L’ ELEFANT

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS TERRESTRES | Posted on 29-12-2014

 

 african-bush-elephant-438502_1280

 

Xino-xano, l’elefant

gronxa la trompa

mentre camina,

gronxa la trompa

banzim-banzam.

–Què en vols fer, d’un nas tan

llarg?

–li diu burleta

la mare selva

des de la reixa

que tanca el parc.

–Com que no em puc enfilar

per collir fulles

ni agafar fruita,

aquest nas trompa

serveix de mà.

I també alguna vegada

si una flor simple

com ara tu,

del nas, se’n fum,

d’una ensumada,

de cop, la deixo

sense perfum.

 

 

Joana Raspall

 

 

 BON NADAL I FELIÇ 2015

0

Posted by marta24 | Posted in General | Posted on 21-12-2014

 

Rock dels Animals

Jingle Bell 

 

 

CONTES D’ANIMALS US DESITJA:

0

Posted by marta24 | Posted in General | Posted on 21-12-2014

Que passeu unes:

 

 

postal animals

 

 

 L’ELEFANT FATXENDA

0

Posted by marta24 | Posted in ELS MEUS CONTES | Posted on 18-12-2014

 

A la sabana Africana hi vivien molts elefants, però n’hi havia un que era molt presumit i es creia el millor elefant de tota la sabana. Es deia Zimbo i vivia amb un grup força nombrós d’elefants.

En Zimbo, com tots els mascles, sempre anava a la part de darrera de la manada, per protegir-los de qualsevol perill i moltes vegades feia petar la xerrada amb els seus  dos cosins en Rufu i  en Bulli, tots tres eren inseparables.

La mare d’en Zimbo era la matriarca i dirigia el grup en les migracions que feien cada any, quan s’apropava l’estació seca i les praderies on pasturaven es quedaven sense aliment.

Tota l’herba s’havia assecat i havien de marxar a zones més verdes.

Aquell dia en Zimbo es queixava de la situació que patien els mascles del grup.

DSCN1997

-No hi ha dret, aquesta tradició que la guia del grup sigui una elefanta, no em sembla bé !

-Jo crec, que un elefant amb la meva intel·ligència, està més capacitat per portar el grup, no creieu que és injust?

-A mi no em sembla malament -li respongué Rufu-. La teva mare ho fa força bé, té caràcter i tothom la respecta molt.

-Ja, ja!, però és que ara, la meva mare comença a ser gran i potser caldria canviar  les tradicions i que el guia fos un elefant més jove i fort. Jo, tinc un memòria excel·lent i aquest camí que fem any rere altre el conec perfectament.

 

-No hi donis més voltes -afegí Bulli.

-Però escolta, a mí el que em molesta de veritat, és que es pensin que els elefants mascles som babaus i que només servim per protegir el grup dels lleons.

En aquell moment de la conversa, aparegué la més bonica de totes les elefantes, la Fani.

-Hola, guapa com estàs?- digué en Zimbo-. Et fa falta que t’ajudi amb alguna cosa?

-No gràcies Zimbo,- va dir la Fani posant-se vermella.

-Em podeu deixar sol un moment amb la Fani, és que li vull explicar unes quantes coses en secret. En aquell moment en Zimbo  va confessar el seu amor a la Fani, però ella li va explicar que estava enamorada d’en Rufu.

 

 DSCN1993

-Però que li trobes a aquell escanyolit? No es pot comparar amb mi !, fixat quin cos m’ha donat la natura.

-Sóc molt millor, més fort , més espavilat, escolta Fani, jo sé que t’equivoques, en Rufu no m’arriba ni a la sola de la pota. Però la Fani tenia les coses clares i no pensava canviar d’opinió.

I al cap d’uns dies en Rufu i la Fani eren parella, i en Zimbo es moria d’enveja. Es passava tot el dia fent burles.

-Fani, has triat l’elefant més tanoca de tots, amb prou feines se’n recorda del nom de la seva mare.

Se’n reia de tots dos, els anomenava en “Rufitu” i la “Fanita”.

I un dia el seu cosí, fart de tantes burles va deixar de ser el seu amic. Estava dolgut amb en Zimbo. Ells sempre havien estat bons amics i ara només li feia la punyeta.

