La presó de Busa, Navès (el Solsonès)

Pla de la Trona, serra de Busa, Navès, el Solsonès.

Ja hem caminat per la  serra de Busa en d’altres ocasions però aquesta vegada pugem amb cotxe per la vessant meridional per caminar pel pla directament. 

Es tracta d’una ruta de desnivell suau per a la canalla, d’uns 5 km només a l’anada fins a la presó natural de Busa. Cal dir que no és apta per a qui pateix de vertigen, ja que la visita al Capolatell, a l’anomenada presó natural de Busa, les cingleres cauen al buit sota els nostres peus. Trobem una font en un indret del recorregut.

1. Solsona – pla de Busa:

La serra de Busa, Navès, el Solsonès.

Si som a Solsona cal agafar la C-26 direcció Berga, passats uns vuit quilòmetres deixem aquesta carretera i agafem el trencall de Besora i Busa. Són uns quinze quilòmetres més de carretera asfaltada i estreta que enfilen cap al pla de Busa. Passem aquesta carena de Besora, algun mas aïllat, boscos en què s’alerta de no collir bolets sense prèvia autorització, el coll d’Arques i de seguida arribem a dalt del pla de Busa. El cim més alt de la cinglera és el Cogul de 1.526 metres. 

Continuem per la carretera asfaltada fins al trencall del Rial de Busa. Seguim per la pista no asfaltada de la dreta i uns pocs metres més endavant podem deixar el cotxe abans de la bifurcació de camins. Cal dir que podem avançar uns pocs metres més amb cotxe fins a tocar gairebé l’ermita de Sant Cristòfol de Busa. En aquest punt comencem la passejada: 42.10130 , 1.64469.

2. L’ermita de Sant Cristòfol – Casa Vila:

La serra de Busa, Navès, el Solsonès.

Deixem el trencall de l’ermita de Sant Cristòfol enrere i agafem la pista de terra que enfila cap a l’oest. L’opció de visitar Sant Cristòfol, aquesta ermita romànica que es troba al ben mig del pla de Busa, la podem deixar per la tornada. Passem uns camps a mà esquerra i més endavant un caminet també a mà esquerra que mena cap a la font de l’Espedreguer. És l’única font que ens trobem en el recorregut, per tant, convé desviar-nos si hem d’omplir els bidonets d’aigua.

Tornem a la pista principal i en pocs metres arribem a unes cases, som a Casa Vila. A partir d’aquí, tot i que ens sembli que ens fiquem dins la propietat de la casa, continuem sense deixar aquesta pista que va guanyant altura.

Cal dir que el GR-1, el sender que travessa els Prepirineus, també travessa el pla de Busa però les marques blanques i vermelles no són gaire fàcils de trobar. No vam ser els únics excursionistes que vam percebre una manca de senyalització en certs indrets, conseqüència potser dels treballs als conreus que s’estaven realitzant en aquell moment puntual.

3. Mirador del Capolat:

Així que no deixem la pista que passa pel mig de Casa Vila per acostar-nos progressivament vora les parets de la cinglera. Passem per la zona més boscosa de Casa Vila amb espècies de pi roig i còmodament arribem al mirador del Capolat, 1.339 m. Val la pena aturar-s’hi una estona per contemplar la panoràmica de la vall de Lord, Sant Llorenç de Morunys i la serra del Port del Comte. Els dies més clars la  panoràmica s’estén fins a la serra del Cadí i el Pedraforca.

4. La presó natural de Busa:

El Capolatell, presó de Busa, serra de Busa, Navès.

Continuem pel sender direcció nord-occidental que perd altura per una zona de carrascar i boix fins arribar a la palanca de ferro que uneix el pla de Busa amb el Capolatell, aquí ja podem veure les agulles conglomerades del Capolatell. Passar la palanca de ferro és tota una aventura i cal anar amb compte amb els més petits perquè la barana no els arriba a protegir del tot. 

El Capolatell és una mola envoltada de cingleres verticals, més o menys planera i ocupada per un bosc d’alzines. És una zona d’avencs amb un de particular que destaca pels seus 115 metres de profunditat. Les característiques aïllades d’aquest indret van fer que a principis del segle XIX, a l’anomenada Guerra del Francès, s’utilitzés com a presó. Una palanca de fusta unia aleshores el Capolatell amb Busa però treien la passera i els presoners de l’exèrcit de Napoleó es quedaven aïllats. Desesperats per les condicions es llançaven al buit i es diu que clamaven: “Mourir à Busa et resurgir à Paris.”

5. El pla de Busa:

Per tornar només cal que desfem el camí d’anada, però, si volem esplaiar-nos pel pla de Busa podem tornar per l’indret de la solana. És un tram una mica perdedor perquè no hi ha marques verticals, només fites de pedres disposades pel camí. Cal passar el mirador del Capolatell i fer uns metres per la pista ampla i boscosa que hem fet a l’anada. Una fita de pedres ens assenyala el punt per on hem de baixar entremig de boix i carrascar. Arribem a una zona més planera i assolellada on cal pendre el sender fressat direcció est. Caminem entre boscos i conreus fins veure Casa Vila i enllacem amb la pista que ens porta al punt de partida. 

 

Pla de Busa (el Solsonès)

Pomer al pla de Busa.

Pomer al pla de Busa amb la serra del Port del Comte al fons.

Sembla que el temps s’aturi en aquest indret del Solsonès on només la natura és testimoni dels esdeveniments passats.

