L’aneguet Lleig, tot un clàssic.

La vaca panxuda

pastura pel prat.

Enllà d’una tanca

veu un camp de blat.

S’acosta i estira

el coll tant com pot.

-Ep!, de blat no em mengis!

-crida un escardot.

Ella la malesa vol justificar:

-De llet ja en tinc sempre;

-El que em falta és pa!

Joana Raspall

Aquestes vaques gaudeixen escoltant música, són les vaques del centre ocupacional la Fageda,

que dona feina a nois disminuïts psíquics de la comarca de la Garrotxa.

Diuen que una vegada hi havia un escriptor que vivia en una tranquil·la platja, en un poble de pescadors. Tots els matins caminava per la vora del mar per inspirar-se i a la tarda, es quedava a casa escrivint.

Un dia, caminant per la platja, va veure un jove que es dedicava a collir les estrelles de mar que hi havia a la sorra i, una per una, les anava tornant al mar.

-Per què fas això? –va preguntar l’ escriptor.

-No ho veus? –va dir el jove.

-La mar està molt baixa i el sol brilla. Les estrelles s’ assecaran i es moriran si les deixo a la sorra.

-Noi, hi ha milers de kilòmetres de costa en el món i centenars de milers d’ estrelles de mar escampades per les platges.

-Penses que pots aconseguir alguna cosa? Tu només tornes unes quantes estrelles a l’ oceà. Sigui com sigui, la gran majoria moriran.

El jove va agafar una altra estrella de la sorra, la llançà al mar, va mirar l’escriptor i li va dir:

-Per aquesta estrella haurà valgut la pena.

Aquella nit l’ escriptor no va dormir ni va aconseguir escriure res. A primera hora del matí es va dirigir a la platja, es va reunir amb el jove i els dos varen continuar tornant estrelles de mar a

l’ oceà.

Moralina: Continua fent allò en el que creus, independentment de l’ opinió dels altres.