La mola de Lord, Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès)

Pujada a la Mola de Lord.

Grau de Lord.

Proposem una altra caminada per aquesta comarca del Prepirineu i Sant Llorenç de Morunys com a camp base. Fem la ruta circular a la mola de Lord, un indret protegit (PEIN) de gran bellesa que ens permet gaudir de diferents panoràmiques com la serra del Port del Comte, el tossal del Codó, el pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa-Bastets-Lord. Es tracta d’una ruta no molt llarga de 3,30 km, aproximadament, de 120 m de desnivell i d’unes 2 hores sense comptar les parades. Ens han acompanyat joves i petits excursionistes i això corrobora la teoria de l’acompanyament; per art de màgia, no hi ha ningú que es cansi. Els nostres dos petits han fet la ruta sense cap mena d’objecció, s’ho han passat d’allò més bé, han explorat els diferents terrenys i han improvisat diferents jocs gràcies a l’enginy dels més grans.

1. Grau de Lord;

El punt d’inici es troba a uns 5 km de Sant Llorenç de Morunys. Sortim del poble per la carretera LV-4241 direcció coll de Jou i de seguida agafem el trencall a mà esquerra al mig d’un revolt que indica Sant Serni del Grau i Santuari de Lord. Continuem per aquesta pista asfaltada fins a deixar el cotxe al peu de les escales on un rètol ens informa que tenim 600 m de pujada. L’ascensió segueix un viacrucis com veiem assenyalat a les parets de roca aglomerada. En ocasions, rere la vegetació, es deixa veure la serra del Port del Comte o més amunt, en un petit mirador, el tossal de Vall-llonga i el pantà de la Llosa del Cavall. Des d’aquest petit mirador ja només queden unes passes per arribar a dalt de la mola de 1.189 m en la cota màxima.

2. La mola de Lord;

Caseta de servei, la mola de Lord.

Caseta de l’aeri, la mola de Lord.

Arribem a dalt per un petit portell de ferro i just a mà dreta trobem la capella de Sant Pere Màrtir i la caseta de servei per a l’aeri de càrrega que la comunitat del Santuari usa per pujar aliments o altres necessitats. Contemplem les vistes del costat nord de la mola, però, la ruta continua pel costat oposat. Així que passem pel costat d’un canó que commemora l’episodi de les guerres carlines, deixem enrere el caminet que s’enfila fins al capdamunt de la Mola i seguim el camí que mena fins al Santuari de Lord. Arribem al planell de la Mola, una prada magnífica per fer tombarelles i contemplar les vistes de l’altre extrem de la Mola al costat de la quietud que s’allotja dins el Santuari. Es defineixen com una comunitat catòlica contemplativa formada per sacerdots, laics i laiques. La construcció de l’edifici data del segle XI-XII, però, la història de la comunitat de Lord comença l’any 989, segons un document de compra-venda dels terrenys per 300 sous, per tal de construir-hi una capella per a la imatge trobada de la Verge Bruna de Lord. La ruta continua per una tanca de ferro situada gairebé a tocar de la font que trobem just a l’entrada de l’hostatgeria,  direcció est.

3. Grau de Sallord;

Rètol del Camí de Sant Jaume, la mola de Lord.

Rètol del Camí de Sant Jaume, la mola de Lord.

Aquest tram es coneix també com el Camí de Sant Jaume i trobem diferents rètols que ens ho indiquen. Deixem enrere el Santuari de Lord per la planella del Santuari on el bestiar acostuma a pasturar i endevineu on són les criatures… Els ha faltat temps per plantar-se darrere dels xais tot i que fugen quan senten la remor tan aguda dels petits. Seguim el camí fressat uns 600 m fins arribar al grau de Sallord o Solord. Un rètol ens indica per on s’ha de baixar el grau, però, abans d’endinsar-nos a la part més ombrívola de l’excursió, caminem uns metres  més endavant per contemplar des de dalt el grau de Sallord i si fem uns metres més direcció oest, el grau de Torroella amb el pantà de la Llosa del Cavall als peus. Val la pena veure els contrasts de les parets verticals com moren progressivament a l’embassament i la serra de Busa que tenim majestuosa al davant. El paisatge encara es pot fer més feréstec amb l’arribada de la boira que només deixa passar un bri de sol, just per reflectir la seva llum en les aigües de l’embassament.

Grau de Sallord, la mola de Lord.

Grau de Sallord des de la mola de Lord.

4. Mirador-aparcament;

Per començar el descens, cal que tornem al punt on hem vist el rètol que indica el retorn a l’aparcament pel grau de Sallord. Tot i que només resta 1,3 km per arribar a l’inici no ens hem de confiar. Igualment hem de parar atenció ja que segurament és el tram on el terreny és més humit i pot ocasionar alguna relliscada. És terreny de maduixes silvestres i baumes, de boscos d’alzines i de pi roig. De vegetació més espessa.

Excursionistes al grau de Sallord, la mola de Lord.

Excursionistes al grau de Sallord, la mola de Lord.

Després d’unes quantes zigues-zagues ens desviem unes passes per veure la panoràmica des del mirador que no ens deixa indiferents; un angular que va del coll d’Arques a la serra del Port del Comte. Refem les quatre passes que hem fet per arribar fins al mirador i continuem per l’obaga. Seguim les marques grogues que poden estar una mica despintades i continuem pel corriol enmig del bosc cada vegada més espès. Si enlairem el cap veiem una altra perspectiva de la mola de Lord. Trobem una bifurcació de camins i agafem el camí estret a mà esquerra, just per sota dels cingles. Gairebé ja hi som. Un cop passat aquest tram enllacem amb la pista ja més ampla i de segida arribem a l’aparcament, el nostre punt d’inici.

VissirmoladeLordbloc