Castell Vell d’Olivella (el Garraf)

Vinyes de Cal Bercoc, Olivella, el Garraf.

Vinyes de Cal Bercoc, Olivella, el Garraf.

Ben segur que aquestes vinyes d’aquí a uns mesos hauran canviat d’aspecte amb fulles de tons verds i ocres i ceps regalimant raïm. És clar que hi haurem de tornar. De moment, ens conformem amb aquesta passejada per la zona nord-occidental del massís del Garraf, dins del terme d’Olivella. Ruta, gairebé circular, de 6 km, no adaptada per a cotxets i molt ben senyalitzada amb les marques verticals del sender SL-C 100 de color verd i blanc. Com que intentem que les criatures marquin el ritme hem anat xino-xano i, aproximadament, hem necessitat 1 h 30 min a  l’anada  i 1h 20 min a la tornada. A dalt del turonet del castell hem tret l’avituallament i hem fet parada i fonda.

1. Olivella;

Olivella, el Garraf.

Olivella, el Garraf.

Comencem a la plaça de l’Ajuntament d’Olivella, al carrer Major. A l’extrem de la plaça, al costat de la Casa de la Vila, a tocar d’una font i d’un panell informatiu comença direcció nord el sender SL-C 100 cap al Castell Vell marcat amb una fita vertical de placa metàl·lica.

Cal dir que, entre d’altres rutes possibles, hem arribat a Olivella per la carretera que travessa el Parc Natural del Garraf per la urbanització Ratpenat, just quan comencen les costes del Garraf direcció Sitges. Sortida 42 de la carretera C-32, direcció C-31 Sitges- Tarragona – Port Ginesta – Garraf. Continuem per aquesta via fins a trobar a mà dreta les indicacions de Platja / Port Ginesta / Novella. Seguim els senyals cap a Novella per la carretera que s’enfila muntanya amunt, uns 19 km de carretera sovint solitària i estreta però que ens permet contemplar l’orografia del massís del Garraf. Olivella queda a mà esquerra després d’aquests 19 km just quan travessem la carretera BV-2111.

2. Patrimoni històric;

Detall del pany del cobert de can Pau, Olivella, el Garraf.

Detall del pany del cobert de can Pau, Olivella, el Garraf.

L’itinerari forma part de la xarxa dels Camins d’Olivella en què es treballa per recuperar el valor històric, arquitectònic i etnològic d’aquests camins tradicionals tot gaudint de la natura i del paisatge que els envolta. Per això se’ns informa dels diferents punts d’interès per on passa el camí.

Tot just al començament de la ruta passem per can Pau d’Olivella. Una masia d’origen medieval en què els edificis posteriors atorguen unes dimensions considerables a tot el conjunt. Ens fixem en l’única era que queda en el poble utilitzada antigament per batre els cereals. Voltem gairebé tota la masia i baixem pel camí que passa pel costat d’un pou, Pou dels matxos o de can Pau d’Olivella, fins que creuem la carretera i enllacem amb un caminet més estret amb camps de vinya a l’esquerra. Aquest pas entre marges i margallons usat per evitar que el bestiar passés pels camps conreats s’anomena La Carrerada i també es troba documentat. Fem un gir cap a l’est on una fita ens indica per on hem de començar a pujar. Seguim el sender que ens permet veure el poble d’Olivella a mà esquerra en ascens suau fins que arribem al coll del Triador on podem veure el castell al fons.

Coll del Triador, camí del Castell Vell d'Olivella, SL-C100.

Coll del Triador, camí del Castell Vell d’Olivella, SL-C 100, el Garraf.

