cnt- ait marinaalta

cntmarinaalta@gmail.com //Apartat de correus 159, 03720 BENISSA
cnt- ait marinaalta

Respecte a la denúncia d’UGT a l’Ajuntament de Benissa i a la mercantil Benissa Impuls S.A.

Posted in CNT, Marina Alta on 24 de setembre de 2017 by cntmarinaalta

NOTA DE PREMSA
Respecte a la denúncia d’UGT a l’Ajuntament de Benissa i a la mercantil Benissa Impuls S.A.

El dia 25/08/2017, en un mitjà digital de Benissa, s’anuncia que “UGT mitjançant el seu Secretari de la Federació de Serveis Públics ha presentat davant la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social d’Alacant un escrit pel qual es denúncia en matèria de negociació col•lectiva i vulneració del dret a la llibertat sindical a l’Ajuntament de Benissa i a la mercantil pública Benissa Impuls presidida pel batle, Abel Cardona”.

En la mateixa notícia, el mitjà digital local comunica que, ha tingut accés al document de la denúncia. No poden parlar igual els mateixos treballadors i treballadores de Benissa Impuls S.A, que el Senyor Miguel Chinchilla, com secretari de la Federació a la qual “pertany” el Comitè d’Empresa de “majoria absoluta”, “representa”.

Tanmateix resulta paradoxal i contradictori que l’enllaç facilitat per argumentar dita denúncia es remet a una entrevista d’aquest mateix mitjà, feta al mateix senyor, amb data 27/07/2017, amb la qual s’anomena que “… des de la UGT es posa de manifest que quan el batle nega la major i té intenció de negociar amb els treballadors de cadascun dels departaments se li convida a reflexionar sobre això, ja que d’insistir en la seva postura des del sindicat es tendria que acudir als tribunals, a magistratura de treball, a inspecció de treball i si fera falta comptar amb els treballadors i realitzar una vaga amb la finalitat de fer respectar els drets de tots ells…” quan, precisament, uns paràgrafs abans es diu que la UGT “en cap moment hem traslladat al Consell d’Administració de l’empresa en les reunions mantesses, res que no vingués precedit per una assemblea amb els treballadors…” Cal preguntar-se en quína assemblea de treballadors es va decidir que, arribats a aquest cas, la UGT, en representació “de tots ells” puguera fer tal “invitació”?

Des de la Secció Sindical de CNT-AIT volem fer un recordatori. L’Organització Internacional del Treball (OIT), on està adherida la UGT, en el seu Conveni núm. 135 “sobre protecció i facilitats a representants dels treballadors en l’empresa”, de 23 de Juny de 1971, declara a l’article 5è “que quan en una mateixa empresa hagen representants sindicals i representants electes, s’hauran d’adoptar mesures apropiades, si fos necessari, per a garantir que l’existència de representants electes no s’utilitze en detriment de la posició dels sindicats interessats o de llurs representants i per a fomentar la col•laboració en tot assumpte pertinent entre els representants electes i els sindicats interessats i llurs representants”, paraules que encaixarien amb aquell primer Tractat de Treball a Benissa, ara fa 82 anys, signat per UGT i CNT.

Per tant, aquest article 5é, en primer lloc es fa ressò del doble canal de representació que pot existir a una empresa els representants electes (canal unitari) i els representants sindicals (canal sindical); i en segon lloc afirma que no es pot utilitzar el primer tipus de representació en detriment del segon. Però, malauradament, el Senyor Miguel Chinchilla, Secretari de la Federació de Serveis Públics d’UGT a les Marines, en representació del Comitè d’Empresa, eixit de les darreres eleccions sindicals (2015), va excloure a la Secció Sindical de CNT-AIT de les reunions de l’esmentat comitè i de la Mesa Negociadora.

Cert és que a l’estat espanyol hi ha una llarga tradició en aquesta discriminació, però això no serà motiu suficient, ja que, quan es personi el Senyor Inspector a l’empresa, amb l’objectiu d’estudiar en matèria de negociació col•lectiva i vulneració del dret a la llibertat sindical, la secció de CNT-AIT de BENISSA IMPULS, estarà disposta a facilitar-li, sense cap problema, la tasca.

En aquest sentit, cal informar que la dita secció sindical està reconeguda per l’empresa des de la seva constitució (15/03/2007) i, fins maig de 2015, ha vingut assistint a les reunions dels diferents comitès d’empresa, tal com marca el 3r punt de l’article 10, títol IV, de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical, com es pot constatar a les actes corresponents. També cal dir que, com la llei 7/2007 sobre la Mesa Negociadora de l’Administració Pública està datada el 12/04/2007 i la constitució i registre legal de la Secció Sindical de CNT-AIT és clarament anterior, doncs la interpretació “particular” del Senyor Miguel Chinchilla de la dita llei 7/2007 amb la que pretén excloure a la secció podría resultar extemporània o fora de lloc.

Davant de tot això, quin ha sigut el paper dels companys membres del comitè d’empresa? Com els “representants de tots els treballadors” poden permetre tal vulneració? Ara suposem una possibilitat: un dia, ells mateixos, els membres del Comitè d’Empresa, es cansen del canal unitari o d’UGT o CCOO i volen constituir una secció sindical, com afiliats a qualsevol altre sindicat i arreglo a l’esmentat Títol IV de la L.O.L.S, no tindrien, per tant, dret a estar presents a les reunions del comitè d’empresa i a la Mesa Negociadora?

El motiu aparentment esgrimit per algun dels seus membres ha sigut que, la secció sindical de CNT-AIT va fer una “vergonyosa” campanya abstencionista a les darreres eleccions sindicals. Efectivament, com fa més de 100 anys i hi haurà qui es preguntarà per què. Doncs la resposta és senzilla i, per a res, pot provocar cap vergonya:
1r.- Perquè amb les eleccions sindicals s’externalitza al sindicat de l’empresa, frenant-se el procés d’organització dels treballadors i anul•lant-se l’assemblea.
2n- Es condueix al sindicalisme a una nova mena de “verticalisme”.
3r.- Les eleccions sols serveixen per a integrar als treballadors i treballadores en el sistema electoral, on uns voten i altres decideixen. Aquest procés anul•la al sindicat com organització per representar i actuar.

