Pla de Busa (el Solsonès)

Pomer al pla de Busa.

Pomer al pla de Busa amb la serra del Port del Comte al fons.

Sembla que el temps s’aturi en aquest indret del Solsonès on només la natura és testimoni dels esdeveniments passats.

La serra de Busa forma part del paisatge intrínsec de Sant Llorenç de Morunys pel vessant sud. Es tracta d’un altiplà envoltat de cingleres entre la vall de Lord i la vall d’Ora amb accessos a peu força espectaculars que permeten descobrir el pla extens que s’hi amaga. A continuació detallem l’ascensió al pla de Busa pel camí històric del grau de l’Areny.  Cal dir, però, que es pot fer una aproximació al pla en cotxe des de Solsona per la carretera C-26 direcció Berga i després d’Olius seguim les indicacions de la pista asfaltada cap a Besora i Busa.

Aproximadament la distància total recorreguda és una mica menys de 9,5 km, però, si un cop a dalt es fa una volta circular pel pla cal comptar uns 9 km més. Cal portar aigua perquè no trobarem fonts en tot el camí i la motxilla per carregar els més petits també és imprescindible ja que no és un camí adaptat. L’ascensió no és sobtada, només l’últim tram final, però és constant així que amb criatures ens ho prenem amb molta calma. Personalment, hem necessitat unes 3 h per pujar i 2 h 30 min per baixar.

1. Inici a les Cases de Posada al pantà de la Llosa del Cavall:

CATP1070650blog
Pantà de la Llosa del Cavall camí cap a Busa.

El punt de partida es troba a 5 km de Sant Llorenç de Morunys o a 20 km de Solsona, aproximadament, per la carretera C-462 que voreja l’embassament de la Llosa del Cavall. Quan som a la recta de les Cases de Posada deixem el cotxe en una esplanada al costat de la carretera, al peu de la muntanya. Un pal de fusta ens indica Casa Llobeta i Busa i comencem a enfilar camí pel petit corriol entremig de pins, roures, ginebrons i boixos amb les vistes del pantà de la Llosa del Cavall a sota. Quan deixem aquest petit corriol hem d’estar ben atents a les fites de pedra que ens guien cap al pla de Casa Llobeta.

Els excursionistes segueixen les fites del camí cap a Casa Llobeta.

Els excursionistes segueixen les fites del camí cap a Casa Llobeta.

2. Casa Llobeta i casa de Capdevila:

En una hora som al pla de Casa Llobeta amb la panoràmica de les cingleres del Capolatell (1.316,4 m) a llevant i la serra del Port del Comte a ponent. Passem pel mig dels antics conreus fins a la casa i des d’aquest punt ja veiem la propera casa, Capdevila, totes dues en un estat ruïnós. Cal seguir les fites de pedra i els pals de fusta que ens porten, pel mig d’altres antics conreus, a tocar de l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria i de casa Capdevila.

Casa Llobeta i la serra de Busa amb les cingleres del Capolatell.

Casa Llobeta i la serra de Busa amb les cingleres del Capolatell.

Voregem casa Capdevila direcció llevant pel costat d’un tancat que protegeix una plantació d’arbres i tot seguit arribem a una pista. Continuem per la pista sentit nord, és a dir, deixem les cases a la nostra esquerra fins arribar en 5 minuts al punt en què veiem un pal indicador de fusta, aquí no fem cas de les fites de pedra, i  seguim per una altra pista just per sobre de la que acabem de deixar. Continuem per aquesta nova pista sentit sud, és a dir, hem fet un gir de 180 º

3. Cingleres del Capolatell:

La pista pren altura lentament fins arribar al peu de les cingleres. Un indret on podem tocar el conjunt de roca conglomerada que s’aixeca imponent verticalment. Són les cingleres del Capolatell, també conegudes actualment per la Presó de Busa.

Arbre fet de fulles seques.

Arbre fet de fulles seques.

Durant la Guerra del Francès (1.808-1.814), el pla de Busa va ser un campament d’instrucció i rereguarda en què es van concentrar fins a 8.000 homes. Part de la memòria històrica se centra en el Capolatell per l’orografia que presenta tan peculiar. El cim planer del Capolatell està rodejat de cingles verticals d’un centenar de metres de desnivell, tot i que el desnivell és inferior a la part més oriental i la mola queda unida a la Serra de Busa per una gorja d’uns 10 metres de profunditat, cal una palanca per accedir a la mola. Actualment, ambdues parts queden unides per una passarel·la metàl·lica que salva els 109 m de caiguda. Aquestes característiques van fer que el Capolatell fos destinat com a presó per als soldats napoleònics. Segons narra la història, la impossibilitat de sortir d’aquests cingles un cop retirada la passarel·la d’accés i no poder resistir-ho més va fer que alguns presoners es llancessin al buit cridant “Morir a Busa i tornar a aparèixer a Paris“. 

Cinglera del Capolatell.

Cinglera del Capolatell.

4. Grau de l’Areny:

Un cop passada aquesta mena d’esplanada voregem la cinglera vertical direcció llevant per un corriol estret, passem per sota d’una roca enorme i continuem el camí cap al clot de l’Areny, una zona humida de boixos espectaculars i on es contemplen les sinuoses formes dels cingles ben a prop. Cal dir que el camí, senyalitzat amb fites de pedra, és fressat i no genera confusions. Al final d’aquest bosc superem els cingles pel grau de l’Areny. Segurament és el tram més complicat perquè va guanyant altura per un pas abrupte per les cames més curtes, però, la recompensa ja arriba. Quan vencem el grau continuem uns metres superant els troncs talats que són al mig del camí i enfilem una pista forestal que ens porta, ara sí, cap a l’extens pla de Busa.

Pla de Busa.

Pla de Busa.

Per  retornar a l’esplanada de les Cases de Posada, l’inici de l’itinerari, desfem el camí parant igual atenció a les fites de pedra i pals indicadors de fusta.

Vissir (4)blog2