d’atacar a qui posi en perill la vida del teu amo; estimar als teus propietaris, i sempre complaure’ls. Amb una cosa tant simple com això que et dic, tindràs les sobres de tots els dinars, ossos de pollastre, carn fresca, fruita, verdures i també  l’estimació dels teus amos com agraïment per la  teva tasca.

El llop es va sentir feliç i ple d’esperança.

Mentre caminava cap a la casa de l’amo del mastí, el llop es va adonar que el gos tenia un pelat al coll.

-Què és això? –va preguntar.

-Res.

-Com que res?

-Una tonteria.

-Però per algun motiu tens el coll pelat?

-Deu ser la marca del collar que fa servir l’amo per lligar-me.

-Lligar-te! –va exclamar el llop-. Tu no vas on vols?

-No sempre, però això que importa?

-És tan important, que no vull ni el més gran dels tresors per renunciar a la meva llibertat –va dir el llop, i va marxar corrents, sense mirar enrere.

 

Moralina:

 

A vegades per aconseguir més benestar, hem de renunciar al que  més estimem.

 

Autor: Isop

 

EL GALL D’INDI

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes LA GRANJA | Posted on 07-03-2016

 

wild-turkey-910629_1280

 

 

El seu cap, és com un tomàquet aixafat,

 

el cos gras; treu el pit i s’estarrufa,

 

és horrorós, s’assembla a una fantasma,

 

no canta i fa uns sorolls que espanta.

 

 

 

Marta Vilà

 

CURT ANIMAT

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEOS DIVERSOS | Posted on 03-03-2016

 

 

 

Un conill molt trapella, que al final del conte aprèn una llisó.