La representació dels treballadors és una cosa molt seriosa i les eleccions sindicals fonamentalment serveixen per a legitimar a persones perquè puguin negociar en el nom de “tots els treballadors”. Els mitjans patronals i estatals han sigut sempre els mateixos: dividir als treballadors, privilegiar a uns grups determinats i erigir-los, no sols en interlocutors vàlids, sinó també en interlocutors únics. Diem abans que, a l’estat espanyol hi ha una llarga tradició en aquestes pràctiques de donar prioritat al canal unitari envers el sindical. La gènesi la trobem als anys 20 i 30 del segle passat, quan el dictador Primo de Rivera associa a la seva causa al partit socialista i a l’UGT en l’intent de fer prevaler la pràctica dels “Comitès Paritaris” entre patrons i obrers, i quan, ja en la II República, els socialistes en el poder, i per la seva llei d’Abril de 1932, tracten d’imposar la mateixa estructura de Primo amb el nom de “Jurats Mixtes”. En ambdós casos, tals intents varen fracassar, sobretot, per l’oposició i força de la CNT-AIT, però, vist amb els ulls d’avui, podem afirmar que aquests intents primoriveristes i socialo-ugetistes foren el gèrmen dels actuals Comitès d’Empresa i similars, ja que després foren “beatificats” pel dictador Franco, amb l’elecció dels “Enllaços Sindicals” de l’anomenat Sindicat Vertical, on els treballadors estaven obligats a elegir als seus “representants” i encara que els altres sindicats estaven prohibits, els membres de CCOO, d’USO, sectors cristians i comunistes, participaven en aquestes com “independents”. La CNT-AIT i, en aquest mateix moment, paradoxes de la història, també la UGT, boicotejaven aquests processos electorals per tractar-se de simples farses destinades a sostenir la dictadura donant-li aire democràtic, i eliminar qualsevol tipus de conflicte social. Quan va morir el Dictador, desaparegué el Sindicat Vertical degut a les moltíssimes protestes dels treballadors l’any 1976. Als hereus del franquisme, l’UCD, amb els famosos “Pactes de la Moncloa” (coneguts pel nom de la “Partició del Pastel”), acabaren amb el procés de “beatificació” i “santificaren” definitivament aquesta “artifici” de les eleccions sindicals en les quals començaren a participar tots els sindicats actualment existents, amb tan sols l’única oposició de la CNT-AIT.
D’ençà, la cosa es ben senzilla i tal vegada “vergonyosa”. Els “sindicats” solen montar les seves candidatures amb qualsevol persona que es preste a això. No valoren les qualitats dels candidats (no es fixen en estudiar ni tan sols si estan afiliats o no o si els candidats, al menys, han secundat les darreres vagues generals), sinò busquen a quanta més gent millor (de fet, els infravaloren ja que, d’alguna manera, van a aprofitar-se d’ells). L’objectiu no és altre que presentar moltes candidatures , traure molts delegats i molts vots. Com la Llei otorga una sèrie de privilegis als candidats elegits, molts dels candidats es presenten a les eleccions per a obtindre prebendes: hores sindicals, estabilitat al lloc de treball, llibertat de moviments…
Podriem enumerar més comèdies, rituals i dades de les quals tenim constància de l’abans i el durant les eleccions sindicals. Tan sols parlarem sintèticament d’algunes de les conseqüències: tancaments d’empreses, reconversions industrials, convenis absolets, reformes… i, sobretot, l’aparició en els Butlletins Oficials de l’Estat, els Documents Oficials de la Generalitat Valenciana i els Butlletins Oficials de la Província, de les subvencions i els sindicats destinataris, participants en les eleccions sindicals. Aquest és el motiu fonamental, en un moment on l’afiliació als sindicats està sota mínims: les subvencions són “necessàries” per a, entre altres coses, poder pagar a molts lliberats amb l’etiqueta de “sindicalistes”. I clar l’Estat capitalista, més interesat en afavorir als bancs que als treballadors i treballadores, coneixedor d’aquesta “dependència”, juga amb als sindicats subvencionats, com un gat amb la seua presa.
Així, traslladant el tema a la circumstància a Benissa Impuls, com el nombre de treballadors i treballadores sindicats és el que és, doncs el que passa no és més que una conseqüència de tot això. En aquest context, “una vegada coneguda la situació que travessa Benissa Impuls, s’ha plantejat per part de l’Ajuntament la realització d’una Assemblea General amb tot l’equip humà de la societat. L’objectiu d’aquesta Assemblea és que el procés per a regular les condicions laborals d’aquesta mercantil es decidisca entre totes les persones que allí treballen, i que participen el nombre més gran possible de treballadors i treballadores. Una Assemblea que se celebrarà durant el pròxim mes de setembre. Cal assenyalar, arribat aquest punt, que la reunió, merament informativa, es realitzarà amb la convocatòria a la totalitat de treballadors i treballadores de la societat. En aquest cas la convocatòria s’ha decidit sobre la totalitat dels empleats i empleades i no amb el comité d’empresa, en entendre el caràcter de l’acció i la voluntat d’aquest equip de govern d’obrir la participació de totes les parts implicades”(publicat en un mitjà digital benissenc el 01/08/2017).
Davant això, el Senyor Chinchilla denúncia al batle de l’Ajuntament de Benissa i president de Benissa Impuls per vulnerar “els seus drets de representativitat” i la iniciativa de l’Ajuntament sembla que s’ha quedat bloquetjada, però la pregunta es: Qualsevol empresari (o president d’una empresa pública) no pot un dia convocar una reunió informativa a tots els treballadors i treballadores de la suposta empresa, amb independència de les seves simpaties i militàncies sindicals, per a parlar, per ejemple, de la regulació de les condicions laborals?

Des de la Secció Sindical de CNT-AIT pensem que sí. Es més, aquest intent agrada a aquesta secció, donat que si els treballadors i treballadores de Benissa Impuls pugueren defendre els seus drets i reivindicacions directament, sense intermediaris, estaría en concordància en les pràctiques sindicals de la mateixa CNT-AIT, sempre que es realitzara d’una manera organitzada i conscient.

De fet, aquesta iniciativa “participativa” no és nova. Els treballadors de l’Ecoparc Municipal, gestionat per Benissa Impuls, a Agost de 2007, ja varen intentar treballar en aquesta direcció, davant la “irregular” elecció del, per aquells temps, delegat de personal, com a representant del canal unitari.

Aquesta proposta del Govern Municipal de Benissa és, fins a cert punt, valenta, però complicada de portar a bon port. Més que res, perquè, a banda dels “intersesos de representativitat”, la manca d’afiliació als sindicats i conseqüent desconscienciatzió dels treballadors com a membres de la classe treballadora a la que pertanyen, provoquen una formació escassa en deures i drets.

Però, per a nosaltres, no va a quedar i participarem de bona gana, si ens convoquen.

Secció Sindical de CNT-AIT en Benissa Impuls

Si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu!

PRESENTACIÓ DEL “FRAGUA SOCIAL”

Posted in ANARQUISME, CNT, Cultura, Marina Alta on 18 d'abril de 2017 by cntmarinaalta

El proper dia 28 d’abril el SOV de CNT-AIT Marina Alta presenta a l’Ateneu Popular de Pedreguer el número 2 del Fragua Social, el periòdic portaveu de la Regional de Llevant de la CNT-AIT.

CONGRÉS DE RE-ESTRUCTURACIÓ DE CNT-AIT

Posted in ANARQUISME, CNT on 18 d'abril de 2017 by cntmarinaalta

 

Comunicat del Congrés de la CNT-AIT a tots els treballadors i lluitadors

A tots els anarcosindicalistes i simpatitzants.

Des de diversos sindicats de la CNT-AIT que van marxar de l’ara anomenada “CNT”, al costat d’altres que segueixen en ella però mantenen una postura crítica, així com molts que van ser expulsats o purgats per les seves denúncies d’irregularitats comeses, ens hem reunit a Villalonga del 13 al 16 d’abril de 2017, al Congrés de Reestructuració de l’organització anarcosindicalista. Volem comunicar a l’opinió pública en general els motius i resolucions del nostre Congrés i realitzar una crida per unir-se a la nostra organització per potenciar l’anarcosindicalisme revolucionari, antiautoritari i emancipador.

Motivacions: En els últims anys el que ara s’anomena “CNT” ha anat patint una deriva ideològica en tots els sentits, sofrint amb això una sèrie de situacions escandaloses, on s’ha fet freqüent l’absència d’assemblees, la ruptura del pacte confederal i del federalisme, la manca de solidaritat, la inexistència d’transparencia (1), decisions ejecutivistes dels comitès, compra de vots, falsificacions d’acords, comitès que veten a sindicats o propostes d’aquests, centralisme (2) i fins agressions. Aquesta deriva ha produït una evident debilitat en tal CNT que qualsevol pot comprovar: necessitat de remunerats per absència de militants, incapacitat de publicar el periòdic CNT, reducció del nombre de sindicats a la confederació … Però sobretot, ha provocat un fet greu que és l’expulsió de la CNT per l’AIT, la nostra Internacional que estableix l’anarcosindicalisme pel món, per les nombrosíssimes irregularitats que ha comès la seva secció espanyola, la “CNT”, entre elles la de no cotizar (3), com estableix els estatuts, així com fomentar una internacional paral•lela, per l’únic motiu de no aconseguir imposar els seus acords en els congressos de la AIT (4).