La serra de Busa forma part del paisatge intrínsec de Sant Llorenç de Morunys pel vessant sud. Es tracta d’un altiplà envoltat de cingleres entre la vall de Lord i la vall d’Ora amb accessos a peu força espectaculars que permeten descobrir el pla extens que s’hi amaga. A continuació detallem l’ascensió al pla de Busa pel camí històric del grau de l’Areny.  Cal dir, però, que es pot fer una aproximació al pla en cotxe des de Solsona per la carretera C-26 direcció Berga i després d’Olius seguim les indicacions de la pista asfaltada cap a Besora i Busa.

Aproximadament la distància total recorreguda és una mica menys de 9,5 km, però, si un cop a dalt es fa una volta circular pel pla cal comptar uns 9 km més. Cal portar aigua perquè no trobarem fonts en tot el camí i la motxilla per carregar els més petits també és imprescindible ja que no és un camí adaptat. L’ascensió no és sobtada, només l’últim tram final, però és constant així que amb criatures ens ho prenem amb molta calma. Personalment, hem necessitat unes 3 h per pujar i 2 h 30 min per baixar.

1. Inici a les Cases de Posada al pantà de la Llosa del Cavall:

CATP1070650blog
Pantà de la Llosa del Cavall camí cap a Busa.

El punt de partida es troba a 5 km de Sant Llorenç de Morunys o a 20 km de Solsona, aproximadament, per la carretera C-462 que voreja l’embassament de la Llosa del Cavall. Quan som a la recta de les Cases de Posada deixem el cotxe en una esplanada al costat de la carretera, al peu de la muntanya. Un pal de fusta ens indica Casa Llobeta i Busa i comencem a enfilar camí pel petit corriol entremig de pins, roures, ginebrons i boixos amb les vistes del pantà de la Llosa del Cavall a sota. Quan deixem aquest petit corriol hem d’estar ben atents a les fites de pedra que ens guien cap al pla de Casa Llobeta.

Els excursionistes segueixen les fites del camí cap a Casa Llobeta.

Els excursionistes segueixen les fites del camí cap a Casa Llobeta.

2. Casa Llobeta i casa de Capdevila:

En una hora som al pla de Casa Llobeta amb la panoràmica de les cingleres del Capolatell (1.316,4 m) a llevant i la serra del Port del Comte a ponent. Passem pel mig dels antics conreus fins a la casa i des d’aquest punt ja veiem la propera casa, Capdevila, totes dues en un estat ruïnós. Cal seguir les fites de pedra i els pals de fusta que ens porten, pel mig d’altres antics conreus, a tocar de l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria i de casa Capdevila.

Casa Llobeta i la serra de Busa amb les cingleres del Capolatell.

Casa Llobeta i la serra de Busa amb les cingleres del Capolatell.

Voregem casa Capdevila direcció llevant pel costat d’un tancat que protegeix una plantació d’arbres i tot seguit arribem a una pista. Continuem per la pista sentit nord, és a dir, deixem les cases a la nostra esquerra fins arribar en 5 minuts al punt en què veiem un pal indicador de fusta, aquí no fem cas de les fites de pedra, i  seguim per una altra pista just per sobre de la que acabem de deixar. Continuem per aquesta nova pista sentit sud, és a dir, hem fet un gir de 180 º

3. Cingleres del Capolatell:

La pista pren altura lentament fins arribar al peu de les cingleres. Un indret on podem tocar el conjunt de roca conglomerada que s’aixeca imponent verticalment. Són les cingleres del Capolatell, també conegudes actualment per la Presó de Busa.

Arbre fet de fulles seques.

Arbre fet de fulles seques.

Durant la Guerra del Francès (1.808-1.814), el pla de Busa va ser un campament d’instrucció i rereguarda en què es van concentrar fins a 8.000 homes. Part de la memòria històrica se centra en el Capolatell per l’orografia que presenta tan peculiar. El cim planer del Capolatell està rodejat de cingles verticals d’un centenar de metres de desnivell, tot i que el desnivell és inferior a la part més oriental i la mola queda unida a la Serra de Busa per una gorja d’uns 10 metres de profunditat, cal una palanca per accedir a la mola. Actualment, ambdues parts queden unides per una passarel·la metàl·lica que salva els 109 m de caiguda. Aquestes característiques van fer que el Capolatell fos destinat com a presó per als soldats napoleònics. Segons narra la història, la impossibilitat de sortir d’aquests cingles un cop retirada la passarel·la d’accés i no poder resistir-ho més va fer que alguns presoners es llancessin al buit cridant “Morir a Busa i tornar a aparèixer a Paris“. 

Cinglera del Capolatell.

Cinglera del Capolatell.

4. Grau de l’Areny:

Un cop passada aquesta mena d’esplanada voregem la cinglera vertical direcció llevant per un corriol estret, passem per sota d’una roca enorme i continuem el camí cap al clot de l’Areny, una zona humida de boixos espectaculars i on es contemplen les sinuoses formes dels cingles ben a prop. Cal dir que el camí, senyalitzat amb fites de pedra, és fressat i no genera confusions. Al final d’aquest bosc superem els cingles pel grau de l’Areny. Segurament és el tram més complicat perquè va guanyant altura per un pas abrupte per les cames més curtes, però, la recompensa ja arriba. Quan vencem el grau continuem uns metres superant els troncs talats que són al mig del camí i enfilem una pista forestal que ens porta, ara sí, cap a l’extens pla de Busa.

Pla de Busa.

Pla de Busa.

Per  retornar a l’esplanada de les Cases de Posada, l’inici de l’itinerari, desfem el camí parant igual atenció a les fites de pedra i pals indicadors de fusta.

Vissir (4)blog2