FINS AVIAT!

0

Posted by marta24 | Posted in General | Posted on 20-10-2016

 

 

Lamento comunicar  que degut a problemes informàtics

 

aquest blog deixarà  d’estar Actiu.

 

Poden seguir les nostres publicacions a:

 

 CONTES   D’ANIMALS

 

 

https://contesdeanimals.blogspot.com.es/

 

Moltes gràcies i disculpin les molèsties

 

 

Fins  Aviat !

 

ELS QUATRE DRACS

0

Posted by marta24 | Posted in CONTES DEL MÓN | Posted on 20-10-2016

 

 

sculpture-213822_1280

 

 

 

Fa molts i molts anys, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l’Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.

Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s’hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.

Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d’encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: “Déu dels cels, per favor, envia’ns pluja perquè puguin viure els nostres fills”.

Els dracs van veure que els camps d’arròs eren secs i els conreus s’havien fet malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.

– Que prima i feble està la gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.

Els altres dracs van fer que sí amb el cap.

– Vinga, anem a demanar a l’emperador Jade que plogui -va suggerir el drac llarg, i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l’allunyat palau celestial de l’emperador Jade.

Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l’arribada poc cerimoniosa dels dracs.

– Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!

– Però majestat, els conreus s’estan assecant i la gent s’està morint de gana! -va dir el drac llarg-. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!

L’emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s’hi avenia.

– Ah, d’acord! -va dir-. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.

– Gràcies, majestat -van dir a l’uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra. L’emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.

Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l’herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l’argila seca.

Els quatre dracs es van adonar que l’emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l’Est, el drac llarg va tenir una idea.

– El mar, que no és ple d’aigua? Hem d’absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.

Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l’única que tenien.

Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l’aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l’aigua del mar va caure en forma de pluja.

– Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals. Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d’arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.

L’emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.

– Com goseu fer ploure sense el meu permís? -va bramar quan van portar-li els dracs al davant-. És l’última vegada que em desobeïu!

Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l’aire volant i aterressin sobre els quatre dracs.

Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se’n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d’aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.

I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjian (el drac negre) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang (perlí) al sud, llunyà i tropical.

 

 

Conte  Xinès

 

Font:  Contes del món

EL TUCÀ

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes El Bosc Tropical | Posted on 17-10-2016

 

 

tucà

 

 

Quin bec més colossal,

 

obert és com una tisora.

 

El bec i els colors llampants

 

formen un conjunt impressionant.

 

 

 

Marta Vilà

 

 

 

 

Un tucà víctima d’una agressió per part d’un grup de joves,  

pot fer  una vida normal gràcies a una pròtesis.

UNA MARE PER L’OWEN

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEO - CONTES | Posted on 13-10-2016

 

 

 

 

Conte de l’Associació Pèrdues i Dol.

 

 

 Basat en una història real que ens mostra que les diferències no són

 

importants quan necessitem el recolzament d’un altre.

 

 

LA IGUANA

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes El Bosc Tropical | Posted on 10-10-2016

 

iguana-1197183_1280

 

 

És similar a  una sargantana

però més gran,  i amb algunes  diferències,

la cresta dorsal, sota la barbeta una papada

i una  alimentació  vegetariana.

 

 

S’enfila dalt dels arbres

amb unes  ungles afilades,

pot nedar i fer immersions,

i s’adapta a tots els entorns.

 

Marta Vilà

 

 

Les  iguanes  marines  de  les  illes Galápagos

 

ACUDIT 17: ELS ESTRUÇOS

0

Posted by marta24 | Posted in EXPLICA'M UN ACUDIT | Posted on 06-10-2016

 

estruç foto

 

 Per què els estruços no tenen plomes a les potes?

 

-Perquè corren que se les pelen!

 

 

ENDEVINA QUE ENDEVINARÀS…

0

Posted by marta24 | Posted in ENDEVINALLES CASOLANES | Posted on 06-10-2016

 

 

 

SEMPRE   VA   CARREGADA,

 

VIU   MOLTS    ANYS,

 

I    ÉS    MOLT  CALLADA.

 

 

Marta Vilà

 

Si no ho sabeu mireu el vídeo

 

 

 

EL PAÓ REIAL

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes El Bosc Tropical | Posted on 03-10-2016

 

 

peacock-818220_1280

 

La més exòtica de les aus,

de bellesa inigualable;

quan desplega les seves plomes,

la seva cua es transforma en corona.