3. Fondo de la Servera – fondo del Rector;

Un cop al coll del Triador canviem de vall i continuem pel camí que baixa envoltat de l’agradable ombra dels pins, cosa molt desitjada ja que no abunda gaire en aquesta zona. Just a la clotada del fondo de la Servera trobem una barraca de pastor, la barraca del Borregaire. Un bon exemple per mostrar als petits de com es construeix sense necessitar res més que pedres i habilitat per posar-les una damunt de l’altra, amb la tècnica de la pedra seca. El camí es fa més ample fins abandonar-lo uns metres més endavant per agafar a mà dreta un corriol que puja cap a la font del Rector. Aproximadament, en uns 300 metres arribem en aquest indret, el fondo del Rector, testimoniatge del pas del temps. El formen un safareig i la font del Rector una mica més amunt, a tocar d’una rectoria en ruïnes. Ho trobem tot degudament il·lustrat i explicat en un plafó informatiu. Agafem forces per pujar gairebé l’últim tram. Passem a tocar de la rectoria en un estat completament ruïnós i és en aquest punt que girem cap a l’oest per fer, ara sí, l’últim tram costerut. Enfilem un tram d’escales i arribem a les ruïnes de l’església de Sant Pere del Castellvell i més endavant al cim del puig Molí, anomenat també turó del Castell Vell de 303 m d’altitud, ens espera més visiblement la torre del Castell d’Olivella i unes vistes estupendes del Garraf als nostres peus.

Castell d'Olivella, el Garraf.

Castell d’Olivella, el Garraf.

4. Baixada del castell d’Olivella;

Cal dir que el castell apareix documentat en manuscrits de l’any 992, però, la construcció de la torre de planta circular és posterior. Quan la fortificació ja era abandonada, al segle XVIII el rector del poble hi volia bastir un molí de vent que mai es va portar a terme.

El camí de tornada al nucli d’Olivella ressegueix el tram fins al safareig, però, en comptes de seguir el camí de l’anada, en una cruïlla de corriols agafem el de la dreta que indica el Barret del Rector i Olivella. Som altra vegada al fondo de la Servera, als límits de cal Muntaner, on se’ns mostra una altra sorpresa; el Barret del Rector, unes roques calcàries amuntegades de fàcil imaginar a què recorden. Continuem per la pista ampla i passem pel trencall que indica la cova de cal Muntaner, que no visitem per manca de quòrum, potser en una altra ocasió. Continuem còmodament pel camí de can Muntaner i deixem enrere el castell mentre arribem als camps de vinyes, on ja podem veure Olivella davant nostre. Voregem les vinyes, passem pel torrent del Pont i creuem la carretera per enfilar cap a Olivella, el punt d’inici.

rutaCastell

El puig de la Mola (el Garraf)

Es tracta d’una ascensió suau i fàcil al puig de la Mola de 534,7 m d’altitud, cim que es troba a cavall de dues comarques, el Garraf l’Alt Penedès. Forma part del conjunt de rutes i itineraris de la zona més septentrional del Parc Natural del Garraf,  amb Olivella com a municipi més proper per ponent i Olesa de Bonesvalls pel nord. La distància total que recorrem és de 5,6 km entre pujar i baixar pel mateix camí i seguim les marques blanques i vermelles que indiquen GR – sender de gran recorregut.

Marca del GR en la pujada cap al Puig de la Mola.

Marca del GR en el camí cap al puig de la Mola.

1. Inici a Can Grau:

Comencem la ruta en aquesta antiga masia rehabilitada que actualment funciona com a escola de natura i disposa d’una àrea d’aparcament. Per arribar-hi hem optat per creuar part del Parc Natural del Garraf de sud a oest.

Accedim al parc per la urbanització Ratpenat de Castelldefels, sortida 42 de la carretera C-32 direcció C-31 Sitges-Tarragona-Port Ginesta-Garraf. Continuem per aquesta via fins a trobar a mà dreta les indicacions de Platja/Port Ginesta/Novella. Seguim els senyals cap a Novella per la carretera que s’enfila muntanya amunt, passem de llarg l’Oficina del Parc-La Pleta i quan som a la zona residencial Plana Novella parem atenció a les indicacions direcció Olivella (nord-oest) per una carretera que sembla que s’hagi fet encara més estreta. Passem les masies del Corral Nou, les Piques i ja som a Can Grau indicat per un rètol. Passem de llarg l’Observatori Astronòmic que veiem a mà esquerra de la pista i uns metres més endavant deixem el cotxe a l’aparcament que queda a la dreta.

