Haurem escoltat o llegit últimament a les notícies el concepte “Declaració d’emergència climàtica”. El canvi climàtic porta anys que és a les agendes de tots els governs del món, però en aquests últims anys ha pres més impuls des de la societat, com per exemple, la jove Greta Thunberg, activista sueca que tots els divendres no assisteix a classe per fer vaga pel clima, per tal, que els governants prenguin consciència i sobretot actuïn per fer front a aquest gran problema mundial. Tal és la mobilització social que el 15 de març molts joves d’arreu del món varen participar a la manifestació en la jornada de Fridays for Future. Les mobilitzacions es continuen realitzant cada divendres.  El moviment de Fridays for Future ha anat arrelant a diferents punts del territori, encapçalat pels joves.

Què implica que els governs declarin l’emegència climàtica? Reconeixen les evidències científiques de l’escalfament global suposant grans riscos pels ecosistemes i es comprometen a actuar vers això.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat formalment l’emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei  del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017.  L’Executiu instarà el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya, i a abordar les mesures de mitigació i adaptació a aquest repte. Es pren consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant de forma continuada. S’assumeixen els següents compromisos:

  1. Adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica.
  2. Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la necessària transició cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l’accés a l’energia com a bé comú, com fixa la Llei del canvi climàtic.
  3. Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l’adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic.
  4. Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
  5. Identificar i acompanyar els sectors de l’economia que han de fer una transició, sigui per a adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en un marc general d’aposta per l’economia circular i de creació de llocs de treball verds.
  6. Adoptar les mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat d’aquells sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells altres als quals aquesta transició pot afectar en major grau.
  7. Assumir un model de mobilitat urbana basat, d’una banda, en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i, de l’altra, en vehicles d’emissió zero.
  8. Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.
  9. Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia.
  10. Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.
  11. Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.

El recent informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) sobre els 1,5ºC estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte dels nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les per al 2050.

A Catalunya, el Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016) posa en relleu les dificultats a què molts sectors i ecosistemes hauran de fer front les properes dècades, en un clima més càlid, més sec, amb una major freqüència de fenòmens extrems, i dins un entorn que ja està sotmès a una forta pressió sobre els seus recursos hídrics, que ha sofert canvis dràstics en l’ús del sòl, amb un litoral fortament artificialitzat, una agricultura excessivament centrada en l’alimentació animal i un nivell d’autosuficiència baix en la producció d’aliments, una pèrdua continuada de biodiversitat, un feble desenvolupament de les energies renovables i uns entorns urbans sovint amb nivells de contaminació massa elevats, per posar uns quants exemples. Tots ells, elements de vital importància per al benestar de la ciutadania i per al manteniment d’una societat competitiva, justa i cohesionada.

Font: Sostenible.cat

L’economia circular se centra en el cicle dels recursos i és un model basat en la reutilització, la reparació, la remanufacturació i el reciclatge dels materials i productes davant la utilització de matèries primeres verges.

Segons la Fundació Elle MacArthur, considera els principis de l’economia circular com a principis d’acció, definint les següents característiques com a bàsiques

  • Dissenyar sense residus
  • Augmentar la resiliència per medi de la diversitat
  • Treballar fins a un ús d’energia de fonts renovables
  • Pensar en “Sistemes”
  • Pensar en Cascades: Pels materials biològics, l’essència de la creació de valor consisteix en l’oportunitat d’extreure valor addicional de productes i materials mitjançant el seu pas en cascada per altres aplicacions.

 

Feta aquesta introducció, les empreses o organitzacions que vulguin optar a subvencions d’economia circular de la Generalitat, s’han publicat a data d’avui les bases reguladores. Animem a les empreses de Bellpuig que tinguin idees per poder aplicar criteris de circularitat en els seus processos que consultin les següents bases.

 

Resolució TES/1252/2019, de 8 de maig, per la qual s’aproven les bases reguladores de subvencions per a projectes de foment de l’economia circular. (cliqueu per consultar-les)

Es llisten els tipus de projectes que es subvencionen:

Classe A. Projectes d’implementació en el mercat de nous productes o serveis de les categories següents:

  1. Ecodisseny de productes o serveis que promoguin una major eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua amb una millora de les prestacions ambientals en tot el seu cicle de vida, a excepció dels projectes que se centren exclusivament en la reducció de residus en l’etapa de fabricació, els quals són objecte de l’Ordre de subvenció per a l’execució de projectes de prevenció, preparació per a la reutilització i reciclatge de residus industrials de l’Agència de Residus de Catalunya. Són exemples de projectes subvencionables: productes desmaterialitzats, multifuncionals, fabricats amb materials reciclats, de llarga vida, reparables, reciclables, modulars i actualitzables, etc. S’inclouen també dins de la categoria d’ecodisseny els projectes d’introducció al mercat de nous productes que no incorporen, ja que han estat substituïdes, substàncies extremament preocupants (SEP), segons la llista SEP i l’annex XIV del Reglament (CE) núm. 1907/2006, de registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies i preparats químics (REACH), o de substàncies restringides de l’annex XVII del Reglament REACH per a l’ús restringit de la substància.