El Congrés de Reestructuració: Per tot això ens hem reunit per estructurar tota la dispersió existent entre els nombrosos sindicats anarcosindicalistes que hi ha a la geografia espanyola, per afirmar l’anarcosindicalisme i els valors que l’han inspirat, especialment l’acció directa i la participació front al parlamentarisme i el representativismo burgès que s’estan injectant en organitzacions suposadament revolucionàries, inclosa l’autodenominada “CNT”.

Per això hem pres els següents acords:

– Dotar-nos d’uns nous estatuts nets d’articles que han donat peu, o puguin donar, a pràctiques autoritàries, estructures verticalistes i comitès ejecutivistes. En canvi, es fomenta el consens entre sindicats, una potenciació dels recursos per als organismes locals i una major autonomia enfront dels comitès, que queden reduïts a autèntics òrgans de gestió que es limiten a la simple coordinació.

– L’adhesió a l’AIT de la CNT, sent aquesta la seva secció espanyola, posant fi a la situació irregular que ha promogut el comitè de la “CNT” no reestructurada, i contribuint a la promoció de l’internacionalisme que és tan necessari per a l’oposició de un món globalitzat pel capitalisme, qüestió que caracteritza el veritable anarcosindicalisme, i no aquest colonialisme d’una “CNT” impositiva i irracional.

– Ens considerem com la continuïtat de la CNT creada el 1910, l’anarcosindicalista i històrica.

– Una crida a tots els anarcosindicalistes de la geografia espanyola per reprendre el ressorgir de l’anarcosindicalisme i posar-lo al lloc que li correspon: ser una referència emancipadora i alliberadora de la classe obrera a tot el món.

Des Villalonga, una salutació llibertària, solidària i internacionalista a totes les persones, grups i organitzacions que aspiren a la llibertat.

(1). Tal absència, per exemple, va promoure el robatori de 20.000 euros de la tresoreria de la CNT per part del secretari general amb seu a Valladolid, descobert per un enfrontament dins dels comitès autoritaris de la CNT no-reestructurada i no per la tramitació dels documents originals tal com passava abans de 2012.

(2). Per exemple: El diari CNT no es nomena pels sindicats o els plens de regionals, sinó pel Comitè Confederal, des del XI Congrés reformista de Saragossa.

(3). Resulta paradoxal, perquè molts sindicats purgats o expulsats ho han estat per no cotitzar a la CNT, encara existint motius de causa major per a això, mentre que no es cotitza a l’AIT perquè calia pagar un Gabinet Jurídic de “amiguets” el cost era vuit vegades superior al que es devia cotitzar a l’AIT, abandonant l’ús anterior d’ advocades que es buscaven per casos concrets. Tal Gabinet absorbeix tots els recursos destinats a l’ajuda i lluita per la població presa que col•labora amb CNT-AIT d’alguna manera.

(4). Aquesta decisió ha estat realitzada pels comitès de la CNT sense cap acord dels sindicats ni de Congrés. L’eixida de l’AIT ni tan sols es proposà a l’XIé Congrés de la denominada “CNT”.

 

PIQUET CONTRA CONSUM A BENISSA

Posted in General on 3 d'agost de 2016 by cntmarinaalta

IMG-20160730-WA0013

PIQUET DE CNT-AIT AL CONSUM DE BENISSA

El passat 30 de juliol la CNT-AIT vam fer un piquet informatiu a les portes del supermercat Consum de Benissa. El motiu del mateix és el conflicte obert entre el nostre sindicat i la “cooperativa” Consum per la vulneració dels drets de dos treballadors en el centre de treball d’Albacete. En el piquet es van repartir fulls amb la informació del conflicte que aquesta empresa ens a obligat a obrir contra ella i es va parlar amb clients i transeünts sobre les condicions de treball en aquesta “idíl.lica” cooperativa.

IMG_20160803_203319IMG_20160803_203323

En el piquet participaren militants de diversos sindicats de la Regional de Llevant de la CNT-AIT que fóren identificats de forma totalment arbitrària tant per la policia local de Benissa com per la guàrdia civil. Cosa la qual ens dóna una idea d’on vivim i de part de qui està l’estat i els seus servidors. El conflicte resta obert i seguirem mamprenent les accions que considerem necessàries fins la ressolució favorable del conflicte. Salut i anarquia.

L’emancipació dels treballadors ha de ser obra d’ells mateixos.

