LA CUCA DE LLUM

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'INSECTES | Posted on 27-06-2015

 

poema la cuca de llum

 

La cuca de llum
als vespres presum
del seu fanalet.

Si al sol va a ponent
el fanal encén
al cor d’un blauet.

Li diu un amic:
-Quin ull més bonic,
quina claror fa!

I ella sent orgull
de tenir aquell ull
tan menut i clar;

Així que la nit
s’enfonsa en l’oblit
deixant pas al sol.

L’apaga altre cop
com si fos un foc
que a penes li dol.

Qui li surt al pas
no li’n fa cap cas
sense l’ull encès.

Montserrat  Vayreda

 

La cuca de llum, pura màgia.

 

EL PEIX IRISAT

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEO - CONTES | Posted on 24-06-2015

 

 

 

 

El  peix  irisat

 

 

 

LES FORMIGUES

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'INSECTES | Posted on 21-06-2015

 

 

formigues

 

Les formigues

trafegueres,

bellugoses

i feineres

que caminen

en fileres,

arrepleguen

a l’estiu

les llavors

escadusseres

que han pispat

de les garberes;

les traginen

per dreceres

i les guarden

dintre el niu.

Àngels Garriga

ACUDIT 3: LES TRES FORMIGUES

0

Posted by marta24 | Posted in EXPLICA'M UN ACUDIT | Posted on 17-06-2015

 

 

ants-45805_1280

 

 

 

Una nit tres formigues varen decidir anar a acampar en el bany, cada una d’ elles va triar un lloc:

Una va anar a la dutxa, l’ altre al lavabo i finalment la tercera al vàter.

L’ endemà, les tres formigues es varen reunir per tal de comentar com havien passat la nit.

-Noies esteu totes be? –va preguntar una d’elles.

-Estem bé. –va dir una. –No tenim cap rascada i hem dormit genial.

-Parla per tu! –va contestar una molt enfada. –Jo he dormit fatal i gairebé em mato.

-Però que et va passar, perquè vares dormir tan malament i com és que gairebé et mates?

-va preguntar la primera.

-Doncs mira, és que vaig anar a dormir al vàter i de cop es va posar a ploure, s’ escoltaven trons, i quan ja em pensava que  no podia anar res pitjor. Va caure un gran tronc i una mica més i em mata!

ENDEVINA ENDEVINETA…

0

Posted by marta24 | Posted in ENDEVINALLES | Posted on 17-06-2015

 

Sóc  un  rei  que  només  sua,

 

d’aquella  amagada  por

 

de  trepitjar-se   la  cua.

 

 

El vídeo conté la resposta.

Vídeo YouTube

 

 

 

 

EL PIT- ROIG

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'AUS | Posted on 14-06-2015

 

ROBIN

 

 

Ocellet

 

xiquet i valent

 

que al pit portes

 

per bandera

 

el cel rogent.

 

 

Lola Casas

 

EL PONT

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEOS DIVERTITS | Posted on 11-06-2015

 

 

Amb cortesia i amabilitat hi sortim tots guanyant.

 

 

EL RUC : ( EL RUC SAVI)

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS TERRESTRES | Posted on 08-06-2015

 

BURRO5

 

 

Un dia al despertar-se el ruc va dir:

“Vull aprendre de llegir;

si els savis per ser savis fan això,

també vull ser savi jo.”

I alçant-se se n’anà sens més raons

dret al mestre de minyons:

“Bon dia senyor mestre, ja em té aquí;

vull aprendre de llegir”.

 

 

El mestre li va dir: “Molt ben pensat;

n’aprendràs si ets aplicat.”

I li posà al davant un cartipàs

ple de lletres com el nas.

“Aquesta que aquí veus i que és talment

la teulada d’un convent,

és la primera lletra es diu A.

Digues A per començar.”

 

 

 

El ruc obrí la boca tres pams

i engegà un parell de brams,

i el mestre, satisfet, digué: “Bé va!

dius perfectament la A.”

El ruc inflat d’orgull, pegant un bot,

exclamà: “Doncs ja ho sé tot!”

i ruc com va venir se’n va entornar,

i de ruc mai més passà.

 

 

Apel.les Mestres

EL PEIXET D’OR

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES DEL MÓN | Posted on 04-06-2015

 

PEIX D'OR

 

 

Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.

Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l’avi pescava al mar.

Un dia l’avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L’avi va llençar la seva xarxa a l’aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l’aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d’or.

En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:

Si us plau, deixa’m al mar! Deixa’m viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.

Llavors, l’avi va contestar:

Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.

L’avi va deixar el peixet d’or al mar amb molta cura i després se’n va anar cap a casa seva.

Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L’avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:

Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!

L’avi no va contestar res i se’n va anar al mar, i un cop allà va cridar:

Peixet d’or, bon peixet d’or

posa’t de cara a mi i d’esquena al mar!

Tan bon punt l’avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d’or tragué el cap del mar.

Què vols de mi? -va dir el peixet d’or.

– La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.

El peixet d’or va contestar:

Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.

Quan l’avi va arribar a casa, la dona ja l’esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:

Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?

L’avi no va contestar res i se’n va anar al mar i un cop allà va cridar:

Peixet d’or, bon peixet d’or
posa’t de cara a mi i d’esquena al mar!

– Què vols de mi?- va dir el peixet d’or.

– La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.

El peixet d’or va contestar:

Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.

Quan l’avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.

Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d’or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.

Llavors, l’avi, molt trist, se’n va anar cap al mar. I va cridar:

Peixet d’or, bon peixet d’or
posa’t de cara a mi i d’esquena al mar.

– Què vols de mi? -va dir el peixet d’or.

L’avi li explicà amb molta pena:

– La meva dona s’ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.

El peixet d’or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.

Quan l’avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.

I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d’or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.

 

Conte de Rússia

Font: Un mar de contes

 

 

EL CAMELL

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS TERRESTRES | Posted on 01-06-2015

 

camel-4320_1280

 

 

El meu córrer meravella;
i si no em plauen estreps,
en ma esquena hi ha dos geps
i l’endemig fa de sella.

Espines menjo només
(tot el que el desert ens dóna).
De pares a fills, fa estona
que ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïts
no tinc fam ni cerco ajuda,
i set dies i set nits
puc estar sense beguda.

I on jamai cap casa hi ha,
si és que em toca traginar
gent d’espasa o gent de renda,
quan ve l’hora de dinar,
ma gran ombra els fa de tenda.

Josep Carner

So i imatges de camells.