Haurem escoltat o llegit últimament a les notícies el concepte “Declaració d’emergència climàtica”. El canvi climàtic porta anys que és a les agendes de tots els governs del món, però en aquests últims anys ha pres més impuls des de la societat, com per exemple, la jove Greta Thunberg, activista sueca que tots els divendres no assisteix a classe per fer vaga pel clima, per tal, que els governants prenguin consciència i sobretot actuïn per fer front a aquest gran problema mundial. Tal és la mobilització social que el 15 de març molts joves d’arreu del món varen participar a la manifestació en la jornada de Fridays for Future. Les mobilitzacions es continuen realitzant cada divendres.  El moviment de Fridays for Future ha anat arrelant a diferents punts del territori, encapçalat pels joves.

Què implica que els governs declarin l’emegència climàtica? Reconeixen les evidències científiques de l’escalfament global suposant grans riscos pels ecosistemes i es comprometen a actuar vers això.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat formalment l’emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei  del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017.  L’Executiu instarà el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya, i a abordar les mesures de mitigació i adaptació a aquest repte. Es pren consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant de forma continuada. S’assumeixen els següents compromisos:

  1. Adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.
  2. Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la necessària transició cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, com fixa la Llei del canvi climàtic.
  3. Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l’adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic.
  4. Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
  5. Identificar i acompanyar els sectors de l’economia que han de fer una transició, sigui per a adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en un marc general d’aposta per l’economia circular i de creació de llocs de treball verds.
  6. Adoptar les mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat d’aquells sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells altres als quals aquesta transició pot afectar en major grau.
  7. Assumir un model de mobilitat urbana basat, d’una banda, en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i, de l’altra, en vehicles d’emissió zero.
  8. Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.
  9. Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia.
  10. Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.
  11. Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.

El recent informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) sobre els 1,5ºC estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte dels nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les per al 2050.

A Catalunya, el Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016) posa en relleu les dificultats a què molts sectors i ecosistemes hauran de fer front les properes dècades, en un clima més càlid, més sec, amb una major freqüència de fenòmens extrems, i dins un entorn que ja està sotmès a una forta pressió sobre els seus recursos hídrics, que ha sofert canvis dràstics en l’ús del sòl, amb un litoral fortament artificialitzat, una agricultura excessivament centrada en l’alimentació animal i un nivell d’autosuficiència baix en la producció d’aliments, una pèrdua continuada de biodiversitat, un feble desenvolupament de les energies renovables i uns entorns urbans sovint amb nivells de contaminació massa elevats, per posar uns quants exemples. Tots ells, elements de vital importància per al benestar de la ciutadania i per al manteniment d’una societat competitiva, justa i cohesionada.

Font: Sostenible.cat

L’economia circular se centra en el cicle dels recursos i és un model basat en la reutilització, la reparació, la remanufacturació i el reciclatge dels materials i productes davant la utilització de matèries primeres verges.

Segons la Fundació Elle MacArthur, considera els principis de l’economia circular com a principis d’acció, definint les següents característiques com a bàsiques

  • Dissenyar sense residus
  • Augmentar la resiliència per medi de la diversitat
  • Treballar fins a un ús d’energia de fonts renovables
  • Pensar en “Sistemes”
  • Pensar en Cascades: Pels materials biològics, l’essència de la creació de valor consisteix en l’oportunitat d’extreure valor addicional de productes i materials mitjançant el seu pas en cascada per altres aplicacions.

 

Feta aquesta introducció, les empreses o organitzacions que vulguin optar a subvencions d’economia circular de la Generalitat, s’han publicat a data d’avui les bases reguladores. Animem a les empreses de Bellpuig que tinguin idees per poder aplicar criteris de circularitat en els seus processos que consultin les següents bases.

 

Resolució TES/1252/2019, de 8 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores de subvencions per a projectes de foment de l’economia circular. (cliqueu per consultar-les)

Es llisten els tipus de projectes que es subvencionen:

Classe A. Projectes d’implementació en el mercat de nous productes o serveis de les categories següents:

  1. Ecodisseny de productes o serveis que promoguin una major eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua amb una millora de les prestacions ambientals en tot el seu cicle de vida, a excepció dels projectes que se centren exclusivament en la reducció de residus en l’etapa de fabricació, els quals són objecte de l’Ordre de subvenció per a l’execució de projectes de prevenció, preparació per a la reutilització i reciclatge de residus industrials de l’Agència de Residus de Catalunya. Són exemples de projectes subvencionables: productes desmaterialitzats, multifuncionals, fabricats amb materials reciclats, de llarga vida, reparables, reciclables, modulars i actualitzables, etc. S’inclouen també dins de la categoria d’ecodisseny els projectes d’introducció al mercat de nous productes que no incorporen, ja que han estat substituïdes, substàncies extremament preocupants (SEP), segons la llista SEP i l’annex XIV del Reglament (CE) núm. 1907/2006, de registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies i preparats químics (REACH), o de substàncies restringides de l’annex XVII del Reglament REACH per a l’ús restringit de la substància.

Cal que els projectes incloguin l’execució d’una anàlisi amb enfocament de cicle de vida del producte o servei, tret que en la sol·licitud es pugui acreditar que ja ha estat realitzada.

  1. Nous models de negoci que afavoreixin l’eficiència dels recursos (servitització, economia col·laborativa, etc.).
  2. Reutilització i reparació de productes.
  3. Serveis de retorn de productes usats impulsats pel distribuïdor o fabricant d’aquests productes, amb la finalitat de reutilitzar-los, remanufacturar-los o reciclar-los (take-back schemes).
  4. Remanufactura.
  5. Simbiosi industrial que promogui l’eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua.
  6. Noves aplicacions de materials reciclats.
  7. Nous processos o tecnologies que permetin valoritzar residus que actualment no es valoritzen, o que augmentin el rendiment o la qualitat d’operacions existents de valorització de residus de tercers.
  8. Mineria d’abocadors per a la recuperació de materials.

