Font de la Budellera – Tibidabo (el Barcelonès)

Anem a passejar pel Parc Natural de Collserola, cap a la font de la Budellera, un dels itineraris marcats des del Centre d’Informació del Parc i continuem fins a la muntanya del Tibidabo. En total 4,5 km, aproximadament, de ruta a peu. Cal dir que hem caminat aquests trams només amb la petita de la casa de gairebé 4 anys. Dos trams i dos objectius; els macarrons de la font i el gelat del Tibidabo. Sí, efectivament, no ho hem pogut evitar i hem incentivat la passejada amb un parell d’estímuls gastronòmics, ja que avui ens ha mancat la distracció del germà gran.

Parc de Collserola

Parc de Collserola

1. Centre d’Informació Parc de Collserola;

Tenim diferents opcions per arribar al punt d’inici d’aquesta passejada, el Centre d’Informació, amb vehicle particular o amb transport públic. El Centre d’Informació està situat a la carretera de l’Església, 92, de Vallvidrera (ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7, BV-1462). En cas d’agafar el vehicle particular recomanen aparcar a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, ctra. de l’Església, 98, de Vallvidrera (41°25’07.3″N 2°06’04.6″E). I si optem pel transport públic, l’estació Baixador de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) línia del Vallès ens deixa a pocs minuts del Centre. Només cal que enfilem el camí empedrat pel mig del bosc on notarem que s’hi respira poesia. És un recorregut il·lustrat amb fragments de textos verdaguerians que passa per la Casa-Museu Verdaguer, a la Vil·la Joana, actualment tancada per obres de rehabilitació.

Camí verdaguerià, Parc de Collserola.

Camí verdaguerià, Parc de Collserola.

Al costat de la Casa-Museu Verdaguer trobem el Centre d’Informació del parc. Cal tenir present que és obert al públic de 9:30 h a 15:00 h tot l’any, excepte els dies festius de Nadal. Hi trobarem atenció personalitzada, una exposició permanent i el bar l’Entrepà, amb una terrassa força acollidora.

2. Font de la Budellera;

Un cop passem el Centre d’Informació seguim cap amunt pel carrer pavimentat que voreja el pati de l’escola Els Xiprers fins a la porta principal. Continuem per la pujada on el camí ja és de terra i passem una tanca que barra els pas dels vehicles. L’itinerari està molt ben senyalitzat, els primers metres seguim també les indicacions de can Cortés i el turó del Puig. Passem un primer trencall que indica a mà esquerra el veïnatge del Rectoret, però, continuem sense desviar-nos del camí. El camí planeja entre pins i alzines fins a la propera cruïlla de camins que ens indica la Budellera pel camí de la dreta que  baixa i on també hi trobem una tanca. Així que deixem el camí assolellat que puja cap al turó del Puig, can Cortés i la casa de colònies Sant Josep. El camí que agafem tampoc té una ombra molt espectacular, però, més endavant ens podem ombrar en uns bancs col·locats estratègicament sota uns avellaners. És en un altra cruïlla de pistes que indica la Budellera cap amunt i el Revolt de les monges cap avall. Només queda aquest tram de pujada perquè trobem l’opció, a pocs metres del racó de l’alzinar, d’agafar el camí de baix cap a la Budellera. Un camí més estret i envoltat de vegetació.

Font de la Budellera-camí de baix, parc de Collserola.

Font de la Budellera-camí de baix, parc de Collserola.

En pocs minuts un camí més ample i un tram de graons finals ens porten cap aquest indret enjardinat de començaments del segle XX de l’arquitecte francès J.C. Forestier. Ja ens podem refrescar a la font de la Budellera de la boca d’aquesta cara encastada a la paret.

Font de la Budellera, parc de Collserola.

Font de la Budellera, parc de Collserola.