Marta Vilà

 

 

 

 

Característiques del Paó Reial

 

 

LES OPINIONS DEL GALL

0

Posted by marta24 | Posted in FAULES | Posted on 29-09-2016

 

rooster-161546_1280

 

El gall canta clar i no dissimula el que pensa.

Diu la veritat, i la diu tota: alaba sense exagerar el que li sembla bé, i critica sense embuts el que li sembla malament.

Essent d’aquesta manera, hauria de tenir amics autèntics, doncs a qui no li ha d’agradar saber que aprecien les seves qualitats, i també d’altra banda, li ha d’agradar conèixer els seus defectes, per tractar de corregir-los.

Però, no sembla que sigui així:  i molts al contrari, acusen el gall de no tenir pèls a la llengua, o d’injust, i li tenen ràbia.

L’ovella, per exemple, no el pot veure: és veritat que en certes ocasions el gall va alabar la qualitat i valor de la seva llana i el seu amor matern; però també es va permetre insinuar que era pobre d’esperit: “Mireu com és.”

La cabra sense dubte, hauria conservat la seva amistat, si s’hagués limitat a parlar de la seva formalitat i de l’excel·lència de la seva llet; però també va dir d’ella que tenia el geni una mica capritxós: “Una mentida sens dubte.”

El txajà hauria quedat molt conforme d’escoltar que el gall alabava les seves abundants plomes, el seu color gris discret i el seu bonic plomatge; però no li va perdonar haver criticat el seu cant.

El ruc també tenia unes bones relacions amb el gall mentre comentava d’ell, la seva moderació i el seu amor al treball; però es va trencar el dia que es va atrevir a dir-li que els seus modals eren poc refinats: “Fixeu-vos!”

La viscatxa, no volia saber res del gall, i es mantenia a distància, doncs que la jutgés un senyor amb tants pocs mèrits, que ni tant sols mai se’n havia  recordat d’ella.

Moralina:

 

Per suau que sigui l’almívar de l’alabança, qualsevol àtom de crítica el torna amarg;

però més amarga  encara que la crítica, és la indiferència.

Autor: Godofredo Daireaux

 

File source: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tach%C3%A3_no_Parque_Nacional_da_Lagoa_do_Peixe.jpg

El Txajà Emplomallat

 

( Autor imatge: Nortondefeis)

 

 

viscacha

 

La Viscatxa

 

 

 Autor imatge: Alexandre Buisse (Nattfood)

 

 

EL TIGRE

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes El Bosc Tropical | Posted on 26-09-2016

 

 

tigre

 

 

Una presència que  espanta,

ullals prominents

i una pell ratllada

que és com una manta.

 

 

Extraordinària agilitat

i una gran potència.

Magnífic caçador

que camina sense fer remor.

 

 

Marta Vilà

 

 

 

 

Naixement  i  Vida dels Tigres

ELS ANIMALS SALVEN EL PLANETA

0

Posted by marta24 | Posted in VÍDEOS DIVERTITS | Posted on 22-09-2016

 

 

 

 

Els animals ens donen consells, perquè fem entre tots  el planeta més sostenible.

 

 

LA CACATUA

0

Posted by marta24 | Posted in Els nostres poemes El Bosc Tropical | Posted on 19-09-2016

 

parrot-1205368_1280

 

 

 

Un lloro que porta una cresta al cap,

 

que s’obre  i  es tanca com un ventall,

 

i   ens mostra com se sent,

 

sorprès , enfadat  o  content.

 

 

Marta Vilà

 

 

 

 

 

La cacatua negra, un animal misteriós

 

 

LA GARSA TRISTA

0

Posted by marta24 | Posted in ELS MEUS CONTES | Posted on 15-09-2016

 

Com cada primera, el bosc del pi gros, s’omple de colors, tots els animals estan molt contents, els ocells piulen més que de costum, les abelles s’afanyen a buscar flors i el bosc és  ple de rebombori, tothom és feliç. Tothom menys la Cloti,  la garsa.

La Cloti, no té ganes de sortir del niu i es passa tot el dia plorant. Què li deu passar?

La seva veïna, la senyora mallerenga, ho ha anat a explicar al metge, el mussol.

El mussol, l’examina:

-A veure obre bé el bec, la gola està perfecta, no hi ha cap infecció.

