Sant Llorenç de Morunys – Sant Serni (el Solsonès)

A la vall de Lord deixem que una daina i una futura llúdriga (parlem en termes de moviment escolta) ens portin a caminar. Es tracta d’una bonica passejada de poc menys de 5 km entre anar i tornar que ens acosta fins a Sant Serni del Grau; una ermita romànica del s.XI o s.XII protegida com a Bé Cultural d’Interès Local en el municipi de Guixers de Vilamantells, a pocs quilòmetres de Sant Llorenç de Morunys per la banda occidental. De fet, es pot dir que el nucli poblat de Vilamantells és el barri dels Emprius, urbanització de Sant Llorenç que ha sobrepassat els límits del terme municipal i ha entrat a Guixers.

Sant Serni del Grau, vall de Lord.

Sant Serni del Grau, vall de Lord.

1. Sant Llorenç de Morunys:

Des del nucli mateix de Sant Llorenç comencem aquesta caminada, cal dir, però, que també hi ha un accés a Sant Serni en cotxe per la carretera LV-4241 direcció cap a Port del Comte. En aquest cas, cal prendre un trencall a mà esquerra de la carretera en una corba forta cap a la dreta, a uns 2 km del poble, on ja ve indicat Sant Serni.

Per començar ens situem a la plaça Dr. Ferran de Sant Llorenç de Morunys, un punt de trobada i aparcament fora del nucli antic del poble on situem l’hostal La Catalana, el restaurant La Catalana i una font i a l’àrea de proximitat l’hostal Piteus, la carnisseria i cansaladeria, Cal Ton, una tenda d’esports i una Caixa. Tot just passem la plaça pel costat de la font agafem el segon carrer a mà esquerra, el passeig de Cal Sant, on veiem un porxo més endavant. Continuem en corba i en pujada lleu fins a la Creu Roja per enllaçar amb el  carrer de les Set Riberetes, carrer de la Serra del Verd per enfilar cap amunt el carrer dels Emprius. Passem de llarg un rètol que indica la ruta BTT dels Torrents i continuem fins al segon trencall a mà esquerra pel carrer de les Valls que ja no és asfaltat. Girem cap amunt pel carrer ample Torrent de les Salines i just al davant de la casa El Tros, el nom es troba a la tanca de ferro de la casa, enllacem amb el GR indicat amb la marca blanca i vermella pel camí estret i pedregós direcció oest.

Els Emprius amb la serra del Verd al fons.

Els Emprius amb la serra del Verd al fons.

.2. Sant Serni del Grau:

Seguim la passejada per un tram estret i una mica embardissat, però, al final d’aquest caminet trobem una fita que ja indica l’últim tram fins arribar a Sant Serni. Continuem pel sender que va guanyant un poc d’altura direcció ponent mentre gaudim de la verdor dels camps primaverals, dels seus arbres en flor primerenca, de la serra del Port del Comte a la dreta i del tossal de la Creu del Codó just al davant. En pocs minuts ja som a Sant Serni.

Camí cap a Sant Serni, vall de Lord.

Camí cap a Sant Serni, vall de Lord.

L’estat de l’ermita és bo i al seu voltant es forma un planell òptim per descansar merescudament, per carregar energies i per veure aigua de la font. Tot el conjunt resulta un racó molt interessant de conèixer.

Vall de Lord.

Vall de Lord.

En cas de voler allargar la passejada, el camí segueix fins al Roc Foradat i, més enllà, fins al peu de les escales que pugen a la mola del Santuari de Lord sense pèrdua.

La passejada ha comportat moltes sorpreses, però, ja tornem cap al poble pel mateix camí, això sí, ara ràpidament que fa baixada. No obstant això, la més petita del grup fa la seva becaina carregada a la motxilla.

Vissir