CONCLUSIONS DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE SINDICATS PER A LA RE-ESTRUCTURACIÓ DE LA CNT-AIT

Posted in ANARQUISME, CNT on 22 de juliol de 2016 by cntmarinaalta

pegatina_boceto1

CONCLUSIONS DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE SINDICATS PER A LA RE-ESTRUCTURACIÓ DE LA CNT-AIT

En els dies 25 i 26 de juny va tenir lloc la Conferència Nacional de Sindicats convocada per la Regional de Llevant com a pas previ a un procés congressual de reestructuració de la CNT-AIT. A aquesta reunió van assistir delegats companys de diferents sindicats incloent federats a la CNT groga. Aquestes van ser les conclusions i determinacions que es van prendre en la Conferència: Valoració positiva del procés congressual: Tots els assistents a la Conferència van considerar positiu el procés congressual que vol iniciar la Regional de Llevant, i van animar a que es duga a terme. Formaran part activa del procés. Quant als sindicats assistents a la conferència que encara estan federats a la CNT groga, consideren necessària l’existència de la nostra CNT-AIT, i cooperaran amb ella d’una manera o altra sentint-se part d’ella, ja que la seua situació és circumstancial i estratègica. Els sindicats crítics encara federats que han assistit a aquesta conferència, estan d’acord en què el temps ens farà convergir tard o d’hora, i que el procés iniciat per Llevant és inevitable, bé siga perquè s’ expulse els sindicats crítics o perquè s’aconseguisca recuperar a la CNT des de dins. Per Llevant, en canvi, el que això puga succeir precisament a la llarga, planteja la necessitat de reaccionar a temps, perquè l’afiliació i la militància s’aniran desmoralitzant i s’aniran desvinculant dels sindicats conforme passen els mesos i els anys, igual que hi haurà sindicats desfederados que queden desvinculats de les seues regionals i molt distants entre si, el que dificulta la seua reorganització. Al·ludeix a la necessitat de tenir en compte que el procés de desfederació a la CNT ha estat molt llarg, que la persistència dels crítics dins de la CNT groga pot allargar-encara més, i que ja s’han perdut moltes forces pel camí. Per als sindicats llevantins, el que aquests sindicats crítics no s’uneixquen als expulsats, impedeix que actuen de la mateixa manera com ho farien pertanyent a la mateixa organització, per això és pel que es pretén impulsar aquest Congrés de reestructuració de una CNT veritablement anarcosindicalista. Sobretot, Llevant tracta de defensar l’autenticitat de l’opció que representen les sigles CNT, es tracta de defensar el model anarcosindicalista d’acció enfront del reformista, al qual es proporciona en certa mesura cobertura mentre se segueixca dins de la CNT reformista sense combatre-la. Una funció important de la nostra organització anarcosindical és la de servir de “matalàs” per als sindicats que puguen sortir, ja siga desfederats o per elecció pròpia, ja que, tot i la CNT groga, hi ha la CNT-AIT. Tot i així, es va convenir entre els assistents en què seria simplista entendre el procés congressual únicament com el de formació d’una estructura per als sindicats que no vulguen seguir dins de CNT quan aquesta siga expulsada d’AIT, o per quan siguen desfederats de CNT. La raó de ser d’aquesta organització és una altra, i és la d’accelerar el procés de reactivació d’una CNT creïble treballant des de fora de la CNT oficial copada pels reformistes. El que els sindicats crítics puguen veure-la com un recurs en cas d’expulsió, és secundari, ja que la CNT que sorgisca d’aquest procés congressual té per missió conservar el caràcter anarcosindicalista de la CNT, i no el de ser simplement una organització a on poden anar els que han estat expulsats de la CNT groga. Per tant la CNT que sorgisca d’aquest procés té sentit per si mateixa quant sorgeix de la necessitat d’enfrontar-se al reformisme que tant els sindicats crítics com els desfederats rebutgen. El motiu de donar suport o de formar part de la Confederació resultant del Congrés ha de radicar més que res en el que ella mateixa serà. Per als desfederats, la idea de resistir des de dins peca d’ingenuïtat, atès que tots els intents de denúncia, impugnació, etc … ja van ser duts a terme per ells al seu dia, fins i tot fent-ho com a bloc de sindicats de la regional de Llevant, sense que resultés en res. Per això van insistir en la necessitat de coordinar-des de ja, per evitar perdre el temps. L’objectiu seria guanyar temps, evitar les baixes i la dispersió de l’afiliació, i finalment, la dissolució, tant de CNT com d’AIT. Destaquen especialment aquesta qüestió, evitar que aquestes organitzacions es perguen absorbides pels qui pretenen usurpar les sigles, la seua identitat i el seu patrimoni. Els sindicats desfederats no han deixat de considerar-se a si mateixos com la CNT, la qual legítimament reclama el seu lloc en l’AIT, que els reformistes pretenen sotmetre a un procés de refundació i destrucció. És molt seriós el que ens estem jugant, ni més ni menys que la supervivència d’una organització anarquista obrera mundial que faça front als desafiaments que estem vivint sota el capitalisme del segle XXI. I afegeixen que si a la CNT reformista no la fan fora de l’AIT, o si els sindicats crítics decideixen no sortir de la CNT groga tot i que aquesta siga expulsada de l’AIT, seguiran treballant per convèncer-los que se’ls unisquen, ja que aquesta no és per a ells l’única raó per enfrontar-se des de fora als reformistes. Anàlisi de les causes basat en la consciència militant: S’ha al·ludit moltes vegades al sistema de votació com a responsable de la deriva reformista en CNT. Els assistents estan gairebé tots pel consens, no el vot, i en cas que ho hagués es decantarien pel sistema un sindicat un vot. No obstant això, s’assenyala que el problema no ha estat el sistema de votació, que l’autoritarisme sempre troba la manera d’imposar-quan falla la militància, i en aquest cas ha fallat perquè ha deixat que els autoritaris ocupen els llocs de responsabilitat en l’organització , perquè no ha controlat els òrgans delegats des de la base. En resum, l’afiliació no ha militat. Objectiu comú entre desfederats i sector crític: Hi ha acord entre les parts en què s’estiga on s’estiga, cal denunciar el que està passant perquè la militància reaccione i s’organitze a part o impugne des de dins. La discrepància és sobre si aquest camí és més lent i menys segur, si convé més fer-ho des de dins o fora. Tots els sindicats assistents es van mostrar d’acord en la necessitat de deixar de presentar la CNT com un simple sindicat. Cal preocupar-se que el missatge anarcosindicalista transcendisca el nostre entorn immediat, que els mitjans de comunicació com el diari arriben a la gent, no ficar-nos en plataformes ni en altres en què es perda la nostra identitat, fer activitats fora també dels nostres espais, sense rebaixar el llenguatge tampoc, perquè volem uns treballadors formats. I al mateix temps, segons la necessitat, cal seguir usant els nostres locals com a senyal de la nostra identitat, no donar-los a col·lectius que es pretenen alternatius sense ser-ho. Coincideixen en la necessitat d’evitar presentar-se com una gestora de conflictes però sense perdre al treballador que busca ajuda, és a dir, donar-li formació ideològica i involucrar en l’activitat del sindicat, i prioritzar l’acció directa, que és la que comporta més solidaritat. Es tractaria de dirigir tot això cap al conflicte de classe, cap al significat revolucionari, no deixar-ho tot conflictes individuals. Per tant, importància d’analitzar a fons el missatge, la propaganda i els mitjans informatius, en aquest sentit de recuperació del model netament anarcosindicalista. Les estratègies per convertir afiliats a militants, cal seguir treballant. Concrecions sobre el Congrés: Organització del Congrés en dues parts i celebració de la primera part al novembre: El procés congressual es durà a terme en dues parts. Una primera part serà un Congrés de constitució d’una Confederació, i es realitzarà els dies 5 i 6 de novembre. En aquest Congrés únicament es constituirà una organització de caràcter confederal. L’altra part serà un segon Congrés en el qual es tractaran aspectes organitzatius (normativa orgànica, estructura de les regionals, etc.). De moment, es funcionaria sense normativa provisional, només amb els principis tàctiques i finalitats. Assistència oberta a sindicats, seccions d’AIT i grups: Es convidarà a seccions de l’AIT i grups afins, i han d’anar sindicats, ja que el que es vol és una organització composta per sindicats. Una confederació no pot estar composta per individualitats o grups, tal com estan compostes altres organitzacions anarquistes. Aquestes organitzacions ja estan creades i ja compleixen bé amb la funció de comunicar a les persones que estan envoltades de reformistes en el seu sindicat, i de connectar l’anarcosindicalisme amb la resta de moviment llibertari, entre d’altres als que van sortir de la CNT per desfederacions forçades o voluntàries per desencant amb el reformisme o arran de les resolucions de l’XI Congrés, i ara militen en altres grups. Importància que els sindicats del sector crític mostren el seu suport al procés congressual: Petició dels desfederats al sector crític que si els que estan dins no es van a adherir públicament a aquesta CNT-AIT, almenys que donen suport per no donar imatge de que són un grup minoritari de sindicats que actuen per revengisme amb la CNT oficial perquè aquesta els va expulsar fraudulentament. Demanen que aquests sindicats s’impliquen activament en denunciar les maniobres reformistes del Comitè Confederal, i en deixar patent que els sindicats desfederats que estan impulsant aquest procés congressual no són un grup de ressentits sense connexió amb la CNT-AIT que encara queda dins de la CNT groga. Els sindicats que al seu dia van dir que no anaven a deixar d’organitzar-se amb els expulsats, han de reafirmar-se en la seua declaració i en els seus actes. Llevant demana que els sindicats que estan en desacord amb els sindicats desfederats seguisquen reconeixent públicament com CNT. Destaquen la importància de mantenir les campanyes conjuntes i la solidaritat en els conflictes. I de cara al Congrés de reestructuració de CNT, que es vol dur a terme a partir de novembre, els demanen que manifesten públicament el seu suport al procés congressual, o bé, la seua integració pública a la CNT-AIT. Salut i anarquia! Visca la CNT! Visca l’AIT! Regional de Llevant CNT-AIT

TORNA EL ” FRAGUA SOCIAL “

Posted in ANARQUISME, CNT, Cultura on 22 de juliol de 2016 by cntmarinaalta

1466949279

TORNA EL “FRAGUA SOCIAL”

