cnt- ait marinaalta

cntmarinaalta@gmail.com //Apartat de correus 159, 03720 BENISSA
cnt- ait marinaalta

Archive for the 'Cultura' Category

PRESENTACIÓ DEL “FRAGUA SOCIAL”

Posted in ANARQUISME, CNT, Cultura, Marina Alta on 18 d'abril de 2017 by cntmarinaalta

El proper dia 28 d’abril el SOV de CNT-AIT Marina Alta presenta a l’Ateneu Popular de Pedreguer el número 2 del Fragua Social, el periòdic portaveu de la Regional de Llevant de la CNT-AIT.

TORNA EL ” FRAGUA SOCIAL “

Posted in ANARQUISME, CNT, Cultura on 22 de juliol de 2016 by cntmarinaalta

1466949279

TORNA EL “FRAGUA SOCIAL”

Encenem la FRAGUA. Editorial del Farga Social, portaveu de la Regional de Llevant Traiem, en paper i pdf, l’òrgan d’expressió de la Regional de Llevant de la CNT-AIT. A la pestanya de Fragua Social podràs llegir-lo i descarregar-te’l. Per a comandes o subscripcions tenim el correu: fraguasocial@riseup.net Publiquem aquí l’editorial que encapçala aquesta nova època del Fragua, número en record i memòria del company Blaki, mort recentment. Que la terra et sigua lleu company! “Som responsablement conscients que les nostres referències històriques componen una part determinant de les aspiracions presents que perseguim. En aquest número i en aquestes circumstàncies tan concloents per al nostre moviment, els que ens sentim hereus morals del treball editorial llevantí d’antics companys redactors com Manuel Villar o Gastón Leval, entre d’altres, tornem a treure, en la seva cinquena època, el Fragua Social com òrgan d’expressió de la Regional de Llevant de la CNT-AIT. Les circumstàncies esmentades, descrites al llarg de les aportacions d’aquest primer número, ens conviden també a recordar un esdeveniment, veritablement important, l’any 1873 esdevingut en la ciutat d’Alcoi: la Primera Internacional es va situar al carrer Font del vidre, i poc temps després, la població es va revoltar contra la patronal desenvolupant la coneguda “revolució del Petroli”. El proletariat alcoià va ser capaç d’organitzar-se i estructurar-se com un moviment reivindicatiu i revolucionari. Aquest va ser el germen de la CNT. Transcorreguts més de 100 anys, ha arribat el moment d’enfortir les estructures federatives entre els sindicats ara que el capitalisme s’ha disfressat, imposant fins on ha pogut el seu funcionament, fins i tot en el que fins ara havia estat el sindicat anarcosindicalista per excel·lència, la CNT . Tenim moltes proves evidents: assalariats encoberts en gabinets tècnics professionalitzats (GTC) amb una desviació implícit del fons utilitzat antany per a la solidaritat amb els presos practicants de l’acció directa, implantació d’un criteri burgès en la presa de decisions i frau en aquesta mateixa per la compra de vots, política aplicada dins de la Confederació amb els préstecs de patrimoni per a adquisició de locals, els quals no han de pertànyer als sindicats que els paguen, o han pagat, sinó al SPCC, possibilisme en la negociació amb la patronal en forma de acceptació de condicions contràries als principis tàctiques i finalitats (PTF) … i, en definitiva, desvinculació palmària de l’AIT / IWA al més pur estil marxista, amb intent de suplantació constituint una internacional paral·lela. Ha arribat el moment de re-estructurar, no reconstituir doncs no podem constituir una cosa que no ha deixat d’estar constituït, tampoc re-estructurar a aquesta CNT que ha assumit les tesis del capitalisme, sinó als sindicats, que, per voluntat pròpia o inorgànica i impròpia decisió, estan desfederados o marginats. Ha arribat l’hora de la nostra autèntica CNT-AIT solidària, que no renuncia als PTF i que se sent membre de l’AIT en plenes funcions. Com ja es va dir alguna vegada: “hem deixat de ser enclusa per ser martell”. Tornem a plantejar un escenari perquè, durant els propers 25 i 26 de Juny, els autèntics anarcosindicalistes de la CNT-AIT solidifiquen els seus principis, la seva incondicional pertinença a l’AIT i debatin en una Conferència Confederal, assaig i avantsala d’un Congrés d’aquesta CNT-AIT que tots volem, com a fonamental eina dels treballadors en la lluita contra el capitalisme i l’estat. És hora d’apuntalar el com i per on ha de la nostra estimada i re-estructurada Organització moure en un futur. Entenem i donem suport també als sindicats que, en el seu particular circumstància, romanguen vinculats a la CNT, hui segrestada, en pràctica dels seus acords adscrits a la seua natural autonomia, sempre que la seua posició sigui de resistència i rebel·lia, condició que ens situa en la mateixa línia d’actuació per al present i el futur. El camí ens unirà per la nostra condició de caminants cap al comú ideal anarquista. En conclusió, anem a assistir il·lusionats a una nova etapa que afrontem amb la mateixa voluntat que antany, amb reptes i dificultats actuals però arrelats en els principis anarquistes que fan que l’anarcosindicalisme seguisca sent imprescindible en el nostre territori per a la revolució que volem … Encenem, de nou, la Farga. “