Com a curiositat són dues les teories que es disputen l’origen del nom de la font. D’una banda, una  teoria fa referència a les propietats medicinals de l’aigua de la font que guaria problemes d’estomac, de budells. De l’altra, es diu que anys enrere hi havia a la vora de la font una casa on fabricaven cordes per a guitarres fetes de budells d’animals que havien d’estovar amb aigua abans de trenar-los. En tot cas, l’indret està format per tres terrasses molt amples. La terrassa inferior potser és la que es troba més ben conservada, amb un tram d’aigua canalitzada que circula pel mig d’unes escales que van a parar a un sortidor circular rodejat de bancs. La del mig és on es troba la font sota un porxo, al costat d’uns bancs i taules de pedra. I la terrassa superior sembla la més sol·licitada els dies assolellats… ja ho descobrireu. Finalment, hem trobat un raconet per menjar els macarrons.

3. Tibidabo;

Avió del Parc d'Atraccions del Tibidabo.

Avió del Parc d’Atraccions del Tibidabo.

El nostre camí continua fins al Tibidabo; el tram de la Budellera al Tibidabo també està força senyalitzat, no cal patir. Sortim de la Budellera per la terrassa superior i seguim, primer, les indicacions del Revolt de les monges, can Xuliu i can Mandó. Uns metres més avall, just quan passem les restes d’un pilar amb l’escut de la ciutat de Barcelona de tons blaus, un senyal ens marca la drecera cap al passeig dels Til·lers i la Torre de Collserola. Enfilem aquest corriol ombrejat fins a una cruïlla de camins i seguim el que assenyala el Tibidabo i la Torre de Collserola. El pendent és evident però el traçat ajuda a combatre la inclinació del terreny. I tot d’una apareixem a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo (BV-1418). Continuem amunt, passem un seguit de finques, l’antiga biblioteca Almirall, l’aparcament del parc d’atraccions, un revolt més i ja hi som, a la muntanya del Tibidabo amb el parc d’atraccions com a emblema principal. El conjunt d’elements infantils no distreuen la petita senderista a demanar allò que en definitiva hem vingut a buscar, el gelat. A partir d’aquest moment, les distraccions es multipliquen i les opcions per baixar de la muntanya més o menys també; a peu, amb el funicular del Tibidabo o amb bus. Hem optat per agafar l’autobús de barri 111 que surt de la plaça del Tibidabo fins a l’estació del funicular de Vallvidrera Superior que ens baixa als FGC.

mapaBudellera2

Passeig de les Aigües – Parc de l’Oreneta (el Barcelonès)

Parc de l'Oreneta, Barcelona.

Parc del Castell de l’Oreneta, Barcelona.

És un fet reconegut “no donar importància o no valorar allò que ens queda més proper”. Quantes vegades ho hem sentit a dir? Com que no volem que passi això, avui anem a fer una passejada per la carretera de les Aigües, la zona més meridional del Parc Natural de Collserola, i ens desviem fins arribar al parc del Castell de l’Oreneta a Barcelona. De fet, recorrem un total de 5 km, l’últim quilòmetre i mig, aproximadament, per zona urbana. Cal dir que l’ús del cotxet queda limitat en un tram d’uns 500 m, no obstant això, no és del tot impossible, es tracta d’una baixada pedregosa així que cadascú decideixi sobre les pròpies limitacions.

1. Tren de Sarrià;

Per arribar al punt d’inici ens situem a Barcelona disposats a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat, concretament, la línia del Vallès amb parada al Peu del Funicular. Originàriament, aquest transport comunicava la ciutat de Barcelona amb els pobles veïns de Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià, als peus de la muntanya de Collserola, fet cabdal en la urbanització i el desenvolupament d’aquests pobles annexionats posteriorment a la ciutat.

La Torre de Collserola al turó de la Vilana, Parc Natural de Collserola.

La Torre de Collserola al turó de la Vilana, Parc Natural de Collserola.

Un cop fet aquest primer trajecte enllacem amb el funicular de Vallvidrera, on cal prémer, un cop a dins del vehicle, el polsador del baixador a la Carretera de les Aigües per sol·licitar la parada. Arribem al punt d’inici de la ruta a peu.

2. Carretera de les Aigües;

Ametller florit, carretera de les Aigües.

Ametller florit, carretera de les Aigües.