 

Classe B. Estudis d’obtenció i testatge de prototips o projectes demostratius de nous productes o serveis, de les categories següents:

  1. Ecodisseny de productes o serveis que promoguin una major eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua amb una millora de les prestacions ambientals en tot el seu cicle de vida, a excepció dels projectes que se centren exclusivament en la reducció de residus en l’etapa de fabricació, els quals són objecte de l’Ordre de subvenció per a l’execució de projectes de prevenció, preparació per a la reutilització i reciclatge de residus industrials de l’Agència de Residus. Són exemples de projectes subvencionables: productes desmaterialitzats, multifuncionals, fabricats amb materials reciclats, de llarga vida, reparables, reciclables, modulars i actualitzables, etc. S’inclouen també dins de la categoria d’ecodisseny els projectes de substitució de substàncies extremament preocupants (SEP), segons la llista SEP i l’annex XIV del Reglament REACH, o de substàncies restringides de l’annex XVII del Reglament REACH per a l’ús restringit de la substància.

Cal que els projectes incloguin l’execució d’una anàlisi amb enfocament de cicle de vida del producte o servei, tret que en la sol·licitud es pugui acreditar que ja ha estat realitzada.

  1. Nous models de negoci que afavoreixin l’eficiència dels recursos (servitització, economia col·laborativa, etc.).
  2. Reutilització i reparació de productes.
  3. Serveis de retorn de productes usats impulsats pel distribuïdor o fabricant d’aquests productes, amb la finalitat de reutilitzar-los, remanufacturar-los o reciclar-los (take-back schemes).
  4. Remanufactura.
  5. Simbiosi industrial que promogui l’eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua.
  6. Noves aplicacions de materials reciclats.
  7. Nous processos o tecnologies que permetin valoritzar residus que actualment no s’estan valoritzant, o que augmentin el rendiment i/o la qualitat d’operacions existents de valorització de residus de tercers.
  8. Mineria d’abocadors per a la recuperació de materials.

A l’annex 2 es poden consultar les definicions d’aquestes categories. Cada sol·licitud ha d’indicar una única categoria d’actuacions. Un mateix projecte pot tenir actuacions que encaixin en diverses categories, però, en aquest cas, cal indicar, en funció de quina sigui l’actuació principal, a quina d’elles es vol aplicar.

 

Classe C. Estudis sectorials amb accions de comunicació per a associacions empresarials o sindicals.

S’inclouen en aquesta classe els projectes que inclouen l’elaboració d’estudis sobre el potencial de l’economia circular ja sigui a nivell sectorial o bé territorial, així com les accions de comunicació que se’n derivin (campanyes, jornades, etc.).

Les classes són excloents entre elles. Un mateix projecte no pot ser una combinació de les classes A, B o C.

Si ho considera oportú, l’Agència de Residus de Catalunya es reserva el dret de modificar la classe i categoria del projecte presentat pel sol·licitant si aquestes no es corresponen amb l’objecte del projecte, així com el títol del projecte si aquest dona lloc a confusió o mal interpretació.

La problemàtica del canvi climàtic degut a l’increment de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, ha fet prendre consciència a nivell mundial de la realització d’accions per a l’ús d’energies més netes. Entre els sectors que contribueixen més a l’efecte hivernacle és el del transport. En les darreres dècades, els combustibles per excel·lència han estat i segueixen sent els derivats del petroli tals com el gasoil i la gasolina.

Per tal de que s’instauri progressivament un parc de vehicles amb energies més netes, és convenient  que els països instaurin polítiques i conseqüentment, la infraestructura necessària per a que la introducció de vehicles menys contaminants sigui una realitat.

Context a Catalunya

La Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC).

Els objectius que es persegueixen amb la mobilitat elèctrica són:

  • Incrementar l’eficiència energètica
  • Reduir les emissions contaminants
  • Integrar les energies renovables
  • Millorar la qualitat de l’aire a les ciutats
  • Reduir l’alta dependència del petroli que té Catalunya

A nivell de quantificació, el Pla pretén facilitar la cooperació entre els diversos agents públics i privats, així com desenvolupar els objectius i les eines per aconseguir:

  • 100 estacions de recàrrega ràpida a la xarxa viària
  • 400 estacions de recàrrega semiràpida en centres generadors de mobilitat i en espais públics municipals
  • 25.000 punts de recàrrega vinculada als estaciona ments habituals dels vehicles
  • Modificacions normatives i implantació d’un sistema interoperable entre els gestors de recàrrega

Per saber-ne més, podeu consultar: http://icaen.gencat.cat/ca/plans_programes/pirvec/

 

Estat actual

Cada trimestre de l’Institut Català de l’Energia de Catalunya, publica les infografies de mobilitat eficient on podem trobar dades com:

L’evolució dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics, de GLP  (gasos liquats del petroli) i GNV (gas natural vehicular). Vèiem que es tenen en consideració altres combustibles més nets que els derivats comuns del petroli.

  • El GNV es subministra en estat gasós als turismes (GNC) i en estat liquat als vehicles industrials (GNL).
  • El GLP es subministra per a vehicles turismes i és conegut com autogas.

Ara que les temperatures baixen, les instal·lacions de climatització de les llars es posen en funcionament per tal de mantenir una llar confortable.

Habitualment ens trobem amb sistemes com les calderes de gas, calderes de gasoil o sistemes elèctrics. Cada cop més ens trobem amb altres sistemes com són les estufes o calderes de pèl·let, la geotèrmia , les calderes de GLP, l’aerotèrmia, bombes de calor.

Les polítiques ambientals ens portem cap a una tendència a reduir les emissions de diòxid de carboni per tal de reduir el canvi climàtic. Per tant, no és d’estranyar que les noves tecnologies i els avenços en aquestes ens portin cap a un mercat on els sistemes que s’instal·lin tinguin menys impacte que els que s’instal·laven o s’utilitzaven fa uns anys. D’aquí també que cada cop més, la presència de les renovables es va fent palesa en moltes llars.

