L’ARANYA

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES D'INSECTES | Posted on 26-05-2014

 

 

 

L’aranya fa mitja

damunt d’una flor,

la tela que fila

és com si fos d’or.

 

Les mosques beneites

la miren badant;

no saben que un dia

potser hi moriran!

 

L’aranya, molt llesta,

segueix fent ganxet,

estira les potes

i  canta baixet.

 

Bofill, F.; Puig, A.; Serrat, F.

 

aranya

    LA CIGALA I LA FORMIGA

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 19-05-2014

YouTube. Produït per PLIQULA.

 

Vídeo del Conte de la Cigala i la Formiga amb Final Feliç.

 

 

Faula d’Isop:  La Cigala i la Formiga.

 

Que feliç era la cigala durant l’estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava gens ni mica: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres … però l’estiu, no és etern.

Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s’havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.

-Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred

– s’anava dient ella mateixa.

– I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?

I va pensar dintre seu.

-Potser vaig tenir temps durant l’estiu d’emmagatzemar provisions i construir-me un refugi?

-Doncs és clar que no! -va dir tota convençuda  -havia de cantar. Però els meus càntics ara no m’alimentaran.

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.

-Què vols? -Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.

El camp estava cobert per una gruixuda capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:

-Tinc gana i … i … estic morta de fred …

I la formiga va contestar :

-I a mi què m’expliques? Què feies al llarg de l’estiu, quan es poden trobar els aliments per tot arreu i és possible construir una casa?

-Jo? Cantava i cantava tot el dia -va respondre la cigala tota orgullosa.

-I què?  -va preguntar la formiga

-Doncs … res …  -va murmurar la cigala.

-Cantaves? doncs, per què no proves ara de ballar?

I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

 Moralina: 

 

Més val ser previngut, que no pas deixar les coses per fer.

 

 

EL CONILL

0

Posted by marta24 | Posted in POEMES ANIMALS TERRESTRES | Posted on 15-05-2014

0008157586B-849x565

 

TINC    UN    CONILL

Tinc un conill
que és molt eixerit,
si li toques la boca
et mossega el dit.
Larirum, larirum dei.

Tinc dos conills
són molt bons minyons,
sempre que puc
els faig molts petons.

Tinc tres conills
són molt sapastrots,
sempre que poden
em tiren els pots…

Tinc quatre conills
que són molt polits,
sempre que poden
es llepen els dits.

Tinc cinc conills
brillants com el sol,
sempre que puc
els porto a fer un vol…

P. Eliram
Adaptació: Xesco Boix

 

CANÇÓ 

 

LA GALLINA CLEMENTINA

0

Posted by marta24 | Posted in ELS MEUS CONTES | Posted on 08-05-2014

Vet aquí una vegada, que hi havia una gallina que es deia Clementina. Tenia cinc germanes que eren molt formoses i estaven ben plenes, totes tenien un aspecte immillorable. En canvi Clementina era petita i escanyolida, no era gaire agraciada, però ella s’ho prenia amb resignació.

Vivien en un corral petitó, al costat d’un gran mas de pagès, en una zona propera al bosc. En aquest corral, un dia el pagès hi va portar un gall. Es deia Bernat, era molt elegant i presumit i tenia enlluernades a totes les gallines, amb els seus quiquiriquics. Era esvelt i totes el trobaven tan atractiu…

LA GALLINA CLEMENTINA

Bernat, els explicava històries d’aventures que li havien succeït, que si un dia havia salvat una gallina d’esser menjada pel llop, que si  un altre dia havia espantat un corb que es menjava tot el gra del galliner… En les seves aventures ell sempre era l’heroi.

Les gallines l’escoltaven bocabadades i li reien les gràcies. Ell a canvi els tirava floretes, -que n’ets de bonica, ets tan simpàtica… En fi que era el Romeu del galliner. Clementina al igual que les seves germanes, també es va enamorar del gall Bernat, però ell no li feia cas. La trobava lletja, seca, poc interessant i s’estimava més les altres gallines que eren més maques. La petita gallina, estava tota moixa i deprimida. Les seves germanes li preguntaven què li passava, però ella no s’atrevia a explicar-los res.