Encenem la FRAGUA. Editorial del Farga Social, portaveu de la Regional de Llevant Traiem, en paper i pdf, l’òrgan d’expressió de la Regional de Llevant de la CNT-AIT. A la pestanya de Fragua Social podràs llegir-lo i descarregar-te’l. Per a comandes o subscripcions tenim el correu: fraguasocial@riseup.net Publiquem aquí l’editorial que encapçala aquesta nova època del Fragua, número en record i memòria del company Blaki, mort recentment. Que la terra et sigua lleu company! “Som responsablement conscients que les nostres referències històriques componen una part determinant de les aspiracions presents que perseguim. En aquest número i en aquestes circumstàncies tan concloents per al nostre moviment, els que ens sentim hereus morals del treball editorial llevantí d’antics companys redactors com Manuel Villar o Gastón Leval, entre d’altres, tornem a treure, en la seva cinquena època, el Fragua Social com òrgan d’expressió de la Regional de Llevant de la CNT-AIT. Les circumstàncies esmentades, descrites al llarg de les aportacions d’aquest primer número, ens conviden també a recordar un esdeveniment, veritablement important, l’any 1873 esdevingut en la ciutat d’Alcoi: la Primera Internacional es va situar al carrer Font del vidre, i poc temps després, la població es va revoltar contra la patronal desenvolupant la coneguda “revolució del Petroli”. El proletariat alcoià va ser capaç d’organitzar-se i estructurar-se com un moviment reivindicatiu i revolucionari. Aquest va ser el germen de la CNT. Transcorreguts més de 100 anys, ha arribat el moment d’enfortir les estructures federatives entre els sindicats ara que el capitalisme s’ha disfressat, imposant fins on ha pogut el seu funcionament, fins i tot en el que fins ara havia estat el sindicat anarcosindicalista per excel·lència, la CNT . Tenim moltes proves evidents: assalariats encoberts en gabinets tècnics professionalitzats (GTC) amb una desviació implícit del fons utilitzat antany per a la solidaritat amb els presos practicants de l’acció directa, implantació d’un criteri burgès en la presa de decisions i frau en aquesta mateixa per la compra de vots, política aplicada dins de la Confederació amb els préstecs de patrimoni per a adquisició de locals, els quals no han de pertànyer als sindicats que els paguen, o han pagat, sinó al SPCC, possibilisme en la negociació amb la patronal en forma de acceptació de condicions contràries als principis tàctiques i finalitats (PTF) … i, en definitiva, desvinculació palmària de l’AIT / IWA al més pur estil marxista, amb intent de suplantació constituint una internacional paral·lela. Ha arribat el moment de re-estructurar, no reconstituir doncs no podem constituir una cosa que no ha deixat d’estar constituït, tampoc re-estructurar a aquesta CNT que ha assumit les tesis del capitalisme, sinó als sindicats, que, per voluntat pròpia o inorgànica i impròpia decisió, estan desfederados o marginats. Ha arribat l’hora de la nostra autèntica CNT-AIT solidària, que no renuncia als PTF i que se sent membre de l’AIT en plenes funcions. Com ja es va dir alguna vegada: “hem deixat de ser enclusa per ser martell”. Tornem a plantejar un escenari perquè, durant els propers 25 i 26 de Juny, els autèntics anarcosindicalistes de la CNT-AIT solidifiquen els seus principis, la seva incondicional pertinença a l’AIT i debatin en una Conferència Confederal, assaig i avantsala d’un Congrés d’aquesta CNT-AIT que tots volem, com a fonamental eina dels treballadors en la lluita contra el capitalisme i l’estat. És hora d’apuntalar el com i per on ha de la nostra estimada i re-estructurada Organització moure en un futur. Entenem i donem suport també als sindicats que, en el seu particular circumstància, romanguen vinculats a la CNT, hui segrestada, en pràctica dels seus acords adscrits a la seua natural autonomia, sempre que la seua posició sigui de resistència i rebel·lia, condició que ens situa en la mateixa línia d’actuació per al present i el futur. El camí ens unirà per la nostra condició de caminants cap al comú ideal anarquista. En conclusió, anem a assistir il·lusionats a una nova etapa que afrontem amb la mateixa voluntat que antany, amb reptes i dificultats actuals però arrelats en els principis anarquistes que fan que l’anarcosindicalisme seguisca sent imprescindible en el nostre territori per a la revolució que volem … Encenem, de nou, la Farga. “

ORIOL SOLÉ SUGRANYES, 40 ANYS DESPRÉS

Posted in ANARQUISME, CNT, Cultura on 12 de maig de 2016 by cntmarinaalta

IMG-20160512-WA0005

El Sindicat de CNT-AIT Marina Alta i el CSA La Mistelera organitzen conjuntament en el local del CSA un acte de record i homenatge on presentarem el llibre “Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després”. Serà a càrrec de Ricard De Vargas Golarons, ex-membre del MIL i de Txus De La Arena, ex-membre d’ETA i del MIL. L’acte serà a el dimecres 25 de maig a les 20 hores al CSA La Mistelera de La Xara.

UN POC D’HISTÒRIA.

El 6 d’abril de 1976 la guàrdia civil espanyola assassinava a trets el barceloní Oriol Solé Sugranyes (1948-1976). Era un activista llibertari, membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), com Salvador Puig Antich. Aquesta organització, activa durant els anys setanta, no lluitava solament contra el franquisme, sinó que s’inspirava en moviments que actuaven contra democràcies consolidades, com ara els situacionistes francesos. L’arrel anticapitalista i revolucionària anava més enllà de l’antifranquisme. De fet, Oriol Solé fou detingut l’any 1973 després d’expropiar una sucursal de La Caixa, i va ser empresonat a la presó de Segòvia. Juntament amb més presos, va escapar-se’n en una fugida en massa, de 29 persones, la majoria d’ETA. És la famosa Fugida de Segòvia, convertida en film per Imanol Uribe. Tanmateix, la guàrdia civil va enxampar-lo i abatre’l quan era a punt de travessar la frontera. Com diu Ricard de Vargas Golarons, company seu de militància llibertària, es va morir ‘a cinc-cents metres de la llibertat’.

Ara ,doncs, fa quaranta anys que Oriol Solé va caure abatut a trets per la guàrdia civil. I precisament ara surt a la venda el llibre ‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’

‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’
El llibre que es presentarà al CSA La Mistelera, ‘Oriol Solé Sugranyes. 40 anys després’ mostra les mil cares d’Oriol Solé Sugranyes. Editat per Descontrol, i coordinat per Ricard de Vargas Golarons, repassa múltiples facetes d’Oriol Solé Sugranyes. Des de la infantesa a l’evolució ideològica que va viure fins arribar al moviment llibertari, passant per les cartes que escrigué de la presó estant. El llibre aplega els testimonis de 26 persones que el van conèixer o estudiar. Hi trobem, per exemple, l’interessant capítol de 35 pàgines ‘Oriol Solé i el MIL’, de Sergi Rosés Cordovilla, segurament l’expert més rigorós sobre l’organització revolucionària i llibertària MIL. Però la majoria de testimoniatges són peces curtes, de tres pàgines o quatre, que ofereixen una visió calidoscòpica d’Oriol Solé. Hi trobem l’emotiu homenatge que li van fer l’any 2008 al lloc on el van matar, amb una narració del periodista Xavier Montanyà. També hi parlen amics d’infantesa (Oriol Solà o Dolors Ribot) i d’adolescència, com Laura Fusté. El prevere Pedro José Ynaranja i Nemesi Solà recorden els anys d’escolta d’Oriol Solé i expliquen com el veien des d’una perspectiva cristiana. Joan Calsapeu Layret recorda l’exili de Solé a França, on van coincidir amb el revolucionari Jean Marc Rouillan, que  parla en un dels capítols del llibre, com també el seu germà, Jordi Solé Sugranyes, l’impressor del MIL, que comença el capítol així: ‘Les presons i la mort són conceptes inseparables en el MIL. Salvador/Metge, Oriol/Víctor, Santi/Petit, Emili/Pedrals, Jean-Claude/Cricri, s’han quedat pel camí. Totes aquestes morts han fet del MIL el grup antiautoritari a qui se li han dedicat més treballs, llibres, articles, documentals, pel·lícules i difusió mediàtica, i que avui encara en parlem.’ Jordi Solé parla de la influència sobre el MIL dels maquis, Che Guevara, els Tupamaros, els situacionistes del 68 i els obrers anticapitalistes de Barcelona. Hi ha més aportacions interessants. Per exemple, les de membres d’ETA, com Jesús de la Arena, que expliquen el seu viratge cap a l’anarquisme gràcies a persones com Santi Soler Amigó o Oriol Solé mateix. També hi escriuen militants del FAC i es recupera l’homilia que Lluís Maria Xirinacs va llegir a la parròquia de la Concepció de Barcelona tres dies després de la seva mort. Documents del MIL i les cartes que Oriol Solé va escriure des de la presó completen un llibre de 284 planes.