No obstant, les fonts majoritàries per a la climatització de les llars són encara a dia d’avui l’electricitat i el gas.

Pel que fa a l’Aigua Calenta Sanitària, cada cop hi ha més noves instal·lacions de plaques solars tèrmiques per tal  d‘escalfar l’aigua calenta sanitària. Pel que fa l’electricitat, també es van introduint plaques solars fotovoltaiques.

 

A nivell de consumidor, què podem fer per millorar l’eficiència energètica durant els mesos d’hivern?

A banda de la instal·lació d’equips altament eficients, també es pot fer algunes accions des del consumidor com:

  • Regular la temperatura interior entre 19 i 21 ºC a l’interior de casa durant el dia i a 17-18ºC durant la nit. Per cada grau més, augmenta el consum un 7%.
  • Ventilar durant 5 – 10 minuts les habitacions.
  • Es recomana que si es marxa de casa, s’abaixi la temperatura al mínim però no apagar el sistema. No obstant, si s’està moltes hores fora de casa, es recomana la substitució de termòstats normals per d’altres de programables.
  • A l’inici de la temporada, s’han de purgar els radiadors. S’ha de deixar sortir l’aire interior fins que surti l’aigua, això indica que el radiador està net.
  • S’ha d’evitar cobrir els radiadors, perquè dificulta la difusió de l’aire calent.
  • Si es tanca les persianes i cortines per la nit, s’eviten pèrdues de calor.

 

Un bon manteniment o bona prevenció estalvia temps i diners. Al revisar la caldera quan pertoca es pot detectar si hi ha alguna incidència que si es controla a temps, pot derivar en una avaria.  El correcte manteniment pot arribar a estalviar fins a un 15 % d’energia.

Les calderes s’han de revisar un cop a l’any per provar que les peces estan en bon estat. D’altra banda a les instal·lacions de gas, per normativa, s’ha de realitzar una inspecció cada 5 anys per l’empresa subministradora o bé l’usuari té la llibertat per triar un instal·lador autoritzat.

 

Com a mesures de cost més elevat, però que ajuden a millorar l’eficiència energètica i per tant, a unes reduccions importants de consum, destacaríem les següents:

  • Un bon aïllament de la llar
  • Instal·lar finestres adequades (doble vidre) per evitar la pèrdua de calor interior.

L’Institut Català de l’Energia publica mensualment el Butlletí L’energia al dia”. 

En aquest Butlletí, trobareu totes les novetats relacionades amb l’energia a Catalunya.

El Butlletí consta de Notícies,  Agenda d’Activitats, Publicacions.

Tot relacionat amb tot tipus de temes energètics: rehabilitacions d’edificis, vehicles elèctrics i mobilitat en general, energies renovables, actuacions a nivell autonòmic i actuacions municipals, nova legislació, estalvi i eficiència energètica, canvi climàtic, etc.

Si és del vostre interès, en aquesta pàgina dels butlletins de la Generalitat, en l’apartat d’Empresa  “Indústria i Energia”, us podeu subscriure a “L’Energia al Dia”. Mensualment, us arribarà al vostre correu electrònic.

D’aquesta manera, estareu informats a l’instant de les últimes activitats i actuacions relacionades amb el món de l’energia.

Aquesta setmana es celebra la setmana de la mobilitat sostenible amb la que es promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o amb vehicle elèctric, així com visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorar la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació.

Aquest any el lema és Combina i mou-te

 

Reviseu les actuacions que es realitzen arreu del territori!

Temps enrere, havíem presentat el bo social per a famílies vulnerables.

 

Amb la publicació del Real Decreto 897/2017, de 6 de octubre, por el que se regula la figura del consumidor vulnerable, el bono social y otras medidas de protección para los consumidores domésticos de energía eléctrica i Orden ETU/943/2017, de 6 de octubre, por la que se desarrolla el Real Decreto 897/2017, de 6 de octubre, por el que se regula la figura del consumidor vulnerable, el bono social y otras medidas de protección para los consumidores domésticos de energía eléctrica, es modifiquen lleugerament  les condicions les condicions del bo social.

De la pàgina del Ministeri per a la Transició Ecològica  (http://www.bonosocial.gob.es/), extraiem la informació principal que pot esser d’interès per a usuaris que es vulguin i puguin acollir-se del bo social.

 

Què és el bo social?

  • El bo social d’electricitat és un descompte en la factura elèctrica.

Quins descomptes aplica?

  • Descomptes d’un 25% per consumidors vulnerables que compleixen els requisits establerts
  • Descomptes un 40% per consumidors vulnerables severs que compleixen els requisits establerts.
  • Si a més, és un consumidor en risc d’exclusió social, perquè està atès pels serveis socials d’una administració autonòmica o local que paguin al menys el 50% de la factura, no es tindrà que fer front a la factura elèctrica i, en cas d’impossibilitat temporal per fer front al pagament, no es podrà interrompre el subministrament elèctric.

 

Quins requisits s’ha de complir?

  1. Tenir contractat la tarifa PVPC a l’habitatge habitual amb una de les comercialitzadores de referència.
  2. Complir amb els requisits personals, familiars i de renta

* En el cas de que s’acrediti circumstàncies especials (amb discapacitat igual o superior al 33%, víctima de terrorisme o víctima de violencia de gènere, el requisit de renta màxima a complir per la unitat familiar s’incrementa en 0,5 IPREM (3760€)

Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM)

 Taula extreta de la pàgina:  http://www.bonosocial.gob.es/

 

Com sol·licitar-lo?

S’ha de contactar amb les comercialitzadores de referència per telèfon,  correu electrònic, correu postal o fax.

 

El 5 de març es celebra el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica.  Sent aquesta data, una representació de l’objectiu principal del blog, volem compartir amb vosaltres la campanya que s’ha llençat des de l’Institut Català de l’Energia.

