CONTES D’ANIMALS ( PORTADA)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 30-08-2014

 

 

 

Avui us ensenyo la portada del nostre projecte CONTES D’ANIMALS.

A veure què us sembla?

 

Portada

 CONTES D’ANIMALS ( El porquet aventurer)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 29-08-2014

 

 

 

 EL PORQUET AVENTURER

( Fragment)

 

A la granja d’ en Benet hi vivia  un porquet que es deia Torqui amb els seus sis germans.

Però en Torqui, a diferència dels seus germans, no era feliç, ell volia ser lliure i conèixer llocs per descobrir.

 

Havia intentat marxar un munt de vegades de la granja, però el seu amo sempre  l’acabava enxampant. I ara que era un porquet adult  ja no li era tan fàcil passar desapercebut en els seus intents de fugir de la granja.

 

En Torqui tenia molts amics: l’euga Rita, amb qui passava moltes estones parlant a la granja; la Cabra Queca, que era la més rondinaire de tots els animals; la gata Fina, la més carinyosa, i el gos Totxo, que no servia per gaire res.  S’havia guanyat aquest nom perquè no sabia fer cap feina de la granja. No era un gos guardià, ni pastor d’ovelles i molt menys un gos de companyia, perquè sempre estava sol i amb el cap als núvols. En Totxo era el millor amic d’en Torqui. Xerraven moltes vegades de les aventures que els esperaven fora de la granja, feien curses pels camps, i tots dos havien fet un pacte: mai no deixarien de ser amics i es protegirien l’un a l’altre de qualsevol perill.

 

Els mesos varen passar plàcidament a la granja, i va arribar l’estiu. Un dia mentre  la Queca estava al corral esperant que el pagès  la munyís, va sentir que l’amo havia venut quatre porcs i que els portaria a l’escorxador en un parell de dies. L’amo estava molt content, perquè havia fet un bon tracte.          

Autora del Fragment:  Marta Vilà

6Porquet-4 .2

 

Una de les il.lustracions de: El porquet aventurer.

On s’hi pot veure en Torqui i  en Totxo.

 

Autora de la Il.lustració: Coral Felgado

 

 

LA BALENA I EL DOFÍ

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS MARINS | Posted on 27-08-2014

 

 

balena i dofi

 

 

Missenyora la balena

es veu tan feixuga i plena

que té enveja del dofí.

 

Prou voldria presumir

de ser gracil i lleugera

com el seu amic! Espera

d’ell, que és gentil i discret,

que li dirà el seu secret

d’amagat de les veïnes:

 

-Per què tens formes tan fines?-

Li pregunta – Com t’ho fas? –

 

 

Ell se’n riu per sota el nas

i li diu -Tu, per ser grassa,

és que potser menges massa?

 

Només just per l’apetit.

 

Doncs, el règim que he seguit

és aquest mateix, amiga

 

Tenim una llei antiga

que a tots ens fa diferents;

 

vas errada, si pretens

tenir un cos que no et pertoca.

 

Qui neix colom, no neix oca;

qui balena, no dofí;

 

cadascú amb la seva forma.

 

Tu ja ets bella sent enorme;

 

no et cal assemblar-te a mi!

 

Joana Raspall

 

 

 CONTES D’ANIMALS ( La balena alegre)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 23-08-2014

 

 

 

LA BALENA ALEGRE

(Fragment )

 

Hi havia una vegada una balena petiteta que es deia Panxeta. Feia el primer gran viatge de la seva vida, cap a l’Antàrtida, o Pol Sur, acompanyada de la seva mare; anaven a passar l’estiu en aigües  glacials.

La Panxeta creixeria i es faria gran com la seva mare, una espectacular balena blava de 30 metres, l’animal més gran que mai ha existit al món, superant els grans dinosaures.

I tot i ésser tan gegantesca i tenir una boca tan enorme, només s’alimentava de krill, uns petitíssim crustacis semblants a les gambes.

La Panxeta, com que encara era petita, prenia llet de la seva mare, ja que les balenes són mamífers, no peixos, tenen la sang calenta i respiren per pulmons.

Doncs,vet aquí que la petita balena blava no era gaire diferent de les altres, però tenia un petit problema:  el seu so era tan potent i tan agut, que molestava tots els animals del mar. Els peixos, en sentir la seva veu, fugien esperitats; les balenes es desviaven de la seva ruta, i en un tres i no res, la Panxeta i la seva mare es trobaven soles sense ningú a la vora. Aquest fet la feia entristir molt. Ella volia tenir molts amics i no que tots marxessin del seu costat. Per aquest motiu va deixar de parlar i cantar. Es limitava a fer un gran somriure, així ningú fugiria quan la veiés.

I és així com amb el temps la varen anomenar  “la Balena Alegre”, pel gran somriure que se li dibuixava a la cara.