CONCENTRACIÓ A “EL CORTE INGLÉS”

Posted in General on 6 de desembre de 2015 by cntmarinaalta

A5 con txt y logos final

El Sindicat d’Oficis  Varis de La Plana de la CNT-AIT ha organitzat per al proper dimecres 9 de desembre una concentració solidaria a les portes de “El Corte Inglés” de Castelló. L’acció està enmarcada en la campanya que porta la CNT contra aquesta empresa per la seua politica antisindical i per a que retire les denúncies que te posades contra dos participants en la vaga general de 2012 i als que demana 8500€ per danys i perjudicis. Des de CNT exigim a l’empresa que retire la demanda.

Més informació sobre el cas a l’enllaç https://lavagaquevolem.wordpress.com/

untitled

CONCERT AL LOCAL DE CNT-AIT ALCOI

Posted in Cultura on 2 de desembre de 2015 by cntmarinaalta

Cartel pedro soriano

Aquest dissabte 5 de desembre tindrà lloc al local de CNT-AIT Alcoi el concert del cantautor Pedro Soriano a les 19 hores.

El local es troba al Carrer Sant Vicent Ferrer nº 19.

CONFLICTO CENTROS RESIDENCIALES SAVIA

Posted in ANARQUISME, CNT on 13 d'octubre de 2015 by cntmarinaalta

El Sindicat Únic d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Sagunt mantenemos un conflicto laboral con la empresa Savia Centros Residenciales de El Puig, donde trabaja como cocinero nuestro compañero Pako

El pasado lunes 24 de agosto le fué entregado al compañero un pliego de cargos por parte de la Directora de la Empresa, Teresa Simarro. En dicho pliego (Adjunto 1) la empresa acusa a nuestro compañero de “fumar marijuana” sin ningún tipo de pruebas, fundamentando en conjeturas una falta laboral muy grave. Por ello se acoge a los artículos menos concretos del régimen disciplinario del Estatuo de los Trabajadores (54.d) y del Convenio de Residencias de la Tercera Edad de la Comunidad Valenciana (55.c, 2 y 14). En concreto acusan al compañero en base a “El fraude, la deslealtad la trasgresión de la buena fe contractual y el abuso de confianza en las gestiones encomendadas” y “La falta de disciplina en el trabajo”. Por ello propusieron como sanción el despido.

Desde CNT-AIT presentamos las alegaciones y entregamos una carta formal a la empresa demandando la retirada del expediente por falta muy grave, so pena de emprender acciones legales e iniciar un conflicto laboral. Después de varias semanas, la empresa trasladó de centro a la directora Teresa Simarro, puesto que con su acoso son ya varios los trabajadores que estan de baja laboral. Por otra parte, la nueva dirección del Centro Residencial, Savia El Puig entregó al compañero un nuevo pliego de cargos, proponiendo como sanción la suspensión de empleo y sueldo durante 30 días.

Ante tales acusaciones, absolutamente faltas de veracidad, que atentan contra el honor y el sustento económico de nuestro compañero, el compañero ha recurrido la sanción y el próximo 23 de octubre está citado en el SMAC para una reunión con la empresa.

Por todo ello, la CNT-AIT de Sagunt empezamos una campaña informativa contra tales prácticas abusivas por parte de una empresa propiedad de la família Cotino, el Grupo Savia, que acosa a sus trabajadores, y que en varios de sus centros residenciales ha sido denunciada por mala praxis con los residentes, e incluso mantienen otro contencioso por corrupción.

Podéis solidarizaros con nuestro compañero de varias formas:
■Llamando a la empresa y exigiendo la retirada del expediente disciplinario al teléfono 963 161 144.
■Mandando faxes a la empresa y exigiendo la retirada del expediente disciplinaro al número 963 160 930.
■Mandando correos masivamente exigiendo la retirada del expediente disciplinario a la dirección-e info@saviacr.com .
■Compartiendo en facebook, y llenando la página de Savia, Centros Residenciales, con lo que sigue:

SOLIDARIDAD CON EL COMPAÑERO AMONESTADO EN CENTROS RESIDENCIALES SAVIA, BASTA DE MALTRATO A LOS TRABAJADORES!

Compañer@s,
Centros Residenciales Savia (https://www.facebook.com/SaviaResidencias) presiona a un trabajador. En un primer momento se le impuso un despido disciplinario fundamentado en supuestos no demostrables y luego modificó su sentencia, solo despúes de que el compañero recurriera la falta, para imponerle una sanción de 30 días de suspensión de empleo y sueldo (lo que supone la ruina total de dicho compañero, que no podrá afrontar los gastos básicos)

Desde CNT-AIT Camp de Morvedre decimos basta a una situación de desprotección total para con los y las trabajadores y trabajadoras de esta cadena de residencias y ponemos en evidencia las consecuencias de la mala gestión de la empresa y su trato hacia lxs trabajadorxs y residentes de las residencias.

Llamamos a la solidaridad con el compañero: compartid este texto en el muro de la empresa, llenad sus publicaciones con comentarios, corred la voz, llamad a la empresa y exigid que se retire la falta al compañero y si algunx compañerx se ha visto afectadx puede ponerse en contacto con nosotrxs en el correo cntsagunto@gmail.com

Añadimos información adicional sobre quienes són el Grupo Savia, y su relación con la família cotino:

http://www.elconfidencial.com/espana/2013-07-26/un-informe-acusa-a-la-familia-cotino-de-llevarse-90-millones-en-obras-publicas_12830/

http://dependenciavalencia.blogspot.com.es/2010/05/la-residencia-de-albuixech-levanta.html

http://elpais.com/diario/2010/05/06/cvalenciana/1273173486_850215.html

http://elpais.com/diario/2010/05/31/espana/1275256808_850215.html

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/06/24/53a943abe2704e0b298b457d.html

BASTA DE ACOSO LABORAL EN CENTROS RESIDENCIALES SAVIA:
RETIREN EL EXPEDIENTE DISCIPLINARIO A PAKO

SI NOS TOCAN A UNX NOS TOCAN A TODXS

QUATRE COMPANYS IMPUTATS PER FER ANARCOSINDICALISME

Posted in ANARQUISME, CNT on 9 de setembre de 2015 by cntmarinaalta

2015-09-09 18 16 04

Quatre companys del Sindicat Únic d’Oficis Varis de Sagunt han estat imputats per solidaritzar-se amb la companya que fou acomiadada de l’empresa Omega S.L. d’Agullent (Vall d’Albaida).

RESISTÈNCIA EN LA VAGA INDEFINIDA CONTRA PANADERIAS MARIEL S.L.

