CONTE RADIOFÒNIC: Martirià el cranc ermità i el Nero gegant

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS, ELS MEUS CONTES | Posted on 14-09-2014

 

Conte Radiofònic:  Martirià el Cranc Ermità i el Nero Gegant

Autora del Conte: Marta Vilà. Autora de l’ Il.lustració: Coral Felgado

Realització i Direcciódel Conte Radiofònic.

Albert Niell   http://www.albertniell.com/

Olga Cercós  http://olgacercos.blogspot.com.es/

Moltes gràcies per la vostra col.laboració en aquest projecte

  CONTES D’ANIMALS ( Martirià el cranc ermità i el nero gegant)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 14-09-2014

 

 

Martirià el cranc ermità i el nero gegant


(Fragment)



En el fons del mar Mediterrà, hi havia un cranc ermità que es deia Martirià. Com deveu saber, els crancs ermitans tenen el cos tou i s’han de buscar una caseta per protegir-se de ser menjats per altres animals.

Martirià tenia una caseta feta d’una closca de cargol de mar. Era molt maca i la tenia decorada amb boniques algues de colors. El cranc ermità era un gran xerraire i tenia molts amics. La senyora sardina, l’escamarlà i la gamba  moltes vegades li donaven conversa. Els dies eren molt plàcids i tranquils en aquelles aigües, fins que un dia la pau es va acabar. Va arribar un Nero molt gros, el peix més lleig i gran que havien vist mai.

-Però quina bestiola tan gran -deia Martirià. Amb aquesta boca tan grossa se’ns cruspirà a tots!

Tots els peixos tenien moltíssima por  i varen decidir fer una reunió.

-A veure, una mica de silenci! -cridava Martirià, -parlem d’un en un sisplau.

-Com ens podríem protegir d’aquest monstre? –preguntava la sardina. -Tot el dia se’l passa menjant i ja no podem sortir tranquils a passejar.

-No ho sé –replicava Martirià -però crec que haurem de buscar la manera de solucionar-ho.

Autora del Fragment: Marta Vilà

1Martirià-1

 

Una de les il.lustracions de Martirià el cranc ermità i el nero gegant.

 

Reunió de Martirià amb la sardina, la gamba i l’escamarlà

 

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado.

 EL CRANC

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS MARINS | Posted on 12-09-2014

cranc 1

 

 

 

Un pas enrere,
un pas avant,
per l’escullera
s’enfila un cranc.

Va ben armat,
com un soldat,
i tot el cos,
el té blindat.

En una pinça,
hi porta un ram.
Per qui deu ser,
tan elegant?

Un altre cranc
l’està esperant,
un pas enrere,
un pas avant:

Roques avall,
dalt d’un cargol,
ballen la samba
i el rock’n roll.

 

Olga Xirinacs

  CONTES D’ANIMALS ( La sargantana mentidera)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 09-09-2014

 

 

 

LA SARGANTANA MENTIDERA

 

( Fragment del Conte)

 

Aquesta és la història d’una sargantana que es deia Mariana. Era de color marronós i no era ni més gran ni més maca que les altres sargantanes, però vet aquí que el que la feia especial és que tenia dues cues. Que com és possible que tingués dues cues, us preguntareu?

 

Us ho explicaré breument. Les sargantanes, quan estan en perill, poden deixar anar la cua. La seva cua es separa del cos i continua movent-se i captant l’atenció de l’animal que se’ls vol menjar i així, elles poden fugir. En el seu lloc, al cap d’uns dies,  torna aparèixer una nova cua.

 

Doncs vet aquí que un dia que la Mariana havia aconseguit escapar d’un gat, la seva cua no es va desprendre del tot i al seu costat en va aparèixer una altra de bessona, fet que ella, molt sàviament, va aprofitar per fer creure als altres animals que tenia poders màgics. Va tramar un malèfic pla, per tal de viure com una reina i que tothom obeís el que ella manava.

 

 -Veniu!, veniu tots! cridava Mariana, mireu quin miracle ha succeït, la meva cua s’ha transformat en una forca de dues puntes miraculosa.                                                          

 

-Ooooooh!, -cridaven les altres sargantanes, que no havien vist mai cap cosa igual.   

