PARCIALMENT ENNUVOLAT

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEOS DIVERTITS | Posted on 28-01-2016

 

 

Parcialment  Ennuvolat

 

Producció de l’estudi d’animació Pixar

ENDEVINA L’ANIMAL ?

0

Posted by marta24 | Posted in ENDEVINALLES CASOLANES | Posted on 28-01-2016

 

ESTIRADA  SEMBLA  UN  CAMÍ,

 

I  QUAN  ESTÀ  CARGOLADA

 

SEMBLA  UNA  ENSAÏMADA.

 

 

Marta Vilà

 

La resposta la trobareu en el vídeo

 

 

EL GALL

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes LA GRANJA | Posted on 25-01-2016

 

gall

 

 

Quan surt el sol

de bon matí,

el gall canta

kikirikí !

 

 

Les gallines saben bé

que és el rei del galliner,

orgullós i presumit

amb un plomatge acolorit.

 

Marta Vilà

 

 

El cant del gall

 

LA LLEGENDA DELS VUIT SOLS

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES DEL MÓN | Posted on 21-01-2016

 

 

Fa molt de temps, la terra estava il·luminada per vuit sols. La radiant llum enlluernava a tots els homes i l’immensa calor assecava la terra.

Un dia els homes van decidir que vuit sols eren masses per il·luminar la terra i que amb un sol en tenien prou.

Varen anar a buscar un bon arquer, el que tenia millor punteria . Quan disparés les fletxes els sols s’espantarien i s’apagarien. La primera fletxa va apagar un sol, la segona en va fer desaparèixer una altre, i així successivament fins arribar a la sèptima fletxa, que va fer apagar el setè sol però també el vuitè i l’últim.

Llavors la foscor va regnar sobre la terra, que es va tornar freda i hostil i els homes eren molt desgraciats. Necessitaven la llum del sol per viure.

-Tenim de fer tornar l’últim sol –es lamentaven les dones.

-Té por de nosaltres –responien els homes.

-En aquest cas –contestaren les dones -. Demanarem ajuda als animals per fer tornar el sol.

Varen portar una vaca, que va mugir i mugir, però els sol no va aparèixer. Llavors a un tigre, que va estar rugint molta estona. Els homes i les dones tremolaven de por, i segurament el sol també va tenir por perquè no aparegué.

Després varen portar un mussol, que va udolar i udolar tota la nit, però en comptes del sol va aparèixer  la lluna blanca, que va il·luminar la terra.

Llavors els homes i les dones varen cridar al gall, que es va posar a cantar tan fort que la seva cresta es va tornar vermella. Però va seguir cantant i cantant amb totes les seves forces.

Tímidament , una llum groga i càlida aparegué sobre la terra. Era el sol que despuntava sobre la línea de l’horitzó. Mica en mica, mentre el gall seguia cantant, els sol es va anar aixecant cap el cel i il·luminant les cares de tots els que l’esperaven.

I d’ençà d’aquell dia cada matí el gall crida al sol perquè il·lumini la terra.

 

 

Conte de Laos, un país Asiàtic

Font Casa Àsia

 

 

53259 (1)

 

 

 

L’ ÓS

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes EL BOSC | Posted on 18-01-2016

 

os 2

 

 

Sembla inofensiu

però és molt ferotge,

d’aspecte pesat i graciós,

ningú enganya més que l’ ós.

 

 

Decidit i forçut,

es posa dret i res l’espanta,

pesca salmons en el riu

quan s’acosta l’estiu.

 

 

 

I quan  arriba  l’hivern,

es fica al seu cau i es posa a dormir.

I fins que no torni la primavera,

no sortirà de la seva ossera.

 

Marta Vilà

 

 

 

Documental de l’ós panda gegant 

 

ACUDIT 9: EL LLADRE

0

Posted by marta24 | Posted in EXPLICA'M UN ACUDIT | Posted on 14-01-2016

 

ladron3

 

Un lladre entra en una casa de nit. Encén la llanterna i mira al seu voltant, buscant coses de valor per emportar-se.

De sobte, en la foscor una veu li diu:

-Jesús sap que estàs aquí.

El lladre quasi bé es mort de l’ensurt al escoltar la veu, apaga la llanterna i queda paralitzat de por. Espera una estona i no sent res més. Belluga el cap i continua.

Quan comença a desconnectar el televisor, torna a escoltar clarament una veu que li diu:

-Jesús t’està mirant.

Completament terroritzar, el lladre mou la llum de la seva llanterna, en un racó pot veure un llorito.

-Has sigut tu el que m’ha parlat?

-Sí –li contesta el llorito –jo només estic intentant avisar-te que ell t’està mirant.

El lladre, relaxa’t, li diu:

-Així que m’estaves  avisant, eh? i… qui collons ets tu?

-Moisès –contesta l’ocell.

-Moisès? –riu el lladre -.Quina classe de persona li pot posar el nom de Moisès a un lloro?

-La mateixa classe de persona que li posa el nom de Jesús a un Rottweiler!

-Agafa’l Jesús!

EL FLAUTISTA D’HAMELÍN

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEO - CONTES | Posted on 14-01-2016

 

 

El flautista d’Hamelín 

 

Una mà de contes,

 

amb unes espectaculars il.lustracions

 

EL SENGLAR

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes EL BOSC | Posted on 11-01-2016

 

animal-18023_1280

 

Tinc el cos corpulent i pelut,

no sóc gens escrupolós,

 tot m’ho menjo sense embuts,

arrels, insectes, fruits i  cucs.

 

Vivim en els boscos de moltes contrades

i no estem  en perill d’extinció,

tenim molts garrins a cada ventrada,

aquest és l’èxit de la nostra expansió

Marta Vilà

 

 

 

Una  mascota curiosa  a Navarra

 

ELS MICOS BALLARINS

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 07-01-2016

 

nuevo-1

 

Un príncep tenia alguns micos entrenats per ballar.

Essent, naturalment, grans imitadors de les accions de l’ home, ells demostraven ser uns alumnes apropiats, i quan els vestien amb les seves robes  i màscares, ballaven tan bé com qualsevol dels cortesans.

L’espectacle era sovint repetit amb grans aplaudiments, fins que en una ocasió, a un cortesà se li va ocórrer fer una trapelleria, i va agafar de la seva butxaca un grapat de nous que va llançar sobre d’ ells.

Els micos en veure les nous es van aturar, i es varen posar a actuar com el que eren micos, en lloc d’ actors.

Es treiren les seves mascares i s’estriparen  les robes, posant-se a lluitar l’ un amb       l’ altre per les nous.

L’espectacle del ball va arribar així al seu final entre els riures i  les burles de                 l’ auditori.

Moralina:

Si vols canviar la naturalesa d’ un ésser, primer pensa en totes les circumstàncies possibles i diverses que podria trobar.

Faula  d’ Isop

LA TORTUGA

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes EL BOSC | Posted on 03-01-2016

 

 

turtle-467267_1280

 

La tortuga és un animal prehistòric,

que ha  sobreviscut fins els nostres dies.

Té un secret molt ben guardat,

una  extraordinària  longevitat.

 

Avança a poc a poc,

però amb pas ferm.

I  la seva closca és tan dura

com una  armadura.

 

Marta Vilà

 

 

 

La tortuga de les illes Galàpagos:  Naixement i Vida