Tots els animals del mar l’estimaven molt, perquè sempre estava de bon humor i feia bromes als peixos, nedava amb les balenes geperudes i jugava amb les foques, encara que no pas amb totes. La  foca lleopard no era amiga seva, perquè tenia molt mal caràcter, igual  que els llops marins. A més, a la petita balena, no li agradava que s’alimentessin de pingüins. Ella trobava els pingüins molt graciosos i simpàtics.

 Autora del Fragment: Marta Vilà

5Balena

Una de les il.lustracions de La Balena Alegre.

La Panxeta nedant amb les foques.

Autora de la il.lustració: Coral Felgado.

EL POP

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS MARINS | Posted on 21-08-2014

 

Endivina endivineta:

Li agrada viure amagat.

Endivina endivinalla:

té vuit potes i no balla.

Porta caputxa i no es mulla,

té un sac ple de tinta i no es taca,

no sap escriure ni un mot,

té tres llertes i es diu pop.

 

Olga Xirinacs 

 

Amb en Pop, més de disset mil infants d’arreu de les Illes Balears, s’han solidaritzat amb una problemàtica que ens afecta a tots: la brutícia que contamina la mar!

La làmina d’aigua ens amaga tot un món, el marí, que amb tota la seva riquesa està en perill, a causa de la inconsciència humana, que hi aboca tot tipus de deixalles que malmeten la vida a la mar.

La mar i en Pop! Ens explica l’aventura de tres amics: en Pop, na Vina i na Tuga, que van a la recerca dels humans que embruten la mar, per recordar-los que ells en són els responsables.

El projecte, es feia realitat el novembre de 2005, en una exposició vivencial que explicava la història d’en Pop, en una pel·lícula de dibuixos animats. Els tres companys no troben ajuda, fins que els infants espectadors que l’han anat a veure es commouen amb els plors d’en Pop.

Els alumnes que ens visiten, reaccionen tot d’una davant la súplica del nostre personatge i s’impliquen en la tasca de fer net la mar entrant dins la pel·lícula, en un espai darrera la pantalla, que simula el fons marí ple de brutícia. Tota una aventura!

Edició i producció: Fundació Sa Nostra, Caixa de Balears

CONTES D’ANIMALS ( El camell rebel)

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 16-08-2014

 

Aquest és el primer fragment de un dels 6 contes del projecte CONTES D’ANIMALS.

 

En total hi haurà 6 fragments que us mostrarem properament i 6 il.lustracions del llibre.

Esperem que us agradin.

 

 EL CAMELL REBEL 

( Fragment del Conte) 


En un campament situat  al bell mig del Desert del Sàhara, hi viva una família berber. Els berbers són nòmades i es desplacen d’un lloc a l’altre depenent del clima, viuen en petits campaments que munten i desmunten i tenen pocs recursos per viure.  Aquesta família tenia sis camells i poca cosa més. Els camells, els cuidaven com un tresor, ja que, d’ells, en treien tot el necessari per viure, com ara la carn i la llet… Del pèl, en feien vestits i de la pell, en feien cantimplores i sandàlies. Fins i tot amb la femta seca del camell, s’escalfaven les nits que feia molta fred, ja que al desert no hi ha arbres per fer foc. A més a més, els utilitzaven per transportar mercaderies de gent que els  ho demanava. A canvi, rebien unes quantes monedes.

El cap de família es deia Yeray i la seva dona Afrika, i tenien dos fills petits. Un dia, quan Yerai  es va llevar, va trobar un dels seus camells mort i va decidir comprar-ne un altre a un amic seu, també berber.

Quan es va reunir amb els seu company, va veure un camell molt fort i musculós que destacava entre els altres. Com que era un home molt impulsiu, no va dubtar ni un minut a comprar-lo. El seu amic el va avisar que era un camell molt rebel i que tindria problemes, però ell no li va fer cas. Va pagar unes quantes monedes d’or i  es va disposar a marxar cap al seu campament.

Ja portava força estona passejant pel desert, i de sobte, el camell es va posar a córrer. Semblava que s’hagués tornat boig. Yerai es balancejava endavant i endarrere amb brusquedat, fins que va caure del camell i es va ventar un forta patacada contra la sorra.                                                                                                                                

De cop i volta,  es va trobar sol enmig del desert. El camell havia fugit i ara li maleïa els ossos.

-Ai, quan l’enxampi… -deia -que es prepari!.

Estava molt enrabiat de no haver fet cas del seu amic. Després d’unes quantes hores caminant el va trobar. El camell  bevia aigua fresca en un oasi. Yerai no va fer cap soroll perquè l’animal no s’espantés i es va quedar quiet darrere d’una palmera. Estava cansat i tenia els peus destrossats de tant caminar, fins i tot li havien passat les ganes de barallar-se amb l’animal…                

 

Autora del  fragment:  Marta Vilà

2Camell-2 (2)

 

Il.lustració del Conte  El Camell Rebel.


Autora de la  l.lustració: Coral Felgado.

 

El seu estil és força realista, per tal que els nens observin les característiques dels animals reals, però també amb un toc d’humor, per tal de  captar la seva atenció.

