02
nov.
2014

Llei de patents, reforma necessària

by  

 

El passat mes d’abril, el Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de la Llei de Patents. Un pas més, sens dubte, que condueix a equiparar la llei espanyola a la normativa d’àmbit internacional.

Considerem que es tracta d’una reforma necessària que aportarà seguretat jurídica a la patent espanyola, n’augmentarà el seu valor, beneficiarà els seus titulars en els intercanvis comercials, i farà que la tramitació per internacionalitzar la patent tingui més garanties.

En què consisteix aquesta reforma? Perquè era necessària la reforma?

L’actual llei espanyola de patents, si bé preveu que els requisits d’una invenció són els de la novetat, la capacitat inventiva i l’aplicació industrial, a la pràctica, tal i com es preveu la tramitació de la mateixa, es pot concedir una patent sense que aquests requisits hagin quedat provats.

La llei espanyola preveu dos sistemes de concessió, un amb examen previ, i en el qual un expert en la matèria analitzarà si la invenció reuneix els requisits de patentabilitat, i un sistema anomenat Procediment general de concessió, on la patent es concedeix sense examinar-ne els requisits.

D’aquesta manera, una gran part de les patents sol·licitades en l’Estat espanyol no eren examinades i s’acabaven concedint per aquest procediment general, suposant un greuge comparatiu pels sol·licitants de patents de la resta d’Europa.

L’ús abusiu d’aquest procediment general de concessió (més del 90% de les patents sol·licitades), ha fet que en el mercat espanyol existeixi una gran quantitat de patents la validesa de les quals és dubtosa. Molts sol·licitants obtenien un títol de patent la validesa del qual era fràgil.

Molts professionals qüestionàvem aquesta manera de procedir, ja que a la llarga aquest sistema és contraproduent pel propi titular de la patent. En el moment en que és necessari emprendre alguna acció legal contra un tercer que presumptament està violant el seu dret de patent, és quan sorgeix el dubte raonable sobre si realment la patent reuneix o no els requisits de patentabilitat. Lògicament, no es pot iniciar (o no s’hauria d’iniciar) un procediment judicial si el requisit de la novetat de la patent no és clar.

A més, si el titular de la patent vol que la seva patent tingui protecció a nivell europeu, o internacional, haurà d’iniciar els tràmits d’internacionalització amb una gran inseguretat jurídica sobre la validesa de la seva patent. Cal tenir present que internacionalitzar una patent suposa una inversió econòmica alta.

Ara, amb la modificació de la Llei de Patents, aquesta s’equipara a la normativa vigent internacional, aconseguint que les nostres patents siguin sòlides i, sens dubte, suposarà una millor imatge i fiabilitat de les mateixes.

Quines són les principals novetats de la llei?

Com ja hem explicat, hi haurà un sol procediment de concessió de la patent, l’examen previ de novetat i activitat inventiva serà obligatori. Això significarà que la patent, quan es concedeixi, serà sòlida, oferint una major seguretat tant pel que fa al seu propi ús, com de cara a la seva internacionalització.

D’altra banda, hi haurà una reducció de la taxa de sol·licitud de la patent per a emprenedors i petites empreses.

També es preveu simplificar la tramitació de la patent, fent-la menys dificultosa i àgil. D’especial interès és que l’Informe sobre l’estat de la tècnica es realitzarà ràpidament (no caldrà esperar, doncs, quinze mesos), obtenint així una opinió experta sobre la patentabilitat de la invenció sol·licitada abans d’expirar el termini per a sol·licitar la seva internacionalització.

Lògicament, caldrà comprovar com s’aplica la llei un cop aprovada ja que es preveuen grans canvis de funcionament. Però, d’entrada, tot apunta a una gran millora.

22
oct.
2014

Risc de confusió entre marques poc distintives

by  

Les oficines de marques de la Unió Europea unifiquen criteris a l’hora de determinar quins són els motius de risc de confusió en aquelles marques que estan mancades de caràcter distintiu.

Per aquest motiu s’ha acordat una pràctica comuna materialitzada en una comunicació que servirà de referència als usuaris de propietat industrial, ja siguin les oficines de marques, els representants legals o els propis sol·licitants.

Quan les marques comparteixin un component mancat de caràcter distintiu, l’avaluació del risc de confusió recaurà en l’efecte dels components no coincidents sobre la impressió general de les marques. Es tindran en compte les similituds i diferències i el caràcter distintiu dels components no coincidents.

Aquesta pràctica suposa un pas endavant a fi d’unificar criteris per part de les diferents oficines de marques de la Unió europea, i fa que la nostra marca tingui el mateix valor arreu.

La comunicació es publica en data 2 d’octubre, i la pràctica s’haurà de fer efectiva en el termini de tres mesos a partir d’aquesta data.