Haurem escoltat o llegit últimament a les notícies el concepte “Declaració d’emergència climàtica”. El canvi climàtic porta anys que és a les agendes de tots els governs del món, però en aquests últims anys ha pres més impuls des de la societat, com per exemple, la jove Greta Thunberg, activista sueca que tots els divendres no assisteix a classe per fer vaga pel clima, per tal, que els governants prenguin consciència i sobretot actuïn per fer front a aquest gran problema mundial. Tal és la mobilització social que el 15 de març molts joves d’arreu del món varen participar a la manifestació en la jornada de Fridays for Future. Les mobilitzacions es continuen realitzant cada divendres.  El moviment de Fridays for Future ha anat arrelant a diferents punts del territori, encapçalat pels joves.

Què implica que els governs declarin l’emegència climàtica? Reconeixen les evidències científiques de l’escalfament global suposant grans riscos pels ecosistemes i es comprometen a actuar vers això.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat formalment l’emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei  del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017.  L’Executiu instarà el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya, i a abordar les mesures de mitigació i adaptació a aquest repte. Es pren consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant de forma continuada. S’assumeixen els següents compromisos:

  1. Adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.
  2. Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la necessària transició cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, com fixa la Llei del canvi climàtic.
  3. Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l’adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic.
  4. Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
  5. Identificar i acompanyar els sectors de l’economia que han de fer una transició, sigui per a adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en un marc general d’aposta per l’economia circular i de creació de llocs de treball verds.
  6. Adoptar les mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat d’aquells sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells altres als quals aquesta transició pot afectar en major grau.
  7. Assumir un model de mobilitat urbana basat, d’una banda, en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i, de l’altra, en vehicles d’emissió zero.
  8. Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.
  9. Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia.
  10. Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.
  11. Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.

El recent informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) sobre els 1,5ºC estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte dels nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les per al 2050.

A Catalunya, el Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016) posa en relleu les dificultats a què molts sectors i ecosistemes hauran de fer front les properes dècades, en un clima més càlid, més sec, amb una major freqüència de fenòmens extrems, i dins un entorn que ja està sotmès a una forta pressió sobre els seus recursos hídrics, que ha sofert canvis dràstics en l’ús del sòl, amb un litoral fortament artificialitzat, una agricultura excessivament centrada en l’alimentació animal i un nivell d’autosuficiència baix en la producció d’aliments, una pèrdua continuada de biodiversitat, un feble desenvolupament de les energies renovables i uns entorns urbans sovint amb nivells de contaminació massa elevats, per posar uns quants exemples. Tots ells, elements de vital importància per al benestar de la ciutadania i per al manteniment d’una societat competitiva, justa i cohesionada.

Font: Sostenible.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Post Navigation