LA LLEGENDA DELS VUIT SOLS

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES DEL MÓN | Posted on 21-01-2016

 

 

Fa molt de temps, la terra estava il·luminada per vuit sols. La radiant llum enlluernava a tots els homes i l’immensa calor assecava la terra.

Un dia els homes van decidir que vuit sols eren masses per il·luminar la terra i que amb un sol en tenien prou.

Varen anar a buscar un bon arquer, el que tenia millor punteria . Quan disparés les fletxes els sols s’espantarien i s’apagarien. La primera fletxa va apagar un sol, la segona en va fer desaparèixer una altre, i així successivament fins arribar a la sèptima fletxa, que va fer apagar el setè sol però també el vuitè i l’últim.

Llavors la foscor va regnar sobre la terra, que es va tornar freda i hostil i els homes eren molt desgraciats. Necessitaven la llum del sol per viure.

-Tenim de fer tornar l’últim sol –es lamentaven les dones.

-Té por de nosaltres –responien els homes.

-En aquest cas –contestaren les dones -. Demanarem ajuda als animals per fer tornar el sol.

Varen portar una vaca, que va mugir i mugir, però els sol no va aparèixer. Llavors a un tigre, que va estar rugint molta estona. Els homes i les dones tremolaven de por, i segurament el sol també va tenir por perquè no aparegué.

Després varen portar un mussol, que va udolar i udolar tota la nit, però en comptes del sol va aparèixer  la lluna blanca, que va il·luminar la terra.

Llavors els homes i les dones varen cridar al gall, que es va posar a cantar tan fort que la seva cresta es va tornar vermella. Però va seguir cantant i cantant amb totes les seves forces.

Tímidament , una llum groga i càlida aparegué sobre la terra. Era el sol que despuntava sobre la línea de l’horitzó. Mica en mica, mentre el gall seguia cantant, els sol es va anar aixecant cap el cel i il·luminant les cares de tots els que l’esperaven.

I d’ençà d’aquell dia cada matí el gall crida al sol perquè il·lumini la terra.

 

 

Conte de Laos, un país Asiàtic

Font Casa Àsia

 

 

53259 (1)

 

 

 

Write a comment