L’ ORANGUTAN

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS TERRESTRES | Posted on 18-01-2015

 primate-455863_1280

 

Dalt d’un arbre me la campo.
Allí dormo i sé menjar;
ma cara d’estrafolari
diu que só vegetarià.

Ma pell és bruna i poblada,
i a l’hivern gombolda bé,
i vivint enmig de branques
mai no pago cap lloguer.

Tinc menudes orelletes
d’un sentir molt delicat;
gasto, com pintor de fama,
cabell rogent i escampat.

Duc barbeta de bohemi
que m’admiren pels carrers,
i braços que, amb tal llargada,
fan de dues potes més.

Mon sol desig? Que em deixessin
per a un dia solemnial
portar levita i copalta
en una festa oficial.

Josep Carner