LA MOTXILLA

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 11-02-2016

amigos del zoológico animales mamiferos ilustración

 

 

Conten que Júpiter, antic déu dels romans, va convocar un dia a tots els animals de la terra.

Quan es varen presentar els preguntà, un per un, si creien que tenien algun defecte.

En aquest cas, ell els prometia millorar-los fins que quedessin satisfets.

-Què dius tu mona?

-Em parla a mi? –respongué la mona-. Jo defectes? M’he mirat en un mirall i estic esplèndida. En canvi l’ós,  ho ha vist? No té cintura!

-Que parli l’ós –demanà Júpiter.

-Aquí estic –digué  l’ós -amb aquest cos perfecte que m’ha donat la natura. Sort de no ser tan robust com l’elefant.

-Que es presenti l’elefant…

-Francament, senyor –va dir –no tinc de què queixar-me, encara que no tots puguin dir el mateix. Allà ho té!  l’estruç, amb les seves orelletes ridícules…

-Que passi l’estruç.

-Per mi no es molesti –digué  l’au-. Sóc tan proporcionat! En canvi la girafa, amb aquell coll…

Júpiter va fer passar la girafa qui, a la seva vegada, va dir que els déus havien estat generosos amb ella.

-Gràcies a la meva altura veig els paisatges de la terra i del cel, no com la tortuga que només veu els rocs.

La tortuga, per la seva part, va dir que tenia un físic excepcional.

-La meva closca és un refugi ideal. Quan penso en la serp, que té de viure a la intempèrie…

-Que passi la serp –digué Júpiter una mica cansat.

Arribà la serp arrossegant-se i va parlar amb la seva llengua viperina:

-Per sort tinc la pell llisa, no com el gripau que està ple de berrugues.

-Prou! –exclamà Júpiter-. Només falta que un animal cec com el talp critiqui els ulls de l’àguila.

-Precisament –començà  el talp –volia dir dues paraules: l’àguila té bona vista però, no és horrible el seu clatell pelat?

-Això ja passa de mida! –va dir Júpiter, donant per acabada la reunió-. Tots es creuen perfectes i pensen que els que han de canviar són els altres.

Sol passar…

Només tenim ulls per als defectes dels altres i portem els propis ben amagats, en una motxilla, a l’esquena.

Autor: Jean de la Fontaine

Write a comment