Amb l’eslògan, “Qui decideix per tu?” ens convida a reflexionar com nosaltres podem escollir sobre com gestionem l’energia que consumim,  igual que ho fem en altres aspectes de la vida.

Ens indica com podem gestionar l’energia que consumim:

  • Disposant de les nostres dades reals
  • Contractant electricitat d’origen 100% renovable
  • Participant en projectes col·lectius d’energies renovables
  • Generant l’energia que consumim amb renovables
  • Movent-nos amb bicicleta sempre que puguem
  • Entre altres

 

Si en voleu saber més i esteu interessats amb el tema, obriu el següent enllaç: Vull decidir com gestionar la meva energia

 

L’objectiu de l’article d’avui és seguir desenvolupant tema de la Pobresa energètica. Vàrem compartir la informació d’ECOSERVEIS sobre com actuar en cas de pobresa energètica. S’indicava que s’han d’identificar els problemes i buscar solucions per a cada problema.

L’article que us presentem us desglossa una d’aquestes solucions, en concret, el Pagament de les factures d’energia. És a dir, com podem fer front al pagament de factures elevades.

Es diferencien les accions en dos grans blocs: a curt termini i a mig termini. Les solucions a llarg termini passarien per les reformes de l’habitatge, entre altres coses, incorporant mesures en l’aïllament.

ACCIONS INMEDIATES

  • Ens han ajustat la factura a la lectura real i portaven molts mesos fent-nos lectures estimades? Això explicaria el perquè ens arriba en un determinat moment una factura desproporcionada.

Si no es tracta de la primera opció, analitzem diferents opcions:

  • Contactar amb el subministrador. S’acostuma a pagar per consums reals cada mes o cada 2 mesos. Si es vol, es pot negociar amb el subministrador una quota fixa.
  • Contactar amb l’entitat financera: ofereixen serveis que permet fraccionar el pagament de rebuts, però cal tenir en compte que compten interessos que impliquen una despesa econòmica afegida.
  • Garantia de subministrament elèctric als consumidors vulnerables a l’hivern: Segons el Codi de Consum, les persones amb vulnerabilitat econòmica que compleixen unes determinats requisits. El procediment per acollir-se és el següent:

 

  • Les empreses subministradores han d’habilitar mecanismes d’informació necessaris per informar usuaris i serveis socials sobre les tarifes existents i mesures previstes per fer front a la pobresa energètica.

 

ACCIONS A MIG TERMINI

  • Comparar les ofertes de les comercialitzadores
    • Acollir-se al mercat lliure
    • Acollir-se al Mercat regulat (Preu Voluntari del Petit Consumidor, PVPC).

Per a conèixer que és el mercat lliure o regulat us recomanem consultar l’article de l’enllaç següent: http://blogscat.com/bellpuigenergia/2017/02/22/les-companyies-comercialitzadores-delectricitat/

  • Conèixer les modalitats
    • Bo social: Per a les persones que tenen el domicili habitual una potencia contractada<3kW, entre altres condicionants.

Per a més informació sobre els condicionants, consulteu l’enllaç següent: http://blogscat.com/bellpuigenergia/2016/07/06/coneixeu-el-bo-social/

    • Discriminació horària:
      • La discriminació horària té preus diferenciats durant el període vall (nit) i el període punta (dia).
      • Els horaris de Discriminació Horària són diferents a l’hivern i a l’estiu.
      • La tarifa és més econòmica en període vall i el període punta és més car. Per fer-nos una idea de les bonificacions o penalitzacions, diríem que el període punta penalitza un 20% sobre el preu d’una tarifa en la que paguem el mateix per kWh en totes les hores, i bonifica un 57% en les hores vall.

Discriminació horària

Punta Vall

HIVERN

12-22h 22-12h
ESTIU 13-23h

23-13h

Ara que s’apropa l’hivern, i amb ell el fred, és adequat i necessari parlar d’un dels temes que preocupen a les llars durant l’hivern. Parlem de la pobresa energètica.

Us compartim una Guia Pràctica sobre Com actuar davant la pobresa energètica de l’empresa Ecoserveis. Esperem que els recursos i les indicacions que aquí s’ofereixen siguin per ajudar-vos o per a que pugueu ajudar a algú proper ja sigui familiar o amic.

El consum energètic és un element clau per a la nostra vida diària.  La pobresa energètica és el fet de no poder assolir temperatures de confort a l’hivern i a l’estiu dins les llars, no poder disposar de la il·luminació necessària o d’aigua per al consum. Es determinen tres causes confluents que determinen la pobresa energètica: els ingressos de les famílies, l’eficiència energètica de l’edifici i les tarifes de la llum.

Heus aquí unes petites indicacions per fer ús de la guia. Durant les pròximes setmanes anirem desenvolupant alguns d’aquests capítols que us ajudaran a intepretar totes aquestes accions.

IDENTIFICAR ELS PROBLEMES

Els afectats mai reconeixen que pateixen una situació de pobresa energètica. En canvi, sí que identifiquen un seguit de situacions que poden ser una evidència.

Les queixes poden ser:

  • No puc pagar la factura del gas / electricitat
  • No em puc permetre tenir la casa sempre calenta a l’hivern ni refrigerada a l’estiu
  • Tinc fred quan estic a casa
  • Tinc humitats a casa
  • Estic sempre malalt

 

IDENTIFICAR LES SOLUCIONS

Assegurar que el consumidor té assignada una opció de pagament adequada: SECCIÓ 1: Possibilitats de pagament de l’energia

Determinar el benefici / repercussió de canviar de companyia energètica i/o modificar la tarifa. SECCIÓ 1: Canviar de subministrador energètic o de tarifa

Identificar possibles subsidis als que es pugui acollir. SECCIÓ 2: Opcions per a maximitzar els ingressos.

Identificar ajudes i subvencions que permetin millorar l’aïllament i l’eficiència energètica a la llar: SECCIÓ 3: Ajuts aïllament i eficiència energètica.