Però una tarda, quan estaven tots refrescant-se a l’aigua, i jugant a mullar-se, no es varen adonar que un enorme rinoceront negre s’apropava a beure, i en Zimbo, quan el va veure, es va voler fer el graciós davant de la Fani i dels altres elefants i va deixar xop com un ànec el rinoceront, que s’ho va prendre molt malament.

 DSCN1996

-Vine si t’atreveixes! – li va dir el rinoceront.

En Zimbo va sortir de l’aigua fent-se el mil homes i s’hi va enfrontar.

-Em crides a mi?, bola de greix !

En sentir aquestes paraules, el rinoceront li va fer una empenta tan forta que en Zimbo va anar a parar altre cop a l’aigua. Però ell en comptes de callar, continuava fent el fatxenda. I mentre es barallaven, el rinoceront li va clavar la seva enorme banya en una de les cames. En Zimbo cridava de dolor, algú l’havia d’ajudar o la cosa acabaria malament.

En Rufu i en Bulli varen sortir a l’ajuda del seu cosí, i varen aconseguir aturar la baralla.

Després que marxés el rinoceront, en Zimbo, va demanar disculpes, sobretot a en Rufu per totes les coses que li havia dit i va aprendre una lliçó, havia de canviar la seva manera de ser. No estava bé burlar-se dels altres i molt menys creure’s el millor de tots. A partir d’aquell dia va ser més humil, i així, mica en mica,  es va anar guanyant l’amistat i el respecte de tots els elefants.

 


Conte i dibuixos  Marta Vilà

 LA TORTUGA

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES DE RÈPTILS I AMFIBIS | Posted on 16-12-2014

IF

 

 

Jo sóc la tortuga;

em diuen poruga

perquè sempre he dut,

en joia i en pena,

aquest gran escut

damunt de  l’esquena.

 

Josep Carner

 

 

 

 

 

POSTA D’ OUS D’UNA TORTUGA

 

 

 

 

 

 

 

  POLLS AVENTURERS

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'AUS | Posted on 09-12-2014

POLLETS

 

 

La llocada venturera

ja pastura fent piu- piu,

i els pollets sense barrera

s’encalcen per la carrera

com si fossin d’argent viu.

Són agradosos

i vivarrons,

rossets, sedosos,

i  tremolosos

i  petitons.

Per tot se fiquen,

graten i piquen

d’aquí i d’alla; 

quan els esmiquen

molles de pa.

 

 

Fragment del poema

M.Antònia Salva

 

  EL PAÓ REIAL I LA GRUA

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 05-12-2014

el pavo real i la grulla

 Il.lustració: Milo Winter

 

Una vegada un paó reial va començar a parlar amb una grua que va baixar del cel  disposada a beure aigua. Al cap d’una estona, es varen posar a discutir sobre les qualitats de cadascun d’ ells.

El paó reial no deixava de presumir sobre les boniques plomes que vestien la seva  cua acolorida. M’entres obria la cua i passejava al voltant de la grua va dir:

-Mira quin ventall de  colors més vistosos que té la meva cua, segur  que tu no posseeixes una cosa més bonica que aquesta.

La grua es va mirar les seves plomes grises i després de reflexionar uns instants va recobrar  l’ànim i li  va dir:

-No nego la bellesa de les teves plomes, confesso que són boniques i llampants.

-I tant, -va respondre el paó que va estendre encara més les plomes.

Llavors, la grua segura sí mateixa va dir:

-Les meves plomes no són tan boniques però són més útils, ja que em porten fins els núvols. La senzillesa de les meves plomes m’agrada perquè gràcies a elles puc anar d’un lloc a un altre i admirar bonics paisatges.

 

Llavors va aixecar el vol i es va despedir, m’entres el paó reial es va quedar a terra observant la seva cua.

Moralina:   Accepta les qualitats que tens i treu profit d’elles.

Autor:  Isop 

 LES OQUES

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'AUS | Posted on 01-12-2014

geese-224802_1280

 

-Tararí,tararí!

Toc de cornetí.

 

Les oques es lleven

i marquen el pas,

tris, tras,

patoses, feixugues,

de dues en dues,

amb el coll alçat

sobre les pitreres

 i el bec mig badat…

 

Són un regiment

d’oques baladreres

que es posa a cantar:

 

-Qua, qua!

 

I el gall, cornetí

que ha fet “tararí”,

les mira com passen

i es torna a adormir.

 

JOANA RASPALL

 

Una mica d’informació de les oques.