Ja situats en aquesta via ampla i freqüentada per veïns, vianants, ciclistes i corredors comencem camí cap a ponent, direcció cap als miradors dels Xiprers i de Sant Pere Màrtir. Podeu llegir més informació sobre aquesta via a l’entrada Carretera de les Aigües / Parc de Cervantes. Tot i que el trànsit rodat és exclusiu per als veïns i serveis, cal prendre precaucions i no hem de caminar pel mig de la via. Quan passem la passarel·la que creua la carretera de Sarrià a Vallvidrera (BV-1462) ja podem anar una mica més tranquils al respecte. A partir d’aquí, si el temps ho permet, les panoràmiques se’ns presenten amb més claredat al nostre davant. Des de la imponent Torre de Collserola, icona dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, el bosc de cases i carrers de la gran ciutat, fins al litoral marítim amb les particularitats dels edificis més moderns.

Carretera de les Aigües, Parc Natural de Collserola.

Carretera de les Aigües, Parc Natural de Collserola.

El camí no presenta cap dificultat i continuem direcció als miradors de Sant Pere Màrtir. Passem una vil·la on encara intuïm les lletres d’un rètol malmès pel pas del temps que indica, fent un gir de 180º, la baixada cap a Can Caralleu pel camí de la Lliça. Continuem endavant i aprofitem els murs situats a un mirador per fer un moment de repòs, ja que queda poc per deixar la carretera de les Aigües. Només queda passar una barraca i ja ens plantem a la cruïlla que mitjançant un senyal vertical indica Font del Lleó / Parc de l’Oreneta / Pedralbes.

3. Parc del Castell de l’Oreneta;

Abandonem la carretera de les Aigües per la baixada marcada i plena de pedres, però, de fet en menys de cinc minuts aquest camí mena al carrer de la Font del Lleó ja asfaltat. A partir d’aquest punt ens trobem a Sarrià-Sant Gervasi i continuem carrer avall fins arribar a una rotonda.  Agafem el primer carrer a l’esquerra per continuar tot seguit a la dreta cap avall pel passeig de Sant Francesc, creuem el carrer de la Ràbida,  i continuem pel passeig de Sant Francesc fins que s’acaba i no tenim més opció que continuar per l’avinguda Mare de Déu de Lorda, però, compte, no tirem amunt sinó que continuem pel tram d’aquest carrer que segueix avall. A la propera cruïlla girem amunt pel carrer de Conrad Xalabarder i en pocs metres trobem un aparcament de terra a la dreta, just davant de les instal·lacions dels ponis del parc de l’Oreneta.

Àrea de joc infantil, Parc del Castell de l'Oreneta.

Àrea de joc infantil, Parc del Castell de l’Oreneta.

Accedim al parc per una porteta petita que entra en aquestes instal·lacions. Cal dir, però, que coincidim un dia que aquests equipaments són oberts. Obren dissabtes, diumenges i festius de 10:00 h a 14:00 h. En tot cas, si l’accés al parc per la banda dels ponis el trobem tancat, tirem avall pel camí de Mare de Déu de Lorda fins al carrer de Montevideo, de seguida continuem a l’esquerra pel carrer de Gaspar Cassadó i en el carrer dels Esports trobarem un altre accés al parc. Un parc que disposa de diferents àrees infantils i l’atracció de viatjar en un tren en miniatura els diumenges d’11 h a 14 h a la part més alta del parc. Ja podem preparar-nos per passar una llarga estona perquè les criatures, fins i tot els grans, no trobarem la manera de marxar. Cap problema, tranquil·litat i a gaudir del dia. Això sí, quan arribi el moment de marxar, una opció és sortir pel carrer dels Esports, creuem la B-20 per dalt per accedir a una altra part del parc, aquesta sense zones infantils, agafem el carrer de Montevideo i l’avinguda d’Espasa. Si ens queden forces encara podem aprofitar per veure l’indret on queda el Monestir de Pedralbes. La Baixada del Monestir creua amb el carrer del Bisbe Català on ja trobem algun transport que ens acosta al centre de la ciutat.

ICGC - Vissir3_Orenetabloc