Proporcionar els principis de l’economia domèstica i bones pràctiques: SECCIÓ 4: Més val prevenir….

 

Cal:

  • Analitzar les factures per al Pagament:
    • Contemplar canvi de companyia
    • Veure tarifa a la que estem acollits
    • Veure quin potència tenim contractada
    • Contemplar la possibilitat de contractar una tarifa de discriminació horària
  • Maximitzar els ingressos: acollir-se a programes d’ajuts econòmics
  • Ajuts aïllament i eficiència energètica: conèixer la qualitat constructiva de l’habitatge i els tipus d’instal·lacions i aparells electrodomèstics
  • Educació energètica per evitar que la pobresa energètica sigui un problema crònic

Recordeu que el Codi de Consum prohibeix la interrupció dels subministraments elèctrics i gas durant els mesos d’hivern (de novembre a març) a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica. En cas de rebre avís de tall de subministrament i esteu en situació de vulnerabilitat econòmica, cal dirigir-se als serveis socials del vostre municipi i demanar l’informe de serveis socials bàsics i presentar-lo a l’entitat subministradora per evitar el tall.

Des de fa uns anys ençà, a l’hora d’adquirir un electrodomèstic o qualsevol producte energètic, tenim un informador de les característiques energètiques del producte  d’acord amb el seu consum i eficiència que es cataloga amb una escala de lletres i colors. És l’etiqueta energètica.

L’etiqueta energètica ens mostrava fins ara una escala A+++ fins una escala D, on cada categoria s’identifica amb un color, la categoria del producte que volem adquirir.

  • Què representa la categoria energètica?

Ens informa de la quantitat d’energia  i aigua que consumeix cada aparell i ens permet comparar entre ells d’una manera ràpida i fàcil quin ens representarà menys consum en la seva vida útil.

Amb l’aprovació del Reglament (UE) 2017/1369 de 4 de juliol de 2017, que va entrar en vigor el passat 1 d’agost, s’estableix un nou marc reglamentari per a les etiquetes energètiques.

Aquest reglament té la voluntat de simplificar i clarificar les categories establertes per les etiquetes. Es reescalen les etiquetes amb valors de A a la G, unificant l’escala entre cadascuna de les categories.

Aquestes mesures potencien la ecoinnovació i l’ecodisseny, tot afavorint que l’usuari final aconsegueixi un estalvi energètic important en cas d’adquirir aparells de les categories més eficients.

A la dreta de la imatge, hi ha el model de nova etiqueta energètica. (Font: www.icaen.cat)

Els consums fantasma són els consums que es generen a les llars o en qualsevol edifici quan els aparells estan teòricament “apagats” però segueixen endollats i poden generar un consum. Són els que es troben en standby i que poden ser activats en qualsevol moment polsant un botó o utilitzant el comandament a distància.

L’article que us compartim avui ajuda a entendre quins són els consums fantasma dels equips i realitza una anàlisis sobre el que pot arribar a gastar els equips en stand by.

D’altra banda, desmitifica algunes creences sobre el consum fantasma d’alguns equips.

Esperem que us sigui útil. Us animem a llegir-lo!

https://www.xataka.com/energia/consumo-fantasma-mitos-verdades-y-soluciones

 

Avui 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Volem dedicar el post d’avui a aquest recurs tan preuat i tan necessari a casa nostra.

Moltes vegades no som conscients de la quantitat d’aigua que gastem. Aquí us compartim una eina de l’Agència Catalana de l’Aigua que ens permet calcular la nostra petjada hídrica en funció dels nostres hàbits i alimentació. Aquesta eina ens convida a reflexionar sobre els nostres hàbits de consum i a fer un ús més sostenible dels recursos.

Cliqueu a l’enllaç per accedir a la: Calculadora Petjada Hídrica

Si voleu assistir a alguna de les activitats que s’organitzen arreu del territori, podeu veure-les a l’Agenda d’Activitats del Dia Mundial de l’Aigua.

 

L’objectiu de l’article d’avui és aclarir alguns conceptes sobre a qui comprem la llum i com pot ser la contractació.

En primer lloc, cal diferenciar entre els conceptes empresa distribuïdora i comercialitzadora.

L’empresa distribuïdora és l’empresa que duu l’electricitat físicament a casa nostra. Aquesta empresa no la podem escollir ni canviar. És l’empresa encarregada de la distribució de l’energia i l’encarregada de fer les reparacions quan hi ha una apagada de llum, etc.

L’empresa comercialitzadora és l’empresa a qui nosaltres decidim comprar l’electricitat previ preu pactat. Som lliures de contractar l’electricitat en el mercat lliure o en el mercat regulat i escollir la comercialitzadora que decidim. És l’empresa que ens emet la factura de la llum.

 

Recordem que existeix dos tipus de mercats:

MERCAT REGULAT: aquest mercat és el que està regulat pel govern i actualment només hi poden participar el que es coneix com a comercialitzadores de referència (5 empreses de les grans). La tarifa del mercat regulat s’anomena PVPC (Preu Voluntari del Petit Consumidor) i varia cada dia en funció de l’oferta i la demanada d’energia.

  • Aquest preu es pot consultar el dia anterior a partir de les 20:30h a la pàgina:

https://www.esios.ree.es/es/pvpc

Es mostra un gràfic amb la variació del preu per a cada hora per a les 3 tarifes PVPC:

  • 2.0A: tarifa sense discriminació horària
  • 2.0 DH: tarifa amb discriminació horària de 2 períodes (P1 (Punta) Hivern:12-22h / Estiu: 13-23h | P2 (Vall) Hivern: 22-12h / Estiu: 23-13h).
  • 2.0DHS: tarifa amb discriminació horària de 3 períodes ( P1 (Punta)13-23h | P2 (Vall) 23-01h / 07-13h | P3 (Supervall) 01-07h).

