Posted by marta24 | Posted in POEMES D'AUS | Posted on 29-01-2015
Llorito, que per el teu mal nom
et diuen el xerraire,
perquè de la gàbia enlaire,
esvalotes a tothom;
persisteix en ton aplom,
i, alçant la pota, amenaça
esbombant d’aquell que passa
el defecte principal.
Llorito real,
aixeca la pot que et donaré un ral.
Antoni Bori i Fontestà
Lloro gris Lola, parla i és del barça.