 

-Us he de fer saber que tinc un do especial, que protegirà aquell qui m’escolti, i portarà la desgràcia a tothom que ignori els meus consells.

 

-A partir d’ara, ningú podrà sortir al carrer, mentre jo, la vostra reina, prengui el sol.

 

-Cada dia m’haureu d’obsequiar amb una ofrena, un aliment o qualsevol regal que em pugueu oferir. La reina Mariana, a canvi, us premiarà amb la seva saviesa. I una cort reial m’acompanyarà de dia i de nit i vetllaran per mi, arriscant la seva vida en cas que  sigui necessari.

 

I és així com un seguit de sargantanes es varen oferir per formar part de la cort.

El pla funcionava a les mil meravelles. Totes les altres sargantanes i dragons portaven en safata de plata la Mariana. Aviat es va acostumar als plaers de regnar i cada vegada es va anar tornant més exigent.

 

Autora del Fragment:   Marta Vilà

4 Sargantana

Una de les imatges del conte de la Sargantana Mentidera.

 

Mariana panxa enlaire amb sargantanes i dragons.

 

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

 

   LA SARGANTANA

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES DE RÈPTILS I AMFIBIS | Posted on 07-09-2014

lizards-321329_1280

 

Allà,

 

al costat de l’hort,

en un forat qualsevol

l’eixerida sargantana

treu el cap quan surt el sol.

 

Cua verda,

cos lleuger,

en el rostre se’t dibuixa

un somriure juganer.

 

LOLA CASAS

 

 

 

 CONTES D’ANIMALS ( La llúdriga generosa)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 03-09-2014

 

 

LA LLÚDRIGA GENEROSA

( Fragment del Conte)

 

A Sud Amèrica, en el riu Amazones, el més llarg i cabalós del món , vivien diversos grups de llúdrigues. Totes es passaven el dia jugant i menjant peixos. No s’havien d’amoïnar per gaire res, el riu els proporcionava tot el necessari  per viure: diversió, aliment en abundància i protecció contra el  jaguar  o tigre americà.

Però, a vegades, havien d’anar amb compte amb els cocodrils  i també amb les tribus indígenes que vivien a la selva. Els indis no eren gaire amics de  la llúdriga . Ells les anomenaven “gossos d’aigua”, pel soroll semblant als lladrucs dels gossos que fan per comunicar-se les unes amb les altres i els amoïnava que acabessin amb tots els peixos del riu.

Doncs aquesta història comença un dia en què un petit indi que es deia Yame, va trobar una petita llúdriga malferida i se’n va compadir. La va portar al seu poblat i va anar a veure el seu pare, el xaman de la tribu dels Huaorani per tal que la curés.

Yame, després de plorar i discutir molt, va aconseguir que el seu pare l’ajudés. El xaman va preparar una poció d’herbes i va embolicar la cama malferida de la llúdriga i, al cap d’uns dies, aquesta s’havia recuperat totalment. Els indis li varen posar el nom de Mayka.

Mayka era una llúdriga molt dòcil i tenia un lligam molt fort amb Yame. Es passaven moltes hores jugant al riu, i corretejant pel poblat. Així tots els indis varen agafar afecte a la llúdriga, perquè era una mascota fantàstica, molt carinyosa i feia molta gràcia veure-la nedant entre tantes persones. La llúdriga es va anar fent gran, igual que Yame i va conèixer altres llúdrigues com ella i altres animals, però continuava anant al poblat cada dia.

Un dia, Mayka va observar que la seva amiga, la tortuga, tenia problemes. El jaguar li rossegava la closca com si fos una nou i, sense pensar s’ho, la va anar a ajudar. Després d’insistir una estona, va aconseguir cridar l’atenció del jaguar i aquest la va perseguir. Per tal de salvar la seva vida, va saltar al riu, per on va poder fugir ràpidament.

Autora del Fragment:  Marta Vilà

3LlúdrigaRGB-2

Una  il.lustració del conte    LA LLÚDRIGA GENEROSA
Autora de la  Il.lustració:  Coral Felgado