Detall del gràfic:

MERCAT LLIURE: El preu es negocia amb l’empresa comercialitzadora. El preu serà el pactat per cada client amb l’empresa.

Consell: Assegurem-nos quins preu pagarem per la potència contractada i quin preu per l’energia. Cal que prestem atenció quan ens parlen de descomptes: si són del total de la factura, si són només del terme energia. Cal preguntar i tenir-ho clar.

  • Però quines empreses hi ha en el mercat lliure?

En aquest enllaç de la Generalitat podem conèixer les empreses comercialitzadores d’últim recurs i quines comercialitzadores de mercat lliure tenen presència a Catalunya. Cal afegir que existeixen més comercialitzadores de mercat lliure.

http://empresa.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/emo_energia_mines_seguretat_industrial/energia/energia_electrica/empreses_comercialitzadores_d_energia_electrica_i_distribuidores/

 

  • I com podem conèixer quins preus ofereixen? Què més inclou la factura elèctrica que em pot fer decidir per uns o altres?
  1. En primer lloc podem contactar amb la comercialitzadora que desitgem i preguntar sobre les tarifes que ofereixen.
  2. La pàgina de la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia ens ofereix un comparador per veure segons els meus consums i potència quina tarifa s’escau millor per a la meva llar o comerç. En aquest comparador, no es mostren les tarifes del mercat regulat ja que el seu preu com hem comentat, varia en funció de l’oferta i de la demanda.

https://comparadorofertasenergia.cnmc.es

Aquest comparador és vàlid per a electricitat i per a gas natural. En aquest cas, parlem de l’electricitat.

Inicialment ens demana una sèrie de dades:

  • Codi Postal del subministrament
  • Potència contractada (kW)
  • Consum anual (kWh)
  • Tarifa: si tenim discriminació horària o no.
  • Serveis Addicionals: indicar si en volem o no. Per exemple, si volem contractar un manteniment de la instal·lació.

 

Un cop introduïdes les dades, ens mostra un llistat que incorpora:

  • Comercialitzadora
  • Oferta (nom comercial)
  • Import anual (1r any) (no inclou el concepte associat al lloguer del comptador d’electricitat)
  • Import anual (2n any)(no inclou el concepte associat al lloguer del comptador d’electricitat)
  • Validesa: per a quin tipus de consumidor és vàlid (tots, llars, petits negocis)
  • Serveis addicionals inclosos
  • Energia verda: Si l’energia que subministren és 100% verda

És un filtre previ per conèixer les característiques de cada oferta. Com es pot veure, independentment del cost, ens mostra si subministren l’energia verda, fet que fa que puguem escollir si el nostre consum elèctric  sigui de fonts d’origen renovable.

 

És un tema inicialment complex, però val la pena prestar-hi atenció per a que el que contractem s’adeqüi al que nosaltres necessitem i volem.

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò que el preu de l’electricitat pujava durant aquest mes de gener arribant a màxims més alts des de desembre de 2013.  El cost del mercat a l’engròs  durant els primers dies de gener ha estat un 150% superior que a l’inici del 2016.

En aquest article es pretén explicar d’una forma senzilla com funciona l’actual mercat elèctric:

El preu a l’engròs de l’electricitat es determina en funció del consum diari i la cotització de l’energia en el mercat majorista (pool). Els preus diaris del mercat a l’engròs o pool, es fixen amb un dia d’antelació.  Per una banda, hi ha les centrals productores d’energia que són les que ofereixen l’energia a diferents preus i on trobem centrals de tot tipus (nuclears, eòliques, hidràuliques) i per altra hi ha els demandants d’energia que som tots els consumidors (llars, indústries, etc.).  Els productors d’energia entren al pool primer els de preus més baixos i després els més cars. Llavors si la demanda d’energia és més elevada pugen els preus de l’energia (seria una forma molt general d’explicar com funciona el mercat de l’energia).

Aquest mercat elèctric o pool és gestionat per un agent independent OMIE (Operador del Mercat Ibéric polo Espanyol) que no marca els preus sinó que regula l’oferta i la demanda.

En èpoques de més fred, s’incrementa la demanda de l’electricitat. D’altra banda, en èpoques anticiclòniques com les que havien precedit aquestes setmanes, fa que per exemple, la producció d’energia eòlica baixi i per tant, no participi en un percentatge gaire elevat al mercat d’energia elèctrica. L’energia eòlica junt amb d’altres són les que entrarien en primer lloc perquè entrarien a preu més baix. Llavors, fa que a més demanda s’hagi de comprar electricitat a productors més cars, fent encarir el preu a l’engròs del MWh.

Aquests preus a l’engròs es fixen amb un dia d’antelació, a través del mercat diari i diferents mercats intradiaris.

 

Això vindria a ser d’una manera molt general, el funcionament del mercat elèctric, però com es trasllada a les nostres factures?

En primer lloc, ens cal saber quina modalitat de contractació tenim: mercat lliure o mercat regulat (PVPC – preu voluntari del petit consumidor).

El PVPC només el comercialitzen unes poques grans empreses que s’anomenen comercialitzadores de referència.

 

Com sabem si estem a mercat lliure o mercat regulat? Condicions generals de cadascuna de les modalitats de contractació

És tan senzill com mirar-ho a la factura. Si estem  al mercat regulat, ens sortirà que estem amb PVPC sense discriminació horària o amb discriminació horària. D’altra banda, si no ens figura la modalitat de contractació PVPC serà indicador que pertanyem al mercat lliure.

Estarem al mercat lliure si es dóna alguna de les condicions següents: la nostra comercialitzadora no és una de les comercialitzadores de referència, en la nostra factura ens apliquen algun tipus de descompte, tenim contractat algun manteniment, etc.  Si s’esdevé alguna d’aquestes característiques vol dir que estarem al mercat lliure.

El PVPC és una tarifa en que el preu és variable i va en funció del mercat elèctric que hem comentat. El preu horari de l’endemà es publica a la pàgina de la Red Elèctrica Española un dia abans, a les 20:30h.