L’observa amb deteniment, les potes, la panxa… Li escolta el pit, però no aconsegueix esbrinar el motiu del seu ensopiment.
Amb els dies, la Cloti va empitjorant, es passa tot el dia al niu i porta el cap ben esperrucat, no té ganes ni de pentinar-se.

La senyora mallerenga li porta menjar perquè la Cloti no vol ni  sortir a caçar.

 

DSCN3038

 

-Escolta, això s’ha d’acabar! No pot ser que no et cuidis, mira quina cara que fas! Avui mateix sortirem a fer un volt, et passaré a buscar d’aquí una estona.

Però quan la senyora mallerenga torna, ella continua igual, amb cara de pocs amics i està feta un mar de llàgrimes.

-No serveixo per a res i ningú m’estima.

-No diguis això -li diu la mallerenga-. Vine! -i li fa una forta abraçada.

-Tothom té temporades dolentes, però això un dia et passarà, no te’n donaràs ni compte. Em sents? Ets una garsa fantàstica, molt simpàtica i una bona veïna, jo t’estimo molt i els altres animals del bosc també.

El senyor mussol està ben amoïnat i decideix reunir tots els amics de la Cloti per tal de trobar una solució.

La mallerenga, el cucut i la senyora pica-soques han anat a veure el mussol, són els seus millors amics.

-Escolteu!, -diu el mussol-. La Cloti està molt deprimida, hauríem d’intentar que s’animés una miqueta perquè s’ha aprimat molt i està molt dèbil.

-Jo crec -afegeix el cucut -que si busquem coses brillants que li agraden molt, potser aconseguirem animar-la.

-És una bona pensada! –exclama  la mallerenga.

I  tot d’una es posen tots a buscar pel bosc i demanen ajuda als altres animals .

Els esquirols han trobat un botó de nacre. És molt bonic i té molts colors.

Els pardals una cadena daurada preciosa. I la senyora pica-soques una moneda  molt antiga, l’ha fregada bé  i ara brilla com un raig de sol.

La mallerenga busca per tot els racons del bosc  i tot d’una, troba una atractiva garsa.

-Caram que ben plantat! –pensa-. Ep! Bon dia, sóc la senyora mallerenga.

-Jo em dic  Rudi i fa pocs dies que he arribat, encara no conec ningú.

-No t’amoïnis. Jo mateixa t’ensenyaré el bosc i et presentaré  tots els meus amics, són bona gent. Ara estem buscant coses brillants per ajudar a una amiga, que està molt trista i entre tots la volem animar. Ens voldries ajudar?

-Coses brillants? Cap problema, jo en tinc un munt!

I tot d’una treu dels seu niu una pila de tresors, una sivella de plata, una arracada i un anell de coure vell. La mallerenga queda bocabadada.

L’endemà, es troben tots sota el pi gros. Caram, quina pila de coses que s’han recollit. Ho han embolicat amb un paper de diari, i ara li van a portar.
La Cloti està  en el seu niu, quan de sobte, rep la sorpresa.

 

DSCN3037 - Còpia

 

-Ooooooooohh!, -diu quan obre el regal, es posa molt contenta, tots els animalets estan molt alegres i ella plora d’emoció. Dona les gràcies a tothom, no s’esperava un regal tan magnífic i la companyia de tots els seus amics. Però sent una mica de vergonya quan veu en Rudi, es posa vermella i el cor se li accelera; mai s’havia sentit així.

-Que guapo que és -pensa.

El mateix li passa a en Rudi, la troba tan maca.

La senyora mallerenga que és molt llesta aviat s’adona del que passa.

-Caram aquets dos s’agraden -sospita. I com qui no vol la cosa, fa que tots dos es facin amics.

La  Cloti és tan feliç al costat d’en  Rudi, ell  és tan amable i simpàtic amb ella. I com que tots dos estan molt enamorats es passen el dia explicant-se coses. Fan una parella fantàstica, i quan estan sols aprofiten per fer-se petonets.

Els amics de la Cloti se’n han adonat de la nova parella, i estan molt contents de veure com l’amor ha canviat la vida de la seva amiga. Ara la Cloti ja no està trista, se la veu tan radiant i feliç.

I per acabar-ho d’arrodonir, només queda que la Cloti i en Rudi culminin la seva relació amb un bon casament. I quan arribi el gran dia, de ben segur que la parella d’enamorats, convidaran a la festa, a tots els seus amics.

 

DSCN3039

Conte i dibuixos:   Marta Vilà