Sortida al bosc.

Sortida al bosc.

2. GR 5 i GR 92-3:

Per fer aquesta caminada tindrem com a referència les marques blanques i vermelles de dos GR. D’una banda el GR 5, l’enllacem pel vessant de la muntanya deixant Can Grau a mà esquerra i enfilant un corriol ja marcat. Sender de gran recorregut anomenat també sender dels Miradors o dels Parcs Naturals que va de Sitges a Canet de Mar. Recorre un total de 214 km i passa per zones del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny i el Montnegre-Corredor.

Massís del Parc Natural del Garraf.

Massís del Garraf des del GR 92-3.

De l’altra, el GR 92-3, una variant del GR 92 anomenat sender del Mediterrani que travessa Catalunya de sud a nord, de les terres de l’Ebre a l’Alt Empordà. La variant GR 92-3 travessa la part nord del massís del Garraf, creua el Parc d’Olèrdola i acaba al Parc del Foix.

Així que veiem una capelleta al final del camí estret, agafem direcció nord-est el camí ample amb les marques del GR 92-3. Continuem per aquest sender i a part de contemplar la natura parem bé l’orella ja que de tant en tant passen alguns vehicles, fet que no ens enxampi desprevinguts amb les criatures. Passem de llarg el trencall a mà esquerra del camí que indica l’Avenc de l’Esquerrà i Olesa de Bonesvalls i continuem gairebé fins al proper revolt on ja es puja a la dreta per un caminet estret i al principi ombrívol cap al Puig de la Mola.

3. Flora mediterrània:

Cal dir que anem acompanyats d’una estudiosa de la matèria i això fa més fàcil donar aquestes dues pinzellades sobre flora.

CATP1070202blog

Camí entre matolls cap al puig de la Mola.

En aquest punt de la ruta el camí s’allarga en pujada suau entre un bon conjunt de matolls dels quals en destaca el margalló; planta autòctona de la zona del massís del Garraf de la família de les palmeres però no tan desenvolupades. N’apareixen a mida que el camí s’obre a la vall i s’albira el puig de la Mola. 

També n’apareixen d’altres com el bruc d’hivern, un arbust petit que pot fer fins a 1,5 m d’alçada i que floreix a l’hivern.

Bruc d'hivern, Parc Natural del Garraf.

Bruc d’hivern, Parc Natural del Garraf.

4. El cim del puig de la Mola:

En dies clars, el puig de la Mola acompanya l’excursionista en gairebé tot aquest tram final de l’ascensió. Cal dir que no va ser el nostre cas ja que ens va acompanyar la boira bona part d’aquest tram, per això fins als últims metres no vam veure la torre de guaita que corona aquest cim i que no queda gens desapercebuda.

Torre de guaita del puig de la Mola.

Torre de guaita del puig de la Mola.

Encara que no vam gaudir de les vistes, fins i tot les inclemències del temps passen a segon pla quan ets en bona companyia.

CATP1070207blog

Placa commemorativa del centenari de l’Agrupació Excursionista “Catalunya”.

5. Retorn a Can Grau:

Per tornar al punt de partida només cal que desfem el camí de pujada. Segons el ritme i les parades, ja se sap que amb criatures això pot variar força, la baixada transcorre en poc menys de dues hores i donem la ruta per acabada. La motxilla portabebès també se’ns ha fet indispensable i la xocolata també.

Senyals en el camí amb Can Grau al fons, Parc Natural del Garraf.

Senyals en el camí amb Can Grau al fons, Parc Natural del Garraf.

VissirlaMolablog2