Aquests preus horaris s’apliquen als consumidors que tinguin instal·lat un comptador intel·ligent dins la tarifa del PVPC. Pels consumidors que disposen d’un comptador analògic, s’aplica un preu mig que es fixa a partir de les mitjanes de consum.

Pel que fa al mercat lliure, és el consumidor qui pacta un preu del kwh amb la comercialitzadora. Aquest preu és variable segons la comercialitzadora i ofertes de contractació que ofereixin. No obstant, cal que el consumidor sigui conscient del preu que paga pel kwh que consumeix, ja que passat un temps els pot variar les condicions contractuals.  Pot ser que dins del mercat lliure, ens trobem amb situacions en que no tinguem un preu pactat i que l’empresa ens ofereixi un preu indexat basat en les oscil·lacions de preu al mercat.

Per tant, immediatament seran els consumidors que estan al PVPC qui notaran aquesta pujada de preu del terme energia d’ara al gener en la pròxima factura degut a aquesta pujada a principis de mes.

En aquestes dates senyalades en les que ens apropem, també podem contribuir a ser més eficients amb l’energia que consumim.

Aquí us deixem alguns petits consells per a que prenguem consciència durant les festes nadalenques.

  • Estalviem energia: Durant aquestes festes on s’acostumen a fer trobades familiars i que són dies d’estar-se a casa, es consumeix força il·luminació, calefacció i s’utilitzen diversos aparells.

 

  • Què podem fer?
    • Regulem el termòstat a temperatures moderades
    • Apaguem les llums quan no siguin necessàries
    • Apugem les persianes durant el dia per aprofitar la llum i abaixem-les durant la nit per mantenir l’escalfor.
    • Apaguem els televisors i equips de música des de la regleta, no des del comandament a distància, així com apaguem els ordinadors i els perifèrics quan no els fem servir.
  • En aquestes festes, es regalen moltes joguines, jocs i equips que funcionen amb piles. Utilitzem piles recarregables! Recordem que quan les piles arribin al final del seu ús, les hem de dipositar al contenidor de recollida de piles.
  • Si en aquestes festes, ens decidim a substituir algun electrodomèstic, que sigui d’alta eficiència energètica. Recordeu comprovar l’etiqueta energètic a que porten tots els aparells: els que tenen la lletra A són els més eficients.

Tots aquests consells energètics, s’escauen per aquestes festes però són extensibles durant tot l’any .

Bones festes a tothom!

 

Avui us proposem un exercici per a que reflexioneu i us autorrespongueu amb la vostra factura de la llum:

  • Sabem quina MODALITAT DE CONTRACTACIÓ tenim? Estem al mercat lliure o al mercat regulat?
  • A quin preu estem pagant el kwh? Qui el fixa aquest preu?

Per això us deixem amb una eina amb una explicació gràfica clara i entenedora que està disponible a l’Institut Català de l’Energia diferenciant les diferents modalitats de contractació que podem tenir com a petits consumidors (Potència < 10 kW) i determinant-ne les característiques de cadascuna:

  • PVPC: Preu Voluntari del Petit Consumidor
  • Tarifa fixa a 12 mesos
  • Contractació bilateral (mercat lliure)

Consulteu la infografia  de Modalitats de Contractació, fent clic en l’enllaç. 

 

  • I sobre la POTÈNCIA? Sabem si la potència contractada és similar a habitatges tipus com el nostre?

Com se si la potència és òptima?  Doncs en la infografia ens mostra en passos senzills i gràfics quins mètodes hi ha per a conèixer quina potència necessitem  i quins passos s’han de seguir  si volem reduir la potència que tenim contractada.

Consulteu la infografia de Com Optimitzar la Potència Contractada. 

Us animem que consulteu l’article que ja es va publicar al Blog sobre “La potència contractada: com optimitzar-la”

Ara que ja som a la tardor, i amb ella ens atansem al fred de l’hivern, volem dedicar l’article d’avui a donar uns petits consells per estalviar amb el consum de gas.

 

L’AÏLLAMENT

Un habitatge amb bon aïllament tèrmic a les parets i sostres i amb finestres de doble vidre que tanquin hermèticament, redueix fins al 50% les necessitats de climatització. Aquesta mesura  té un cost econòmic important associat. Si no tenim previst fer cap inversió, per evitar que entri el fred a casa, podem comprar rivets per a sota les portes i per a les finestres.

 

VENTILACIÓ

Ventila la llar uns 10 minuts cada migdia (o fes-ho a les hores de més sol) per renovar l’aire i reduir la humitat.

 

CONTROL DE LA TEMPERATURA

Canviem la temperatura de la caldera segons sigui estiu o hivern. Revisa la caldera cada 2 anys i cada 5 revisa tota la instal·lació de gas.

Durant l’hivern, si sortim durant unes hores de casa, apaguem la calefacció. Si sortim per unes hores, regulem la temperatura a posició econòmica (15ºC).

Regulem termòstats. Ajustem les temperatures, al hivern màximes de 21ºC i durant l’estiu mínimes de 26ºC. Reduir un grau la temperatura de calefacció significa un estalvi en el consum d’un 8%.

 

ESTUFES I CALDERES

Les estufes de butà produeixen molta humitat. Si en tens, revisa-les periòdicament i ventila cada 2 hores l’estança. Tanca el regulador acoblat a l’envàs del butà quan no l’utilitzis, comprova la caducitat del tub flexible que connecta l’aparell i reemplaça’l abans que caduqui. Si només tens estufa, no cal passar la revisió de la instal·lació.

Si hem de canviar la caldera, contemplem quines són les més eficients, com per exemple, les calderes de condensació.

 

ELS RADIADORS

Purguem els radiadors una vegada l’any. Cal fer-ho perquè l’aire a l’interior dels radiadors, dificulta la transmissió de calor.

És convenient no tapar ni obstruir radiadors amb mobles ni roba per aprofitar al màxim l’escalfor.