Cal que els projectes incloguin l’execució d’una anàlisi amb enfocament de cicle de vida del producte o servei, tret que en la sol·licitud es pugui acreditar que ja ha estat realitzada.

  1. Nous models de negoci que afavoreixin l’eficiència dels recursos (servitització, economia col·laborativa, etc.).
  2. Reutilització i reparació de productes.
  3. Serveis de retorn de productes usats impulsats pel distribuïdor o fabricant d’aquests productes, amb la finalitat de reutilitzar-los, remanufacturar-los o reciclar-los (take-back schemes).
  4. Remanufactura.
  5. Simbiosi industrial que promogui l’eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua.
  6. Noves aplicacions de materials reciclats.
  7. Nous processos o tecnologies que permetin valoritzar residus que actualment no es valoritzen, o que augmentin el rendiment o la qualitat d’operacions existents de valorització de residus de tercers.
  8. Mineria d’abocadors per a la recuperació de materials.

 

Classe B. Estudis d’obtenció i testatge de prototips o projectes demostratius de nous productes o serveis, de les categories següents:

  1. Ecodisseny de productes o serveis que promoguin una major eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua amb una millora de les prestacions ambientals en tot el seu cicle de vida, a excepció dels projectes que se centren exclusivament en la reducció de residus en l’etapa de fabricació, els quals són objecte de l’Ordre de subvenció per a l’execució de projectes de prevenció, preparació per a la reutilització i reciclatge de residus industrials de l’Agència de Residus. Són exemples de projectes subvencionables: productes desmaterialitzats, multifuncionals, fabricats amb materials reciclats, de llarga vida, reparables, reciclables, modulars i actualitzables, etc. S’inclouen també dins de la categoria d’ecodisseny els projectes de substitució de substàncies extremament preocupants (SEP), segons la llista SEP i l’annex XIV del Reglament REACH, o de substàncies restringides de l’annex XVII del Reglament REACH per a l’ús restringit de la substància.

Cal que els projectes incloguin l’execució d’una anàlisi amb enfocament de cicle de vida del producte o servei, tret que en la sol·licitud es pugui acreditar que ja ha estat realitzada.

  1. Nous models de negoci que afavoreixin l’eficiència dels recursos (servitització, economia col·laborativa, etc.).
  2. Reutilització i reparació de productes.
  3. Serveis de retorn de productes usats impulsats pel distribuïdor o fabricant d’aquests productes, amb la finalitat de reutilitzar-los, remanufacturar-los o reciclar-los (take-back schemes).
  4. Remanufactura.
  5. Simbiosi industrial que promogui l’eficiència dels recursos materials diferents de l’aigua.
  6. Noves aplicacions de materials reciclats.
  7. Nous processos o tecnologies que permetin valoritzar residus que actualment no s’estan valoritzant, o que augmentin el rendiment i/o la qualitat d’operacions existents de valorització de residus de tercers.
  8. Mineria d’abocadors per a la recuperació de materials.

A l’annex 2 es poden consultar les definicions d’aquestes categories. Cada sol·licitud ha d’indicar una única categoria d’actuacions. Un mateix projecte pot tenir actuacions que encaixin en diverses categories, però, en aquest cas, cal indicar, en funció de quina sigui l’actuació principal, a quina d’elles es vol aplicar.

 

Classe C. Estudis sectorials amb accions de comunicació per a associacions empresarials o sindicals.

S’inclouen en aquesta classe els projectes que inclouen l’elaboració d’estudis sobre el potencial de l’economia circular ja sigui a nivell sectorial o bé territorial, així com les accions de comunicació que se’n derivin (campanyes, jornades, etc.).

Les classes són excloents entre elles. Un mateix projecte no pot ser una combinació de les classes A, B o C.

Si ho considera oportú, l’Agència de Residus de Catalunya es reserva el dret de modificar la classe i categoria del projecte presentat pel sol·licitant si aquestes no es corresponen amb l’objecte del projecte, així com el títol del projecte si aquest dona lloc a confusió o mal interpretació.

Seguint la tradició d’aquests últims anys, realitzem activitats en motiu de la Setmana de l’Energia a les Escoles de Bellpuig. Aquest any es segueix treballant l’apoderament energètic. Les nenes i nens de 5è i 6è de l’Escola Valeri Serra i l’Escola Vedruna seran els que participaran en les activitats d’enguany.

 

 

Treballarem a partir dels recursos oferts per l’ICAEN (Exposició Tu Tens La Paraula, el Joc de l’Hola Watty, el Joc d’Ecocasa i Activitats multimèdia) quins tipus d’energia consumim, on consumim energia, com podem ser més eficients i estalviar energia en el nostre dia a dia: a casa, a l’escola o en la mobilitat, coneixerem les energies renovables i com tota la suma d’aquestes accions sumen per combatre el canvi climàtic.