Cada dia, si el temps ho permetia, la dona del pagès obria el corral i deixava sortir les gallines a prendre el sol i esbargir-se una miqueta. Clementina de vegades es quedava dins el galliner i es feia un tip de plorar, pensant que el seu amor no es veuria mai correspost.

Un dia, quan la pagesa va obrir el galliner, Clementina va aprofitar per fugir. Es va endinsar enmig del bosc i anava caminant, quan de sobte va trobar un porc senglar. Ella es va espantar molt i va començar a córrer i a cloquejar. Feia uns crits tan forts, que ben aviat tots els animals del bosc sabien que per allà hi rondava una gallina.

 La guineu, que era molt llesta, va ser la primera en adonar-se’n.

DSCN1245

Li queia la baba, només de pensar què menjaria per sopar. Aviat la va trobar.

-Carai,-es va dir la guineu, -però quina mena de gallina és aquesta, mes aviat és com una garsa, tan petitona i seca –pensava… però com que tenia molta gana, la va començar a seguir. La gallineta sentia unes passes darrera seu i estava molt espantada. Quan va veure que la guineu la seguia, va decidir tornar al corral cames ajudeu-me.

Un cop va arribar al corral, totes les seves germanes encara prenien el sol. Estaven totes al costat del gall escoltant una de les seves històries. Clementina va començar a cloquejar, -que ve la guineu!, que ve la guineu! La guineu, quan va veure les altres gallines tan formoses i el gall tant ben plantat passejant pel camp, no es va ni mirar  la Clementina i quan va passar pel costat del gall se li va llançar a sobre, el va agafar pel coll i va marxar corrents. Ningú el va poder auxiliar; la guineu havia estat molt ràpida.

La pagesa va sortir corrents quan va sentir el rebombori i es va adonar que el gall no hi era. A partir d’aquell dia, el pagès va fer un tancat, per evitar perdre més gallines.

DSCN1247

Les gallines estaven molt tristes i varen plorar molt la mort de Bernat. També Clementina que se’n sentia una mica culpable, però diuen que el temps ho cura tot.

I és que a vegades ser diferent té els seus avantatges. La gallina Clementina per causa de ser petitona i escarransida, es va escapar de la guineu.

Conte i dibuixos de Marta Vilà

 LES DUES CABRES

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 07-05-2014

 

Vet aquí que un dia, dues cabres de diferents ramats van decidir abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna. Per casualitat, es van trobar al cap d’uns dies, separades per un precipici; només un tronc, ben estret, unia els dos marges fent de pont. Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir; tossudes com eren, no es van voler avenir a cap raó, cadascuna volia que fos l’altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van arribar a la força; donant-se cops de banyes i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l’equilibri i totes dues es van estimbar.

Moralina:

*És més savi cooperar que ser obstinat i atreure la desgràcia.

Autor :   ISOP

 

foto dos cabres

   PRESENTACIÓ

0

Posted by marta24 | Posted in INICI / CONTACTE | Posted on 06-05-2014

Bon dia, sóc la Marta, una mare a la que li agraden molt els contes i sobretot els contes d’animals. Per això s’anomena així el blog.

Tinc dues filles de 10 anys i 6 anys, la meva aflicció va començar fa més o menys tres  anys, quan vaig escriure el meu primer conte, que vaig presentar a un concurs de contes. Evidentment no vaig guanyar, però m’ho vaig passar molt bé.

El conte, el vaig explicar a la meva filla gran que llavors tenia 7 anys i escoltava embadalida tot el que li deia. Llavors ella em va demanar que li escrivís un altre conte, d’un altre animal que va triar. I així va començar la meva afició per escriure contes.

Aquest blog serà familiar, les meves filles, sobretot la gran, també m’ajudaran una miqueta. Contindrà contes d’animals nostres, faules i contes populars, cançons, poemes, curiositats dels animals i molt coses més…

Espero que us agradi.

CONTACTE

Correu electrònic :  [email protected]