Posted in ANARQUISME, CNT on 29 d'agost de 2015 by cntmarinaalta

CARTEL  PARO INMINENTE

Salut companyes i companys!
Les treballadores i treballadors de l’empresa Mariel SL, tant en la seua panificadora com en els seus diversos obradors de distribució, mantenen des del passat 10 d’agost una Vaga indefinida contra l’empresa. Arran d’això, i sobretot dels mesos impagats de juny i juliol d’enguany, hi ha companyes que necessiten alimentar els seus fills i familiars. És per això que sol•licitem la vostra solidaritat per ajudar econòmicament a una companya i un company especialment afectats per la lluita. Les aportacions solidàries que es facen remitiu-les al següent compte:

Entitat: Deutsche Bank. Titular: SOV de CNT-AIT Alcoi
Nº de compte IBAN: ES51 0019 4700 7240 1000 0133

“La solidaritat no és una promesa, és una necessitat”

CNT-AIT Alcoi en vaga indefinida

Posted in ANARQUISME, CNT on 14 d'agost de 2015 by cntmarinaalta

Els companys de la secció sindical de Mariel SL de la CNT-AIT d’Alcoi fa 4 dies que han començat una vaga indefinida contra la panificadora, davant la gravetat d’una situació que el senyor Jacinto, empresari explotador, imposa als i les treballadores a la seua fàbrica i botigues.

Fa 4 mesos que els i les treballadores de Mariel SL no perceben el seu salari, després de múltiples i vanes promeses de pagament del que es deu que mai s’han complert. Durant aquesta lluita 13 companys han estat acomiadats sense ni tan sols haver-se’ls fet entrega formal de la seua carta d’acomiadament.

Davant tots aquests fets la CNT-AIT s’ha posat en lluita i ha convocat des del dia 10 d’agost una vaga indefinida contra tots aquests tipus d’abusos per part d’aquesta empresa explotadora que no paga el que deu als seus treballadors.

MARIEL SL explota i acomiada treballadors!
Jacinto, paga el que deus!

III Jornades Llibertàries del Camp de Morvedre

Posted in ANARQUISME, CNT on 21 de juliol de 2015 by cntmarinaalta

iii-jornades-llibertaries

Compartim la publicació de les companyes i companys del Camp de Morvedre que ens ofereixen unes més que interessants Jornades Llibertàries.

III Jornades Llibertàries del Camp de Morvedre

Salut companyes!

Des de l’Ateneu Llibertari La Barricada ens plau convidar-vos a les III Jornades Llibertàries del Camp de Morvedre, que tindran lloc els dies 24 i 25 de juliol. Aquest any us presentem un humil programa que comptarà amb la participació de diferents companys, als quals agraïm la seua implicació en l’organització d’aquestes jornades.

El divendres 24, farem un repàs a la història del moviment llibertari als anys previs i durant la revolució social del 36, seguint la vida de l’anarquista segorbí Joaquín Carot, de la mà dels companys del Ateneo Libertario Octubre del 36 de Segorbe. Després d’un sopar de recapte, actualitzarem informació sobre les lluites antirepressives i anticarceraries, i la manera de dur accions solidàries i efectives contra la repressió estatal.

El dissabte 25 tenim previst presentar el 2n número de En La Bretxa, el nostre petit recull de textos sobre temàtica llibertària i actualitat en la lluita local, que fem des de l’Ateneu Llibertari La Barricada. Després farem una paella vegana per l’autogestió, seguida d’una tertúlia sobre les velles noves propostes organitzatives que se reconeixen com a llibertàries, els principis que les mouen, els objectius que persegueixen y la tàctica amb la que se proposen aconseguir-los. Per últim, els companys de la Coordinadora sobre Bienes Comunales faran una xerrada sobre els Bens Comunals amb la projecció del documental “Stop expolio de los Bienes Comunales”.

Us esperem!

79 aniversari de la Revolució Social. SOV CNT-AIT Albacete.

Posted in ANARQUISME, CNT on 9 de juliol de 2015 by cntmarinaalta

cartel cnt 79 ani II

El Sindicato de Oficios Varios de Albacete de la CNT-AIT os invita a todas y a todos a asistir a este conjunto de actos que tenemos programados con motivo del 79 Aniversario de la Revolución Social Española (1936-1939).

Como no podía ser de otra manera, nuestro sindicato ha vuelto a organizar este año un acto de homenaje a aquellas personas que dieron sus vidas durante los primeros días del golpe militar contra el movimiento revolucionario y durante toda la guerra defendieron las conquistas revolucionarias y el Comunismo Libertario.

Este año, a diferencia del anterior, no hemos querido centrarnos en la historia local y hemos traído a varios compañeros y compañeras para que puedan darnos una visión amplia de lo que significó el hecho revolucionario en España y cuales fueron sus orígenes y sus consecuencias y resultados. Este es por tanto un homenaje a todas aquellas personas que defendieron la idea libertaria.

JORNADAS 79 ANIVERSARIO DE LA REVOLUCIÓN

SOCIAL ESPAÑOLA

Viernes 17 de Julio:

-19:00 horas. Presentación de las Jornadas y presentación del Documental: Vivir la Utopía.

Sábado 18 de Julio:

-12:00 horas. Charla: Bakunin y el colectivismo. A cargo de una compañera del SOV de Murcia de la CNT-AIT.

-14:00 horas. Comedor con recetas del libro “La cocinera de Buenaventura Durruti”.

-17:00 horas. Presentación del libro “La cocinera de B. Durruti” a cargo de la Editorial: Los Amigos de Ascaso, editorial de compañeros de los SOVs de Adra y Almería.

Domingo 19 de Julio:

-12:00 horas. Charla-Presentación: República y Revolución en la comarca de Guadix (Granada). A cargo de un compañero del SOV de Granada de la CNT-AIT.

¡Esperamos vuestra asistencia!

Creu Roja explota, despatxa i denunciada per violar els drets fonamentals.

Posted in ANARQUISME, CNT on 9 de juliol de 2015 by cntmarinaalta

fotooro

 

 

Cruz Roja explota, despide y denunciada por violar los derechos fundamentales.
Este junio hace un año ya que nuestra compañera Ana ha sido despedida de manera fulminante estando de baja por estrés elevado, con una batería de acusaciones de las cuales hoy aún no hemos recibido pruebas. Dichas acusaciones, según el propio coordinador (J.V.)del CIBE declaró ante el juzgado de instrucción, nunca fueron comprobadas y se dieron por válidas únicamente por provenir de un usuario del CIBE. Con el agravante de que las mentiras vertidas han dañado la imagen privada y profesional de Ana.
Ana fue despedida por el único delito de hacer bien su trabajo, evidenciando las incompetencias del coordinador del CIBE (Centro de Intervención de Baja Exigencia), con la connivencia de la coordinadora local, del coordinador provincial , el secretario provincial , el Presidente de la provincia y de la responsable del Departamento de Recursos Humanos de Cruz Roja Alicante. Desde entonces la CNT ha estado luchando, no solo por la inmediata readmisión de nuestra compañera, sino por la dimisión de J. V. y la depuración de las responsabilidades en que hayan incurrido todos los que han formado parte de esta pantomima.
Desde entonces trabajadores, usuarios, voluntarios y compañeros de CNT se han movilizado en favor de Ana por toda España. Por su parte los usuarios recogieron firmas y presentaron quejas a la dirección de Cruz Roja por este atropello, siendo estas firmas y estas quejas desoídas con una falta de humanidad de la que hacen gala. Los voluntarios hicieron un informe sobre la situación del CIBE, verificando las incompetencias del coordinador, las necesidades sin cubrir del centro y la labor extraordinaria como psicóloga de nuestra compañera, que sigue sin ser contestado. Por otro lado, los trabajadores de Cruz Roja expresan su solidaridad en silencio. La mayoría tienen miedo de sufrir un despido tan arbitrario e injusto como el de Ana, o de sufrir acoso y represión en su puesto de trabajo.
El Comité de Empresa (CCOO y UGT) ha cumplido con el papel que se espera de los denostados comités: se hicieron la foto, la apoyaron en su día y han ido dejando en la estacada a la compañera. Tampoco se han posicionado cuando una miembro del comité ha ocupado el puesto usurpado a Ana, profesional que ni siquiera cumple con los requisitos de dicho puesto al carecer de acreditación en drogodependencias. Este hecho ha sido denunciado ante el INSS, por estar prestando atención sin tener unos profesionales correctamente acreditados. Ello, aparte de ser una ilegalidad, vulnera los derechos de los usuarios a ser atendidos por profesionales cualificados.
La única vía para ganar el conflicto es la solidaridad y la lucha constante de trabajadorxs, usuarixs y voluntarixs.
Readmisión de nuestra compañera Ana
Dimisión del coordinador J. V.
Depuración de responsabilidades en Cruz Roja
Para más info:
alacant@cnt.es
http://cnt-alacant.blogspot.com.es/