 

A LA CUINA

A la cuina, evitem obrir el forn a mitja cocció, perds un 20% de l’energia acumulada. Apaga’ls abans d’acabar, aprofitaràs l’escalfor residual.

 

L’AIGUA CALENTA

No és necessari utilitzar aigua calenta sempre que necessitem aigua a casa. Utilitzem aigua freda sempre que puguem.

 

CONSELL DE SEGURETAT: Si sents pudor de gas, obre les portes i les finestres per ventilar, tanca les claus de pas i no connectis cap aparell elèctric ni premis cap interruptor. Avisa un tècnic.

Des de l’1 d’agost de 2013, es va incrementar el cost del terme fix en la factura eléctrica arran de la publicació de l’Orden IET/1491/2013, de 1 de agosto, por la que se revisan los peajes de acceso de energía eléctrica para su aplicación a partir de agosto de 2013 y por la que se revisan determinadas tarifas y primas de las instalaciones del régimen especial para el segundo trimestre de 2013.

 

Què és la potència contractada?

La potència és el màxim d’electricitat que es pot consumir de forma simultània en un habitatge, és a dir la capacitat de connectar diversos aparells alhora. Depèn de dos factors: del tipus i quantitat d’aparells elèctrics que hi hagi a l’habitatge i de la potència que necessitin aquests aparells.

La potència màxima és el límit que no es pot superar perquè la instal·lació elèctrica no ho suportaria i saltaria l’interruptor de control de potència (ICP). Segons el consum que es faci i els aparells que s’utilitzin, però, es pot reduir la potència contractada si resulta excessiva.

(Font: www.gencat.cat)

L’import d’aquest terme figurarà a la factura elèctrica encara que el consum sigui 0. Per tant, és necessari que coneguem quina potència necessitem.

 

Com sabem quina potència contractada tenim?

És una dada que figura a la factura elèctrica. Es menciona així mateix: potència contractada.

La potència màxima vindrà determinada en el butlletí elèctric de la instal·lació.

 

Com sabem si la potència contractada és l’adequada a la nostra llar?

En les llars s’acostuma a tenir potències contractades inferiors a 15 kW.

Tenim 3 mètodes que ens ho permetran conèixer quina potència màxima estem consumint tal i com es descriuen a “Vull reduir la factura elèctrica” a  www.gencat.cat

 

1. Mètode exacte

Al mercat hi ha mesuradors intel·ligents de diversos fabricants que indiquen la potència màxima que necessita un habitatge. S’ha d’adquirir un d’aquests aparells i, un cop instal·lat, mesurar el consum durant uns dies. L’aparell indicarà quin ha estat el consum màxim durant aquest període de temps, que serà la potència elèctrica recomanada. Cal demanar una potència amb una mica de marge respecte a la que marqui l’aparell per assegurar-se de no tenir problemes.

Entre d’altres coses cal tenir en compte si a l’hivern tenim calefacció elèctrica o aire condicionat a l’estiu, factors que ens faran disposar en determinats moments de més potència instantània.

Des de l’Ajuntament de Bellpuig, s’ofereixen els comptadors intel·ligents, prèvia realització de la sol·licitud,  sense cap cost associat. Vegeu l’article que es va publicar fa unes setmanes:

http://blogscat.com/bellpuigenergia/category/lestalvi-energetic/comptadors/

 

2. Mètode de prova i error

L’interruptor de control de potència (ICP), instal·lat en el quadre elèctric, és l’encarregat de desconnectar la instal·lació elèctrica quan hi ha una demanda superior de la potència contractada. Si mai no ha saltat l’ICP podria significar que la potència contractada és superior a la necessària. Per fer la prova, cal connectar tots els aparells alhora (llums, forn, vitroceràmica, rentavaixelles, rentadora, assecadora, planxa, microones, aire condicionat…). Si l’ICP no salta, vol dir que hi ha marge per reduir la potència.
Per utilitzar aquest mètode, cal que l’ICP instal·lat sigui el que correspongui. L’ICP té un valor d’intensitat amb Ampers. Només si aquest valor, convertit en kW, coincideix amb la potència contractada, us servirà aquest mètode per calcular la potència necessària (consulteu l’apartat Taula de potències).

 

3. Utilitzant una calculadora de potència
S’ha d’introduir la potència en kW dels electrodomèstics disponibles a l’habitatge. Aquesta dada es pot trobar al darrera de qualsevol aparell o en les instruccions. Una de les calculadores que podeu fer servir és la de l’Institut Català de l’Energia.

 Calculadora de potència

 

Cal tenir en compte que s’ha de calcular bé la necessitat de potència per evitar interrupcions del subministrament —que hi hagi un consum superior a la potència contractada i, per tant, salti l’ICP.

Sempre és recomanable que abans de realitzar qualsevol pas de rebaixar la potència, consultem al nostre  instal·lador de confiança, especialment si parlem d’instal·lacions antigues (>20 anys).

 

Des de bájatelapotencia.org,  ofereixen uns consells que poden ser del vostre interès:

En el cas que la instal·lació sigui molt antiga i no  tingui limitador (ICP), ens indica que la companyia distribuïdora imposarà posar-ne un (amb cost d’11€) i segurament demanaran butlletí, això suposa contractar a un professional per que emeti aquest butlletí (pot tenir un cost al voltant de 300 a 600€) però també pot suposar l’actualització de la instal·lació, el qual pot costar varis cents o inclús milers d’euros, depenent de cada cas. Pot ser que la companyia distribuïdora et comenci a cobrar una penalització per no disposar del ICP (el que resta de la potència contractada fins 10 kw) fins que el tinguis instal·lat.

 

Què cal fer per reduir la potència?

Cal posar-se en contacte amb la companyia comercialitzadora i sol·licitar la rebaixa de potència.

Aquesta gestió té un cost de 10,94€ (IVA inclòs) i cal tenir en compte que només es permet un canvi de potència a l’any.