cnt- ait marinaalta

cntmarinaalta@gmail.com //Apartat de correus 159, 03720 BENISSA
cnt- ait marinaalta

TORNA EL ” FRAGUA SOCIAL “

1466949279

TORNA EL “FRAGUA SOCIAL”

Encenem la FRAGUA. Editorial del Farga Social, portaveu de la Regional de Llevant Traiem, en paper i pdf, l’òrgan d’expressió de la Regional de Llevant de la CNT-AIT. A la pestanya de Fragua Social podràs llegir-lo i descarregar-te’l. Per a comandes o subscripcions tenim el correu: fraguasocial@riseup.net Publiquem aquí l’editorial que encapçala aquesta nova època del Fragua, número en record i memòria del company Blaki, mort recentment. Que la terra et sigua lleu company! “Som responsablement conscients que les nostres referències històriques componen una part determinant de les aspiracions presents que perseguim. En aquest número i en aquestes circumstàncies tan concloents per al nostre moviment, els que ens sentim hereus morals del treball editorial llevantí d’antics companys redactors com Manuel Villar o Gastón Leval, entre d’altres, tornem a treure, en la seva cinquena època, el Fragua Social com òrgan d’expressió de la Regional de Llevant de la CNT-AIT. Les circumstàncies esmentades, descrites al llarg de les aportacions d’aquest primer número, ens conviden també a recordar un esdeveniment, veritablement important, l’any 1873 esdevingut en la ciutat d’Alcoi: la Primera Internacional es va situar al carrer Font del vidre, i poc temps després, la població es va revoltar contra la patronal desenvolupant la coneguda “revolució del Petroli”. El proletariat alcoià va ser capaç d’organitzar-se i estructurar-se com un moviment reivindicatiu i revolucionari. Aquest va ser el germen de la CNT. Transcorreguts més de 100 anys, ha arribat el moment d’enfortir les estructures federatives entre els sindicats ara que el capitalisme s’ha disfressat, imposant fins on ha pogut el seu funcionament, fins i tot en el que fins ara havia estat el sindicat anarcosindicalista per excel·lència, la CNT . Tenim moltes proves evidents: assalariats encoberts en gabinets tècnics professionalitzats (GTC) amb una desviació implícit del fons utilitzat antany per a la solidaritat amb els presos practicants de l’acció directa, implantació d’un criteri burgès en la presa de decisions i frau en aquesta mateixa per la compra de vots, política aplicada dins de la Confederació amb els préstecs de patrimoni per a adquisició de locals, els quals no han de pertànyer als sindicats que els paguen, o han pagat, sinó al SPCC, possibilisme en la negociació amb la patronal en forma de acceptació de condicions contràries als principis tàctiques i finalitats (PTF) … i, en definitiva, desvinculació palmària de l’AIT / IWA al més pur estil marxista, amb intent de suplantació constituint una internacional paral·lela. Ha arribat el moment de re-estructurar, no reconstituir doncs no podem constituir una cosa que no ha deixat d’estar constituït, tampoc re-estructurar a aquesta CNT que ha assumit les tesis del capitalisme, sinó als sindicats, que, per voluntat pròpia o inorgànica i impròpia decisió, estan desfederados o marginats. Ha arribat l’hora de la nostra autèntica CNT-AIT solidària, que no renuncia als PTF i que se sent membre de l’AIT en plenes funcions. Com ja es va dir alguna vegada: “hem deixat de ser enclusa per ser martell”. Tornem a plantejar un escenari perquè, durant els propers 25 i 26 de Juny, els autèntics anarcosindicalistes de la CNT-AIT solidifiquen els seus principis, la seva incondicional pertinença a l’AIT i debatin en una Conferència Confederal, assaig i avantsala d’un Congrés d’aquesta CNT-AIT que tots volem, com a fonamental eina dels treballadors en la lluita contra el capitalisme i l’estat. És hora d’apuntalar el com i per on ha de la nostra estimada i re-estructurada Organització moure en un futur. Entenem i donem suport també als sindicats que, en el seu particular circumstància, romanguen vinculats a la CNT, hui segrestada, en pràctica dels seus acords adscrits a la seua natural autonomia, sempre que la seua posició sigui de resistència i rebel·lia, condició que ens situa en la mateixa línia d’actuació per al present i el futur. El camí ens unirà per la nostra condició de caminants cap al comú ideal anarquista. En conclusió, anem a assistir il·lusionats a una nova etapa que afrontem amb la mateixa voluntat que antany, amb reptes i dificultats actuals però arrelats en els principis anarquistes que fan que l’anarcosindicalisme seguisca sent imprescindible en el nostre territori per a la revolució que volem … Encenem, de nou, la Farga. “

Leave a Reply