oro3

Contra la “llei mordassa”

Posted in ANARQUISME, CNT, Marina Alta on 4 de juliol de 2015 by cntmarinaalta

11141386_630243140434257_8417244063580291252_o 11656123_10153151591003052_873473081_o 11659978_10153151623673052_1394696959_o

El passat dimarts 30 de juny companys d’aquest sindicat i de CNT Safor participaren en la concentració que es va fer a Dénia contra l’entrada en vigor de la coneguda com a “llei mordassa” i que no és altra cosa que l’aplicació de la legislació feixista del règim de Franco en ple 2015. Patírem l’acossament policial tant d’uniforme com de la secreta amb identificacions que només serviren per tindre més clar encara que la CNT-AIT lluitarà de manera incansable contra tota autoritat i per la llibertat del gènere humà. Salut i Revolució Social.

Xerrada “Contra la Democràcia” al local de CNT-AIT d’Alcoi

Posted in ANARQUISME, CNT, eleccions on 26 de juny de 2015 by cntmarinaalta

alcoi

 

Aquest proper diumenge 28 de juny, unes amigues i amics d’Alcoi organitzen al local de la CNT Alcoi, un debat obert sobre la democràcia, les seues institucions i la ideologia que gira al voltant d’aquest incriticable concepte de democràcia que actualment estableix la manera d’organitzar la societat i que condiciona la nostra manera de viure.

A aquest debat està convidat el company que a aquestes passades eleccions del 24 de maig va decidir fer un acte de desobediència al negar-se a assistir per presidir la mesa electoral.

més info: http://ateneulestacio.blogspot.com.es/

 

28 de juny a les 18 hores al local de CNT-AIT Alcoi, C/ Sant Vicent, 18, baixos.

Compta amb mi, compta amb la CNT

Posted in ANARQUISME, CNT on 12 de juny de 2015 by cntmarinaalta

afiliacion_cabecerafbcat-24

 

ÉS HORA QUE COMPTES AMB NOSALTRES.

INDEPENDENTS

L’autogestió és el mitjà que té CNT per a tractar d’assegurar la seua independència en el polític i en l’econòmic. Al sindicalisme li succeeix el mateix que al periodisme, és a dir, ha de ser econòmicament independent si vol ser lliure. Per açò, la dependència que altres sindicats tenen dels diners que reben mitjançant subvencions i altres vies, els obliga a no mossegar la mà que els dóna de menjar. El mateix succeeix amb la independència política. Difícilment pot parlar-se de llibertat d’acció quan un sindicat es constitueix com a corretja de transmissió d’un partit polític. El partit decideix i el sindicat obeeix.

ENTRE IGUALS

CNT la construïm en comú. Juntes decidim què és el que ens convé com a treballadors i treballadores i com hem de treballar per a aconseguir-ho. Per açò, les decisions es prenen en l’assemblea del sindicat. Ací no existeix una casta sindical que decidisca per la resta de persones afiliades. Els càrrecs en la CNT només representen els acords presos pel seu sindicat i no són remunerats. Tenir un càrrec en aquesta organització és una responsabilitat, no un privilegi.

SOLIDARIS

En CNT sabem que la relació de forces entre l’empresari i el treballador no és equilibrada. Per açò, entenem que la nostra força radica en el suport mutu entre els d’a baix. Entenem que la solidaritat funciona i que la resignació no és útil. Els drets i llibertats que encara gaudim no ens han sigut regalats. Són conquestes arrancades al capital per una classe treballadora forta i organitzada. Així que, en CNT, si ens toquen a una, ens toquen a totes. Al contrari del que succeeix quan una persona treballadora acudeix als sindicats de concertació, CNT baralla totes les batalles perquè per a nosaltres, no hi ha dret ni campanya xicoteta. Perquè la por canvie de bàndol fa mancada unitat, fa falta que nosaltres siguem més fortes. I açò s’aconsegueix amb tu entrant a la CNT.

ÚTILS

Comptant amb la força que atorguen la lluita i el treball desenvolupats pels nostres afiliats som capaços d’aconseguir significatives victòries allí on estem presents: frenar retallades salarials, impedir despenges de conveni, aconseguir nous drets laborals o aconseguir la readmissió de companyes o companys acomiadats.

La farsa de la participació política, aqueixa que consisteix a limitar la intervenció de la societat a dipositar un vot cada quatre anys, té el seu paral·lelisme en el món del treball amb les eleccions sindicals. Existeixen dos tipus de sindicats: els que com CNT basen la seua força en l’afiliació i els que la basen en els privilegis concedits pels vots rebuts en les eleccions sindicals, independentment de la seua implantació real en cada empresa o sector. Aqueixos privilegis atorguen als líders de les burocràcies sindicals (com CCOO o UGT) el ‘dret’ a parlar i decidir en nom de la resta de treballadors i treballadores.

PER QUÈ ORGANITZAR-SE?

Perquè sols no pots enfrontar-te als empresaris però amb amics sí. Perquè només si ens unim i ens organitzem sindicalment podrem constituir-nos en una força capaç de fer front a la patronal i frenar les agressions i les retallades que estem patint en matèria laboral, econòmica i social.

PER QUÈ EN LA CNT?
Perquè la CNT t’ofereix un model sindical NO basat en les eleccions sindicals sinó una estructura de base formada per les i els afiliats al sindicat en cada centre de treball. Perquè les seccions sindicals de la CNT en els centres de treball són una eina efectiva en la qual es practica la democràcia directa i en la qual nosaltres i nosaltres som els protagonistes.

La CNT és l’eina amb la qual defensar-nos col·lectivament al costat d’els qui tenen els nostres mateixos problemes i interessos. Un sindicat independent construït per treballadors, treballadores, aturats, precàries, estudiants, jubilades, autònoms, falses autònomes… No per professionals del sindicalisme. Un sindicat que es arromanga per a ser útil en els sectors tradicionals però també en els més precaris; en empreses grans i xicotetes, pels drets d’els qui tenen treball i d’els qui no.

La CNT ve impulsant aquest sindicalisme des de fa anys, i no són poques les victòries que hem aconseguit, fins i tot en els sectors més precaris i en les lluites més difícils. Necessitem estendre aquesta forma de fer sindicalisme. És hora de sumar-se a aquesta manera de fer sindicalisme, d’estendre-la , d’engegar-la en tots els centres de treball.

afiliacion_cartel_blanco_cat