Carretera de les Aigües / Parc de Cervantes (el Barcelonès)

L’origen de la carretera de les Aigües rau en un camí de servei de la companyia d’Aigües de Barcelona que actualment s’ha convertit en un passeig – mirador de la ciutat de Barcelona i el Baix Llobregat. Es tracta d’un camí planer d’uns 23 km que enllaça la plaça Mireia d’Esplugues de Llobregat amb el Pont del Congost de Torre Baró a Barcelona, pel vessant sud de la serra de Collserola. De fet, el projecte vol donar continuïtat a aquests 23 km d’un extrem a l’altre i només queda per obrir el tram de la Rabassada on es vol projectar una passarel·la. 

Passeig de les Aigües.

Carretera de les Aigües.

La passejada que proposem és una variant que comença a Vallvidrera i s’acaba al Parc de Cervantes amb un total de 8,5 km i una durada efectiva, sense comptar parades, d’unes 2 hores 45 minuts. Recorregut adaptat per a l’ús de cotxets.

1. Peu del Funicular – Carretera de les Aigües:

Una opció per començar aquest recorregut és agafar qualsevol tren dels FGC que pari al Peu del Funicular per enllaçar amb el funicular de Vallvidrera i baixar a la parada de la Carretera de les Aigües. Un cop baixem del funicular agafem aquesta via ampla i sovint freqüentada sentit oest. Cal tenir en compte que aquesta via és una zona d’esbarjo per a molts ciutadans i ciutadanes, ciclistes i corredors, que van a una velocitat més ràpida que la nostra, per això aconsellem caminar pel costat dret per tal de no patir cap contratemps.

Ciclistes al passeig de les Aigües.

Ciclistes al passeig de les Aigües.

2. Miradors:

Durant els 5,87 km que separen la parada del funicular amb l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir podem gaudir de les diferents panoràmiques de la ciutat, ja que el camí ofereix aquesta possibilitat. Les siluetes dels edificis i els llocs emblemàtics sobresurten entre el bosc d’edificis menys singulars i apareixen amb nitidesa davant nostre, alguns prou coneguts ja pels petits.

Camp de futbol.

Camp de futbol.

En diferents indrets  trobem disposats bancs de pedra, barres d’exercicis (els petits en veuran el sentit més lúdic) i fonts.

Mirador en el passeig de les Aigües.

Mirador en el passeig de les Aigües.

En consonància amb l’època de l’any, la natura també fa palesa la seva existència amb més o menys sort per als visitants, segons com es miri; uns se senten còmodes quan veuen un porc senglar, d’altres marxen cames ajudeu-me. En tot cas, tot i tenir la ciutat als peus, també podem gaudir d’una diversitat biològica. En aquest indret de Collserola destaquem, entre altres espècies, les pinedes, els matollars mediterranis, els horts urbans, les figueres de moro, considerades plantes exòtiques, els ametllers i les ginestes.

Dent de lleó o pixallits al marge del passeig de les Aigües.

Dent de lleó o pixallits al marge del passeig de les Aigües.

Ametller a la carretera de les Aigües.

Ametller a la carretera de les Aigües.

 

 

 

 

 

3. Sant Pere Màrtir:

Continuem per aquest passeig tot i que d’altres alternatives mostren alguns itineraris que donarien per acabada la carretera de les Aigües. Ens referim a les variants que baixen cap a la ciutat a l’altura del Parc de l’Oreneta i ja a la font dels Xiprers, cap al Parc de Cervantes. Però, en ambdós casos hi passem de llarg. Després de la font dels Xiprers passem per una passarel·la de fusta i en un parell de llaçades llargues i en baixada ja som a l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir amb servei de restaurant i cafeteria, taules per fer pícnic, font i pineda.

Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir, Parc de Collserola.

Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir, Parc de Collserola.

El turó de Sant Pere Màrtir de 399 m presideix aquest espai coronat amb algunes antenes de comunicació. Antigament, hi havia una ermita que va ser lliurada al seu abandonament atès que el cim va ser considerat un punt estratègic sobre les vies de comunicació cap a Barcelona al llarg de la història.

4. Parc de Cervantes:

Marxem d’aquest espai de lleure per la vorera de la carretera, sentit sud, que va cap a Esplugues de Llobregat. En aquest punt tenim dues opcions; si anem amb cotxet continuem per la vorera fins a trobar una pista ampla a mà esquerra de la carretera, ja que l’altra opció pren un corriol estret i pedregós però que enllaça més endavant amb aquesta pista. El corriol s’agafa a pocs metres de l’espai de lleure a mà esquerra de la vorera de la carretera sentit est. El primer tram és estret, però, s’eixampla més endavant quan enllacem amb el sender PR-C 171 indicat per una fita de fusta, marques blanques i grogues. Tot seguit, arribem a la pista més ampla i en pocs metres, quan veiem una cadena que barra el pas als vehicles, som al final de la pista del PR-C 171.  Entrem a zona urbana, creuem el pas de vianants i baixem pel carrer Josep Anguera i Sala d’Esplugues de Llobregat. Al final del carrer deixem l’escola Isabel de Villena a la dreta, continuem a l’esquerra pel carrer Joan Miró i girem a la dreta pel carrer Finestrelles. Passem pel davant de l’Hospital Sant Joan de Déu i a l’avinguda d’Esplugues travessem la Ronda per entrar al parc de Cervantes.

Parc de Cervantes, Barcelona.

Parc de Cervantes, Barcelona.

Ja dins del parc les opcions per als més petits i no tan petits són múltiples. Encara no s’han esgotat totes les forces i queda prou energia per jugar al parc infantil. També gaudim, això sí, entrada la primavera, del planter de rosers característic d’aquest parc. Sortim del parc per l’avinguda Diagonal on trobem diferents transports per tornar a casa.

VissirAigües-Cervantesblog