ORIOL SOLÉ SUGRANYES, 40 ANYS DESPRÉS

Posted in ANARQUISME, CNT, Cultura on 12 de maig de 2016 by cntmarinaalta

IMG-20160512-WA0005

El Sindicat de CNT-AIT Marina Alta i el CSA La Mistelera organitzen conjuntament en el local del CSA un acte de record i homenatge on presentarem el llibre “Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després”. Serà a càrrec de Ricard De Vargas Golarons, ex-membre del MIL i de Txus De La Arena, ex-membre d’ETA i del MIL. L’acte serà a el dimecres 25 de maig a les 20 hores al CSA La Mistelera de La Xara.

UN POC D’HISTÒRIA.

El 6 d’abril de 1976 la guàrdia civil espanyola assassinava a trets el barceloní Oriol Solé Sugranyes (1948-1976). Era un activista llibertari, membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), com Salvador Puig Antich. Aquesta organització, activa durant els anys setanta, no lluitava solament contra el franquisme, sinó que s’inspirava en moviments que actuaven contra democràcies consolidades, com ara els situacionistes francesos. L’arrel anticapitalista i revolucionària anava més enllà de l’antifranquisme. De fet, Oriol Solé fou detingut l’any 1973 després d’expropiar una sucursal de La Caixa, i va ser empresonat a la presó de Segòvia. Juntament amb més presos, va escapar-se’n en una fugida en massa, de 29 persones, la majoria d’ETA. És la famosa Fugida de Segòvia, convertida en film per Imanol Uribe. Tanmateix, la guàrdia civil va enxampar-lo i abatre’l quan era a punt de travessar la frontera. Com diu Ricard de Vargas Golarons, company seu de militància llibertària, es va morir ‘a cinc-cents metres de la llibertat’.

Ara ,doncs, fa quaranta anys que Oriol Solé va caure abatut a trets per la guàrdia civil. I precisament ara surt a la venda el llibre ‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’

‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’
El llibre que es presentarà al CSA La Mistelera, ‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’ mostra les mil cares d’Oriol Solé Sugranyes. Editat per Descontrol, i coordinat per Ricard de Vargas Golarons, repassa múltiples facetes d’Oriol Solé Sugranyes. Des de la infantesa a l’evolució ideològica que va viure fins arribar al moviment llibertari, passant per les cartes que escrigué de la presó estant. El llibre aplega els testimonis de 26 persones que el van conèixer o estudiar. Hi trobem, per exemple, l’interessant capítol de 35 pàgines ‘Oriol Solé i el MIL’, de Sergi Rosés Cordovilla, segurament l’expert més rigorós sobre l’organització revolucionària i llibertària MIL. Però la majoria de testimoniatges són peces curtes, de tres pàgines o quatre, que ofereixen una visió calidoscòpica d’Oriol Solé. Hi trobem l’emotiu homenatge que li van fer l’any 2008 al lloc on el van matar, amb una narració del periodista Xavier Montanyà. També hi parlen amics d’infantesa (Oriol Solà o Dolors Ribot) i d’adolescència, com Laura Fusté. El prevere Pedro José Ynaranja i Nemesi Solà recorden els anys d’escolta d’Oriol Solé i expliquen com el veien des d’una perspectiva cristiana. Joan Calsapeu Layret recorda l’exili de Solé a França, on van coincidir amb el revolucionari Jean Marc Rouillan, que  parla en un dels capítols del llibre, com també el seu germà, Jordi Solé Sugranyes, l’impressor del MIL, que comença el capítol així: ‘Les presons i la mort són conceptes inseparables en el MIL. Salvador/Metge, Oriol/Víctor, Santi/Petit, Emili/Pedrals, Jean-Claude/Cricri, s’han quedat pel camí. Totes aquestes morts han fet del MIL el grup antiautoritari a qui se li han dedicat més treballs, llibres, articles, documentals, pel·lícules i difusió mediàtica, i que avui encara en parlem.’ Jordi Solé parla de la influència sobre el MIL dels maquis, Che Guevara, els Tupamaros, els situacionistes del 68 i els obrers anticapitalistes de Barcelona. Hi ha més aportacions interessants. Per exemple, les de membres d’ETA, com Jesús de la Arena, que expliquen el seu viratge cap a l’anarquisme gràcies a persones com Santi Soler Amigó o Oriol Solé mateix. També hi escriuen militants del FAC i es recupera l’homilia que Lluís Maria Xirinacs va llegir a la parròquia de la Concepció de Barcelona tres dies després de la seva mort. Documents del MIL i les cartes que Oriol Solé va escriure des de la presó completen un llibre de 284 planes.

CONCERT AL LOCAL DE CNT-AIT ALCOI

Posted in Cultura on 2 de desembre de 2015 by cntmarinaalta

Cartel pedro soriano

Aquest dissabte 5 de desembre tindrà lloc al local de CNT-AIT Alcoi el concert del cantautor Pedro Soriano a les 19 hores.

El local es troba al Carrer Sant Vicent Ferrer nº 19.