 

 

LES MOSQUES I ELS MOSQUITS

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'INSECTES | Posted on 15-08-2014

mosca i mosquit

 

 

La natura

diligent ens procura

una bèstia

per a cada molèstia.

 

 

Si a les fosques

ja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits

que treballen de nits.

 

 

Pere Quart

 

 

MAFALDA I LA MOSCA

 

 

 

LA CUCA DE LLUM QUE NO VOLIA VOLAR

4

Posted by marta24 | Posted in CONTES DEL MÓN | Posted on 08-08-2014

 

cuques de llum

 

Aquest conte ve des de Tailàndia i parla d’una petita cuca de llum que no volia sortir a volar amb la resta. Per què? Doncs quan ho descobriu pot ser que l’ entengueu i us hagi passat quelcom similar alguna vegada.

 

En un bosc de l’exòtica Tailàndia hi vivia una nombrosa família de cuques de llum. La seva casa era dins el tronc d’un enorme arbre lampati, el més vell de tot el país. Per la nit, les cuques sortien de l’arbre per  il·luminar la nit amb la seva tènue llum, semblaven petites estrelles ballarines. Jugaven entre elles i creaven figures a l’aire, els pocs que podien veure l’espectacle per casualitat quedaven sorpresos davant d’aquell festival de llums i bellesa.

Però no totes les cuques de llum estaven contentes, n’hi havia una, la més petita que es negava a sortir del lampati per a volar. Es volia quedar a casa dia rere dia encara que la seva família la tractés de convèncer.

Tothom estava amoïnat, sobretot els seus pares:

– Per què la nostra filla no surt a volar?  M’agradaria que volés amb nosaltres i no es quedés  sempre a casa- deia la seva mare.

– Tranquil·la, dona. Veuràs com aviat  li passa i sortirà amb nosaltres… -la calmava el pare.

Però van passar els dies i la petita cuca seguia sense voler abandonar l’arbre. Una nit quan totes les altres cuques de llum corrien pel cel nocturn del bosc, la seva àvia es va quedar a l’arbre per enraonar amb ella. Amb delicada veu li va dir:

– Què et passa néta meva? Ens tens a tots preocupats, Per què no surts a divertir-te volant amb tots nosaltres?

– No m’agrada volar -va respondre la petita cuca.

– Som cuques de llum, es el que fem millor. Segur que no vols volar mostrant la teva llum per  il.luminar la fosca nit? – li va insistir l’àvia.

– La veritat…  el que em passa és… -va començar a explicar la petita.

-Que tinc vergonya, no trobo  sentit a il·luminar res, si la lluna ja ho fa. No em podré comparar mai a ella, sóc poc més que una diminuta espurna al seu costat.

La seva àvia la va mirar amb ulls tendres escoltant-la atentament, quan la seva néta va acabar la va consolar amb un somriure que la va tranquil·litzar:

– Nena meva, si sortissis amb nosaltres veuries quelcom que et sorprendria. Hi ha coses de la lluna que encara no saps…

– Què és això que jo no sé de la lluna que tots sabeu? -va preguntar la  cuca encuriosida.

– Doncs que la lluna no sempre brilla de la mateixa manera. Algunes nits enlluerna sencera o per la meitat. Fins i tot hi ha dies que només brilla una petita part o s’amaga i ens deixa tot el treball a nosaltres les cuques de llum.

– De veritat? Hi ha dies que no surt? -va preguntar la petita amb la boca mig oberta per la sorpresa.

– T’ho prometo! -va continuar explicant l’àvia-. La lluna canvia constantment, hi ha dies que creix i altres que es fa petita. Hi ha nits que és enorme o de color vermell i altres que es fa invisible i desapareix sota les ombres i els núvols. En canvi tu, petitona, sempre brillaràs amb la mateixa intensitat …

I aquella mateixa nit, la petita cuca de llum va sortir del lampati convençuda amb tota la seva família d’ il·luminar la nit mentre mirava la lluna amb un somriure d’orella a orella.

 

Conte de Tailàndia

Font: Casa Àsia

LA IMPORTÀNCIA D’EXPLICAR CONTES ALS NOSTRES FILLS

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES D'ANIMALS | Posted on 04-08-2014

 

 

 

la importància dels contes

 

 

 

Els contes contribueixen a la formació dels nens perquè desenvolupen la imaginació, enriqueixen el seu món interior, els permeten ampliar el vocabulari, millorar el llenguatge…

 

Contenen lliçons de moralitat, valors positius com: Amistat, Respecte, Empatia, Autonomia…

 

I de vegades mostren valors negatius: Odi, Avarícia, Enveja, Ira …

 

Amb ells aprenen a diferenciar entre el bé i el mal, a descobrir els sentiments com la por, tristesa, alegria…

 

Són una font valuosíssima d’aprenentatges enriquidors per a la vida.

 

L’Infant, escoltant contes, va integrant en el seu ésser tots aquests elements que l’ajudaran a reflexionar, debatre, tenir un sentit crític, créixer com a persona…

 

 

Tot plegat  una escola de vida.